Les mascaretes i els guants s'esgoten a les funeràries

El material d’autoprotecció contra el contagi del coronavirus ja escasseja a nombroses funeràries. La mancança de mascaretes, guants i granotes aïllants s’està fent especialment urgent a les grans ciutats, confirmen a EL PERIÓDICO fonts del sector.

La situació es deteriora des de fa tres dies. Una circular de Panasef, la Patronal Nacional de Serveis Funeraris, apressava els seus socis i empreses el 17 de març, només tres dies després de l’arrencada de l’estat d’alarma, a informar quan preveuen quedar-se sense existències: «Us sol·licitem que feu un exercici de responsabilitat –tingueu en compte que el material escasseja i que procedirà dels centres sanitaris– i heu de remetre’ns un mail a... amb la previsió exacta de fins quan teniu material per al ritme de treball actual; és a dir, dies exactes per quedar-vos sense cap unitat de qualsevol tipus de material», diu la nota.

Ningú del sector sap els dies exactes. Les fonts consultades coincideixen a assenyalar aquest cap de setmana com un punt crític.

Exigències estrictes

El 13 de març, el ministeri de Sanitat va emetre un «Procediment per al maneig de cadàvers de casos de Covid-19», un manual d’instruccions d’11 pàgines en què es donen unes indicacions estrictes, com l’ordre número 3: «Les actuacions extrahospitalàries sobre el cadàver es limitaran al mínim imprescindible (per exemple, l’extracció dels marcapassos). Aquestes les han de fer personal de la funerària, que ha de ser informat que es tracta d’un cadàver d’una persona morta per Covid-19».

Aquest mateix capítol, després d’un altre que desaconsella les autòpsies, estableix la norma principal per als funeraris: «hauran d’aplicar mesures de protecció similars a les recomanades per al personal sanitari que atén pacients del Covid-19». O sigui, necessiten mascaretes, guants, bata o granota i protecció ocular.

Però als pobles de la província de Burgos, aquests dies amb un ritme de set morts en 48 hores, un empresari funerari diu que li queden mascaretes per a 50 casos; no més.

A Madrid la situació és urgent a la capital, i una mica menys fora, on «estan més ben assortides d’EPIs (Equips de Protecció Individual) les funeràries autoritzades per a recollides judicials», explica David C., professional del sector. Per «recollida judicial» s’entenen els accidents i les catàstrofes. Les funeràries que els atenen, efectivament guarden un estoc que, en realitat, haurien de tenir tots aquests negocis. Quan comencen, passen la inspecció mostrant l’estoc de material adequat, però després es van relaxant.

A Cantàbria «estem sota mínims –admet David G., un empresari funerari–. És que fa tot just una setmana no es feien servir tantes mascaretes». Aquesta font es desespera amb la situació: «En l’estat d’alarma ens consideren personal sanitari, però hem cridat la nostra Sanitat i poc menys que ens diuen que ens haurem de buscar la vida».

«En ocasions, si els operaris van a l’hospital, pregunten al personal si no els sobra algun sudari», diu un col·lega lleonès de l’anterior. I a Barcelona, portaveus de Mémora, la principal empresa gestora dels serveis fúnebres a Catalunya, asseguren: «Estem en la mateixa situació que les altres empreses funeràries: buscant alternatives de subministrament en previsió de la situació per als pròxims dies». Una portaveu del grup Áltima, que gestiona tanatoris a les províncies de Barcelona i Girona, resumeix: «Estem igual».

A València, Isabel Ortega, propietària d’una destacada firma del sector, assegura: «No sé si els de la Conselleria de Sanitat ens serviran o no material, però quan se’ns acabi jo no posaré en risc la meva gent».

Recel al dipòsit de cadàvers

A la despesa de material hi contribueix la situació d’alarma com un cercle viciós. No és només el protocol, «és també que ara la gent es mor més al seu domicili, perquè no poden anar a morir a l’hospital», explica David G. I si vas a la casa mai tens clar què et trobaràs. I, davant el dubte, hem d’anar protegits».

Però uns dubtes semblants assalten els operaris de la recollida i transport de cadàvers quan van a l’hospital. Quan una persona mor, per exemple, en una uci, els zeladors de la clínica desinfecten i introdueixen el cos en un sudari, generalment de PVC, i, si no hi ha autòpsia, el traslladen a les cambres fredes del dipòsit de cadàvers, on esperarà l’arribada del cotxe mortuori. Una parella d’operaris funeraris, quan arriben, consulten el certificat de defunció. I no sempre hi ha tota la informació: «Arribo a l’hospital i en ‘causa de la mort’ em trobo un gens concret «pneumònia bilateral». Així que no tens més remei que preguntar: «¿Però això és coronavirus?», diu un veterà lleonès del sector.

«Jo m’he trobat com a causa una «infecció respiratòria». Així que, mascareta, guants i granota, perquè això pot ser el que crec que és», explica David, el càntabre. «De  vegades posa ‘broncopneumònia’, i has de preguntar a les infermeres», afegeix el seu homònim madrileny.

Fúnebres, però sense pompa

El dia 18, a Castella i Lleó la «instrucció de la Direcció General de Salut Pública marcant les prioritats en matèria de sanitat mortuòria» va declarar prohibides les vetlles al seu territori. La paraula ‘afecte’ apareix en la fredor del text burocràtic, i per proscriure-la: «Es prohibeixen totes les vetlles tant en instal·lacions públiques com privades. Es restringirà la comitiva per a l’enterrament o comiat de cremació als familiars més pròxims, guardant entre les persones una distància d’1-2 metres. Així mateix es procurarà evitar tota mena de manifestacions afectuoses».

En el negoci funerari s’està donant una paradoxa: quan més peremptoris són els seus serveis, més s’enfonsen els seus beneficis. Fins a un 50% els primers dies de l’alarma, coincideixen a assenyalar la majoria de les fonts consultades. La crisi del coronavirus i les mesures de confinament han fulminat tot el que és, literalment, pompa fúnebre: no es lloguen sales de tanatori perquè estan prohibides les vetlles (abans costaven una mitjana de 700 euros), no es va al bar del local per alleujar-se, ni es compren ni s’envien flors, ni s’imprimeixen recordatoris, ni es maquilla o s’arregla els difunts, ni es gasta en taüts cars que ningú veurà.

És més: a Castella amb prou feines hi ha temps per enterrar. L’ordre de la Junta diu: «No es faran actuacions de neteja ni intervencions de tanatopràxia o tanatoestètica sobre cap cadàver», i afegeix: «No serà necessari esperar 24 hores per donar una destinació final al cadàver».

Notícies relacionades

Ja hi ha 315 irresponsables detinguts i 157 policies encomanats

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Un funerari lleonès ho explica de manera més castissa: «Només podem ensobrar... i al forn». Per «ensobrar», o posar al sobre, s’entén en l’argot del sector col·locar el cos al taüt. «No podem fer cap altra cosa que arribar i posar el sac al taüt», diu David, l’empresari càntabre, lamentant tanta urgència. Els taüts més barats del mercat costen 200 euros.

És el panorama entre paradoxes: des que va esclatar l’epidèmia les morts ordinàries són menys, ja que gairebé no hi ha cirurgies, ni accidents de trànsit, ni sinistres laborals. Les morts que donaven beneficis i ocupació són substituïdes per òbits d’emergència, urgents i ruïnosos.