ALERTA SANITÀRIA INTERNACIONAL

El coronavirus avança cap als països més pobres del planeta

L'Amèrica Llatina registra el primer cas de Covid-19 en un ciutadà brasiler que va viatjar a Itàlia

L'OMS tem que el virus arribi a l'Àfrica, amb sistemes sanitaris molt dèbils i escassetat de material

undefined52499170 passengers  wearing masks as a precautionary measure to avoi200226195849

undefined52499170 passengers wearing masks as a precautionary measure to avoi200226195849 / NELSON ALMEIDA

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El coronavirus avança amb pas ferm: aquest dimecres ha arribat per primera vegada a l’Amèrica Llatina a través del Brasil. Un ciutadà de São Paulo de 61 anys, que va ser entre el 9 i el 21 de febrer a la regió italiana de la Llombardia, va contreure el virus allà i el va importar al seu país. Segons han explicat les autoritats brasileres, l’estat del pacient no és greu i està en aïllament domiciliari.

Tot i que la mortalitat del coronavirus és baixa (entre el 2% i el 3%, davant el 10% d’altres coronavirus com la SARS), és un virus molt contagiós. No és greu, però existeix un risc real que es produeixi una pandèmia global, cosa que significaria no una mortalitat més gran, sinó un major nombre de persones infectades. Per això, les autoritats sanitàries temen el seu més que probable desembarcament als països més pobres del planeta.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha expressat la seva preocupació perquè el Covid-19 (el nom científic d’aquest nou virus xinès que ja ha causat 2.700 morts a la Xina) arribi, en concret, a l’Àfrica, on els sistemes sanitaris són molt dèbils i on escassegen els materials necessaris. L’organisme va advertir ja en diverses ocasions que la sanitat africana està mal preparada per afrontar l’epidèmia en cas que els contagis es multipliquin.

«La nostra preocupació principal continua sent la possible propagació del virus als països els sistemes de salut dels quals són més precaris», va declarar en el seu moment el director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus. De moment, només s’han confirmat dos casos de Covid-19 en aquest continent: un a Egipte i un altre a Algèria.

L’epidemiòleg i cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, va advertir fa un parell de setmanes que «existeix un risc» que el virus s’estengui a l’Àfrica, ja que allà hi ha ara mateix «un milió de xinesos treballant» i únicament «dos laboratoris» capaços de detectar el Covid-19.

Sistemes menys preparats

«Si tens un sistema sanitari menys preparat, la possibilitat que el virus es difongui o arribi a gent que està més debilitada és més gran», explica, per la seva banda, el Cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada. «A molts països hi ha menys educació sanitària i pitjors protocols», adverteix.

«Que hi hagi o no col·lapse en aquests països dependrà del nombre d’afectats. Els mètodes de diagnòstic allà són menys accessibles», afegeix Horcajada, qui creu que és «probable» que el Covid-19 s’expandeixi per l’Àfrica o l’Amèrica Llatina. L’Iran, on ja han mort 16 persones i és el principal centre de l’actual brot de coronavirus a l’Orient Mitjà, podria ser una porta d’entrada del Covid-19 a l’Àfrica.

Notícies relacionades

Quant a la situació d’Itàlia (on han mort 11 persones i hi ha uns 320 afectats), Horcajada explica que, de moment, és una «incògnita» per què s’ha arribat a aquesta situació. «Es desconeix quin és el ‘cas zero’. I des del moment en què no tens el pacient zero la cadena epidemiològica és molt difícil de reproduir», explica. Aquest expert opina que és «possible» que es continuïn donant casos a Espanya (actualment n’hi ha 10 de confirmats, dos a Catalunya), però no se sap la «velocitat d’expansió» del virus. «En aquest moment és difícil de dir, s’estan aplicant les mesures de contenció oportunes».

Horcajada puntualitza que, al ser un virus tan desconegut, predomina la incertesa. «S’ha demostrat que és més transmissible del que semblava al principi. Entre això i les veus alarmistes es crea una epidèmia de por. La grip està fent més por que el coronavirus i ningú té por», diu.