Salut

OMS: només un de cada cinc joves fa prou exercici

Espanya té xifres lleugerament millors que la mitjana, però no per això molt positives: un 69,8% dels nois i un 83,8% de les noies no fan prou exercici

fitness

fitness

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

El primer estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre pràctica d’exercici físic entre adolescents ha revelat avui que només un de cada cinc joves al món fa prou esport i mostra xifres pitjors entre les noies per qüestions culturals i el temor per la seva seguretat.

La investigació, elaborada amb dades d’1,6 milions d’estudiants d’entre 11 i 17 anys des del 2001 fins al 2016 a 146 països, mostra que un 81% dels adolescents no practica almenys una hora d’exercici diari, el considerat per l’OMS com a requisit mínim per portar una vida sana a aquesta edat.

El percentatge és una mica menor entre els nois (78%) però en les noies adolescents arriba al 85% i mentre ells han millorat dos punts en 15 anys, el percentatge entre elles no ha variat gens ni mica.

En els dos sexes una de les raons que expliquen aquesta falta generalitzada d’exercici és, segons l’experta de l’OMS Leanna Riley, una de les autores de l’estudi, una revolució tecnològica que «anima a estar més temps assegut, ser menys actius en general, jugar més amb aparells digitals, conduir més i caminar menys».

Un altre factor, que segons els autors afecta més les noies que els nois, són les preocupacions per la seguretat de fer exercici a l’exterior, per exemple, a l’hora d’anar caminant o amb bicicleta a l’escola.

«Hi ha una clara tendència d’increment de la violència, tant cap als adolescents com en general, el que provoca que, per exemple, la gent que surt de nit corri un risc més gran», va subratllar un altre de les autores, Regina Guthold, que també va assenyalar com a factor de perill els fluxos de trànsit més grans a les ciutats.

Qüestions culturals, com la falta de programes de foment de l’esport entre noies o l’escassetat d’instal·lacions per a elles (per exemple, vestuaris separats en instal·lacions esportives), també podrien estar darrere de les pitjors xifres que mostren les noies i la seva escassa millora amb el temps.

No s’adverteixen tendències específiques entre països rics i pobres: els que millors xifres tenen són els Estats Units (només un 64% d’adolescents no fan exercici), l’Índia (72%) i Bangladesh (63%), beneficiats per la popularitat d’esports al carrer com el beisbol, el bàsquet i el criquet.

A l’altre costat, lesFilipines és el país amb més inactivitat física entre els nois (93%) i Corea del Sud entre les noies (97%), mentre que els EUA i Irlanda tenen una diferència de percentatges més gran entre sexes (de fins a 15 punts i en els dos casos amb més taxes d’exercici entre el sexe masculí).

Espanya té xifres lleugerament millors de la mitjana, però no per això molt positives (un 69,8% dels joves i un 83,8% de les adolescents no fan prou exercici), mentre que a la regió llatinoamericana els números són pitjors (80% dels nois i 89% de les noies).

L’estudi, que avui publica la revista especialitzada ‘The Lancet Child & Adolescent Health’, recomana la posada en marxa de mesures en sectors com l’educatiu per aconseguir l’objectiu que l’OMS es va fixar en la seva assemblea anual de 2018: reduir el percentatge de joves que no facin exercici, en els dos sexes, a un 70% abans del 2030.

«Les escoles han d’assumir el paper d’augmentar i animar l’educació física i augmentar les oportunitats de participar en esports escolars», va assenyalar Riley, i tant ella com Gruthold van veure com a mesura possible i positiva que les escoles imposin una hora diària obligatòria d’exercici.

Un altre camp en què cal millorar segons les dues expertes és el del transport, creant condicions perquè «caminar i anar amb bicicleta sigui més atractiu i accessible».

Notícies relacionades

La investigació no calcula efectes directes entre la pràctica d’esport i problemes de salut com l’obesitat, tot i que sí que remarca que la pràctica d’exercici durant la joventut té obvis efectes positius en el pes, l’activitat cardiorespiratòria i muscular o el metabolisme.

«També hi ha creixents evidències que l’activitat física té un impacte positiu en el desenvolupament cognitiu i la socialització», assenyala l’OMS, que remarca que tots aquests efectes positius també es notaran en la vida adulta.