Europa demana una llei de pobresa energètica

Ningú s’escapa de la pobresa energètica, i a la resta d’Europa sembla que menys encara. «Hem d’implantar lleis com la catalana, que impedeix que es facin talls de llum a famílies pobres», assenyalen diversos activistes internacionals que defensen els drets energètics després d’un congrés que va ferl’Aliança contra la Pobresa Energètica a Catalunya (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) fa unes setmanes.  Es refereixen a la llei catalana 24/2015, que va sortir d’una ILP, una iniciativa legislativa popular, i va aconseguir que el Parlament l’aprovés per unanimitat. Tots coincideixen que cal afegir el dret humà a l’accés a l’energia –llum, aigua i gas– i que els estats han de garantir-ho. «Amb els drets no es pot mercadejar», afegeixen.

Regne Unit, comptadors prepagament

«Hi ha famílies que no poden pagar la llum, que emmalalteixen perquè casa seva és freda, nens que tenen problemes respiratoris a causa que a casa seva no hi ha electricitat perquè no es pot pagar», descriu James Angel, membre del moviment Switched On London. Explica que al seu país el mercat de l’electricitat està «privatitzat amb moltes empreses que fan negoci», i alerta d’un sistema que fa anys que està estès al Regne Unit: els comptadors prepagament. «Els clients han de pagar perquè el seu comptador funcioni i els porti energia fins a casa seva, i els qui no s’ho poden permetre, no tenen llum, així, directament». Un risc que temen els activistes de Barcelona, perquè les empreses s’evitin impagaments i ningú pugui dir que els han tallat la llum.

Grècia, sense gairebé ajuts

A Grècia, en canvi, el mercat de l’energia depèn d’empreses estatals que estan nacionalitzades. «Però cada vegada està entrant més capital inversor i empreses privades», matisa Tonia Katerini, representant de la plataforma Stop Auctions. Ells van néixer pel «dret a la vivenda», una espècie de PAH, però han vist que la pobresa energètica afecta centenars de grecs. «Hi ha ajuts de l’estat, però per accedir-hi has de ser exageradament pobre, i hi ha moltes llars que no poden pagar els rebuts, però estan fora de qualsevol ajuda social, i acaben per quedar-se sense llum. 

Bèlgica, complexitat i talls

Notícies relacionades

Terrassa aconsegueix el primer comptador social a Catalunya

La pobresa energètica a Badalona continua igual

«És especialment sensible la zona de Flandes, on es troben gran part de famílies vulnerables que no poden fer front als impagaments», relata Stefan Goemaere, del col·lectiu Samenlevingsopbouw. A Bèlgica el sistema elèctric és bastant complex, però diguem que les famílies vulnerables poden rescindir el seu contracte amb les empreses comercialitzadores i anar-se’n directament a la distribuïdores, obligades per l’Estat a oferir un preu menor –i una potència menor. «La realitat és que encara així hi ha famílies que no poden pagar i se’ls talla la llum, això és molt greu i injust, i més tenint en compte les temperatures a les quals podem arribar a l’hivern», diu, queixant-se.

Guatemala, la lluita indígena

«La nostra lluita ha causat ja algunes morts», assenyala Thelma Cabrera Pérez, responsable del comitè de desenvolupament camperol CODECA de Guatemala. Aquestes comunitats rurals i indígenes lluiten contra la privatització de l’energia, ja que això ha provocat «un augment inassumible del preu». No només demanen a l’Estat que torni a assumir la gestió elèctrica, sinó que exigeixen a les elèctriques que deixin d’utilitzar el medi ambient, i de contaminar-lo, per produir energia al seu país per després vendre-la a tercers països. «Amb la nostra naturalesa no es fa negoci», exigeix.