A ESPANYA

Trankimazin, Maxalt i Tromalyt, entre els 160 fàrmacs amb problemes de subministrament

Els farmacèutics assenyalen la globalització, els preus espanyols «a la baixa» i el 'brexit' com algunes de les causes

Descarten un problema de «salut pública» perquè el 90% dels fàrmacs poden substituir-se per d'altres

undefined48614858 190613163549

undefined48614858 190613163549 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El 50% dels medicamentsque una farmàcia d’Espanya demana al seu magatzem no arriben a l’establiment perquè es trobendesproveïts. Tot i així, el 90% dels fàrmacs es poden substituir per altres d’idèntics o similars. Ho diu elCol·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid(COFM). Es tracta d’un problema que, si bé existia des de feia més temps, s’ha agreujat en els últims dos anys.

Coneguts productes com l’ansiolític Trankimazin, l’antimigranyós Maxalt maxi el tractament per prevenir trombes Tromalyt són, tant a Madrid com a Barcelona, els que tenen més problemes de subministrament, segons les escoles oficials de farmacèutics de les dues ciutats. Ni el Trankimazin ni el Tromalyt tenen una alternativa farmacèutica directa i en aquests casos el pacient ha d’anar al metge perquè sigui aquest qui li digui per quin medicament ha de canviar.

Els dispensaris de Madrid han notificat problemes de proveïment en 159 medicaments, segons el Sistema d’Informació de Desproveïments de Madrid del COFM, i els de Barcelona, en 1.507. Calma: això no significa que no es puguin aconseguir en cap farmàcia, sinó que presenten dificultats de subministrament en algunes apotecaries.

“De les 1.507 medecines amb problemes registrades pel Centre d’Informació sobre el Subministrament de Medicaments (Cismed), unes 1.431 pateixen problemes de subministrament en només un 10% de les farmàcies. Només 76 medecines presenten problemes en més d’un 10%”, explica la responsable del Centre d’Informació del Medicament (CIM) del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), Maria Parelló.

Els preus a la baixa

Experts consultats per aquest diari assenyalen que les causes d’aquest desproveïment són “multifactorials”. D’una banda (i, alhora, l’aspecte més difícil de solucionar), la globalització ha fet que la fabricació del principi actiu s’hagi concentrat alsud-est asiàtic: si allà es viuen problemes de subministrament, aquests afecten tot el planeta, per la qual cosa el problema no només és espanyol. Tot i que a Espanya, assenyalen, hi ha un altre motiu específic. “Si a nivell mundial hi ha tres fàbriques d’ibuprofèn i augmenta la demanda, el preu puja a tots els països. Però a Espanya, com que els preus dels medicaments són baixos perquè estan fixats pel Ministeri de Sanitat, hi ha laboratoris que decideixen invertir en altres zones perquè aquí perden diners”, explica Manuel Martínez del Peral, vicepresident del COFM.

“A Espanya, els preus dels medicaments es fixen a la baixa. Des del 2000, l’IPC ha pujat un 40%, però l’Omeprazole ha passat de costar 23 euros a 2,5”

Manuel Martínez del Peral

Vicepresident del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid

De fet, Martínez del Peral assegura que l’ibuprofèn es troba en una situació d’“escassetat previsible”, i que el paracetamol i l’antibiòtic amoxicil·lina també estan “en risc”. “A Espanya els preus es fixen a la baixa. Per exemple: del 2000 al 2019, l’índex de preus de consum (IPC) ha pujat un 40%. No obstant, un medicament com l’Omeprazole ha passat de costar 23,42 euros el 2000 a 2,47 ara”, diu Martínez del Peral.

El mateix argument esgrimeix Juan Pedro Rísquez, vicepresident del Consell General de Col·legis Farmacèutics. “A Espanya, la majoria dels fàrmacs que tenen problemes de subministrament costen menys de 5 euros. Per això, quan un fabricant posa el medicament a disposició del mercat, ho fa a països on li resulta més rendible”, explica. “Els preus estan regulats pelMinisteri de Sanitat i estan sotmesos a una revisió a la baixa per ajudar a la sostenibilitat del sistema”. Afegeix que, malgrat tot, a Espanya “no hi ha un problema de salut pública: “Nou de cada 10 incidències són resoltes pels farmacèutics”.

En el Pla de Garanties Proveïment de Medicaments 2019-2022, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) reconeix que el problema que comporta l’escassetat de medicaments el pateixen “en primer lloc, els pacients”. “Però, a més, suposen una important sobrecàrrega per a metges, farmacèutics i administracions sanitàries encarregades de resoldre-ho amb elevats costos associats directes (sobrecost de les alternatives) i indirectes (hores dedicades a resoldre els problemes de subministrament i seguiment dels medicaments substituts)”, recull l’Aemps en aquest document.

Un desafiament mundial

Aquests problemes de subministrament no existeixen només a Espanya, sinó a tot el món. De fet, l’escassetat de medicaments va ser el punt clau de l’Assemblea Mundial de la Salut que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va celebrar l’any passat. “Les causes del desproveïment són diverses. A més de la concentració de la producció de principi actiu en una sola planta, hi ha les dificultats en la fabricació de medicaments, l’escassetat de matèria primera o l’increment puntual de la demanda”, assenyalen fonts del COFB.

Altres causes del desproveïment són la concentració de la producció, l’escassetat de la matèria primera o l’increment de la demanda

Martínez del Peral apunta, a més, un altre “factor puntual” de l’actualitat: el ‘brexit’. “Anglaterra està emmagatzemant medicaments per a molts mesos perquè no sap què passarà. Aquest no és un factor estructural ni de política sanitària, com el dels preus a la baixa a Espanya”.

Altres medicaments que escassegen

Notícies relacionades

L’Adiro (un antiagregant plaquetari que redueix la possibilitat de patir trombes) o l’Apocard (un antiarrítmic) són altres dels fàrmacs que, segons el COFB, tenen més problemes de subministrament a Barcelona. L’Adiro té, no obstant, una alternativa substitutiva: l’àcid acetilsalicílic genèric. L’Apocard, per contra, requereix una nova prescripció del metge, ja que tot i que es pot comprarflecaïnida (un dels seus components) no substitueix aquest medicament.

També hi ha problemes amb el Dolocatil (un analgèsic), l’Elontril (antidepressiu), el Loette diari (anticonceptiu), el Tramxilium (tranquil·litzant) o el Seguril (un diürètic i antihipertensiu), entre d’altres.