Anar al contingut

El trasplantament de les cèl·lules mare pot ser que pugui erradicar el VIH

Cinc pacients trasplantats no presenten rastre del virus a la sang i teixits

La recerca ha sigut desenvolupada per científics del IrsiCaixa i del Gregorio Marañón

Patricia Martín

Els avenços científics han permès que la sida es pugui controlar amb les teràpies antiretrovirals, però no que es pugui curar, perquè cèl·lules infectades amb el VIH –l’anomenat ‘reservori’– segueixen en estat latent i reapareixen si s’interromp el tractament. Tot i això, investigadors de l’Institut  IrsiCaixa i de l’Hospital Gregorio Marañón han aconseguit que cinc pacients trasplantats amb cèl·lules mare –les que estan a la medul·la o la placenta– tinguin un reservori del VIH indetectable i un ni tan sols presenti anticossos contra el virus a la sang, segons publica la revista ‘Annals of Internal Medicine’.

“L’estudi suposa una gran novetat perquè cap investigació mèdica al món ha permès aquesta absència de virus al teixit i la sang”, explica Javier Martínez-Picado, colíder de l’article i codirector del consorci IciStem.

La investigació es basa en l’anomenat ‘pacient de Berlín’, l’única persona al món que s’ha curat de la sida després d’haver-se sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar la leucèmia que també patia. Timothy Brown tenia una mutació anomenada CCR5 Delta 32 que feia que les seves cèl·lules fossin immunes al VIH, cosa que evitava que els entrés el virus. Brown va deixar de prendre la mediació i avui dia, 11 anys després, el virus continua sense reaparèixer a la seva sang. Per això, científics de tot el món investiguen l’erradicació de la malaltia mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare.

Cinc de 26

En concret, en l’estudi impulsat per la Caixa i la Generalitat de Catalunya, han participat 26 pacients, els cinc primers trasplantats dels quals no presenten rastre del VIH i cap tenien la mutació que sí que manifestava el ‘pacient de Berlín’. “La nostra hipòtesi era que, a més de la mutació, altres mecanismes associats amb el trasplantament van influir en l’erradicació del VIH a Timothy Brown”, conclou la doctora María Salgado, coautora també de l’article.  

Un altre dels pacients trasplantats sí que presenta rastres del virus, però això es pot deure al fet que va tardar 18 mesos a reemplaçar totes les cèl·lules per les del donant, quan en terminis més curts, els investigadors han conclòs que la desaparició del VIH és més gran. Falta per saber com evolucionaran la resta de trasplantats.

A més, el pas següent consistirà a realitzar un assaig clínic per interrompre la medicació antiretroviral que encara estan prenent els cinc primers i veure si la malaltia reapareix. Per fer-ho, s’utilitzaran tècniques que activen el sistema immune, a fi que, si hi ha rebot viral, el cos sigui capaç de controlar-lo.

Les teràpies futures

En canvi, si estan curats, la descoberta “estableix les bases per entendre com s’elimina el reservori” i per “dissenyar estratègies de cura menys complexes i invasives que el trasplantament de cèl·lules mare”, que comporta una alta mortalitat i només es recomana en pacients amb malalties hematològiques molt greus, segons explica Martínez-Picado.

Aquestes teràpies futures podrien sustentar-se en el que els metges anomenen un ‘autotrasplantament’, i que consisteix a extreure cèl·lules amb el VIH del pacient, eliminar-ne el virus i tornar a implantar-l’hi, amb l’objectiu de fer-lo resistent a la malaltia.