Una unitat del Clínic pionera a Espanya atén 40 parteres amb trastorns mentals

Quan I. F. B. va parir el seu primer fill, va viure una setmana d’eufòria. Es passava les nits desperta, mirant el nadó. Però després va arribar la davallada. Va començar amb una sensació de tristesa i va acabar amb una psicosi puerperal (posterior al part), al cap de quatre setmanes.

“El nen no agafava pes i jo pensava que estava malalt, mirava vídeos de lactància en bucle, creia que era culpable, que sortiria a les notícies i que em posarien a la presó”, recorda aquesta pediatra barcelonina de 35 anys, el fill de la qual té ara 10 mesos. Després de caure en un estat obsessiu, la van ingressar a la Vall d’Hebron.

“Amb el tractament vaig millorar de seguida, però l’experiència [a la unitat psiquiàtrica] va ser tremenda: estava separada del meu fill, amb la lactància inhibida i al costat de pacients amb tota mena de trastorns, molts d’ells homes”, recorda ara I. F. B.

Les coses van millorar quan la van derivar a l’hospital de dia mare-nadó del Clínic. Aquesta infraestructura es va estrenar fa un any i és la primera d’aquest tipus a Espanya. “En altres països, com el Regne Unit, hi ha unitats psiquiàtriques on les mares i els nadons ingressen junts”, explica Lluïsa García-Esteve, psiquiatra responsable del centre. L’hospital de dia és un pas en aquest sentit, tot i que les pacients encara no s’hi queden ingressades.

“Hi anava cada dia [a l’hospital de dia] amb el nadó, em quedava a dinar i sortia a les 16. Fèiem sessions grupals, treballàvem el vincle amb el nadó... va ser com trobar una segona família”, relata I. F. B., que va freqüentar el centre durant cinc mesos, fins que es va recuperar.

Juntament amb la creació de l’hospital de dia, el Departament de Salut de l’anterior Govern va injectar fons també a la Vall d’Hebron i al Consorci Sanitari de Terrassa, per crear unitats de salut mental perinatal, que treballen de forma ambulatorial i no com a hospital de dia.

25% d’embarassades amb problemes mentals

"Entre el 20% i el 25% de les embarassades tenen problemes de salut mental i el 10%-13% de les puèrperes tenen depressió postpart", desgrana García-Esteve. L’hospital de dia ha atès 40 mares durant el 2018. En el mateix període, les unitats dels tres hospitals han atès de forma ambulatorial gairebé mil pacients.

“Hi ha casos que no detectem per l’estigma: moltes dones amaguen la seva condició per vergonya o perquè el seu entorn no li dona importància”, observa Gemma Parramon, responsable de la unitat de la Vall d’Hebron.

Algunes pacients tenen una diagnosi psiquiàtrica prèvia. “Sempre s’associa l’embaràs i la lactància a no donar fàrmacs, amb perjudici per a la salut mental de la mare i del nadó. Cal fer un balanç entre el risc de donar fàrmacs i el risc de no tractar”, explica García-Esteve. “El tractament psicològic [en lloc del farmacològic] requereix temps i en l’embaràs i postpart no en tenim gaire”, afirma Parramon.

En altres casos, el trastorn debuta durant l’embaràs o el postpart. “Les patologies més freqüents són símptomes obsessius”, explica Parramon. La doctora relata el cas d’una mare obsessionada amb la salut del seu nadó, que va passar un cap de setmana acudint una vegada i una altra a urgències pediàtriques.

Problemes socials

"L’embaràs no és un factor protector de la salut mental", afirma Luís Delgado, responsable de la unitat del Consorci Sanitari de Terrassa. No obstant, són els problemes socials els principals desencadenants. “Hi ha dones maltractades, d’altres acomiadades o desnonades durant l’embraràs, hi ha migrants en situació de vulnerabilitat...”, desgrana Delgado.

En una ocasió, l’equip de Delgado va atendre una embarassada de 30 anys, la filla de 14 del qual també va quedar embarassada i a més d’un nòvio maltractador. S’estima que el 20% dels maltractaments comencen durant l’embaràs. Una de cada quatre dones que van acudir a l’hospital de dia va relatar maltractaments, afirma García Esteve.

“La patologia mental impacta directament sobre el nadó. El 60% de les mares de l’hospital de dia tenen algun problema de vincle: de rebuig o de sobreimplicació”, afirma la doctora. En un cas, la mare tenia por de banyar el nadó. Una infermera pediàtrica i una d’especialitzada en salut mental la van ajudar a perdre’l. Al centre, hi ha un equip de set persones, que inclou també psicòlegs i un treballador social.

Necessitats desateses

Als tres hospitals ja hi havia programes de salut mental perinatal des de fa anys,  no obstant "ens vam adonar que hi havia necessitats desateses", afirma García-Esteve.  

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

“La sensibilitat en relació amb aquest camp va en augment, però a Espanya anem endarreridíssims”, afirma Pascual Palau, president d’Associació per a la Salut Mental Infantil des de la Gestació (ASMI), no implicat en els projectes catalans. Palau els considera molt positius. Destaca, però, que falta molt per arribar a les desenes de centres de psiquiatria perinatal de França i Anglaterra, per exemple. “En contextos europeus ja no s’ingressen aquestes mares a les unitats de psiquiatria”, afirma.

Aquest és el pròxim objectiu de García-Esteve. La doctora ja va presentar a la Generalitat la proposta d’una unitat mare nadó que admeti ingressos. “Dubto que entri als Pressupostos del 2019, però confio als del 2020”, conclou.