Catalunya continua sense revertir el dèficit de 17.000 infermeres

La infermeria, l’atenció primària, el repartiment territorial i la planificació universitària són els quatre grans reptes que abordarà el sistema sanitari públic català al llarg de l’any que ve. La Conselleria de Salut ha celebrat aquest dimecres el I Fòrum de Diàleg Professional amb els treballadors del sector sota el lema ‘Construim la salut del futur’ a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Junts han obert un procés que preveuen culminar en un any i que acordarà un diagnòstic, la identificació de més objectius que se sumaran als identificats avui, una altra reunió d’impuls d’accions que preveuen al febrer, i treballs específics en solucions, fins a una reunió final.

Com ha explicat la consellera Alba Vergés en la posterior roda de premsa, aquesta primera cimera ha servit per identificar les principals necessitats del sistema. “En l’àmbit de la infermeria, la ràtio està molt lluny del que marca l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). El nostre model assistencial té molts menys infermers que altres països. I, a més, el 92% no tenen reconeguda cap especialitat”, ha dit.

Segons dades del Consell General d’Infermeria, a Catalunya hi ha actualment 578 infermeres per cada 100.000 habitants. La ràtio europea es troba, actualment, en les 825 infermeres per cada 100.000 habitants, per la qual cosa, per arribar a la mitjana europea, Catalunya necessitaria 17.293 infermeres, la mateixa xifra que urgia fa tres anys.

Atenció primària

Quant al’atenció primària, la consellera ha reconegut que “s’ha de fer més atractiva” perquè més metges vulguin fer aquesta especialitat. “El 1996, el 46% triaven aquesta especialitat. El 2018, només el 28%”, ha afegit. Les “necessitats” de la salut “requeriran” metges d’atenció primària especialitzada, ha advertit.

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) va alertar el maig d’aquest descens. Aquest 2018, d’un total de 6.513 places MIR, només s’han assignat els 1.810 a aquesta especialitat, i a Catalunya les places només han aconseguit les 280 d’un total de 1.022 places MIR assignades.

En tercer lloc, aquest primera cimera entre la Generalitat i la comunitat sanitària ha posat de manifest la urgència que hi hagi una "distribució equitativa" dels especialistes a tot Catalunya. Zones com Lleida i les Terres de l’Ebre acusen especialment aquesta falta d’especialistes, en contraposició amb el que passa amb Barcelona i la seva àrea metropolitana, que resulten molt atractives per als sanitaris.

L’últim repte, relatiu a la planificació universitària, té per objectiu coordinar millor les universitats amb l’assistència primària.

“Necessitem formació continuada”

Notícies relacionades

La grip a Catalunya va a la baixa per primera vegada en vuit setmanes

El 45% dels espanyols només va al dentista per emergències: «Hi vaig anar per un queixal i vaig acabar amb una factura de 1.300 euros»

“Avui hem posat en escena el que es vol fer. Aquests quatre reptes són els més importants, però el diagnòstic no està tancat i n’aniran apareixent més”, ha dit a EL PERIÓDICO Dolors Sintes, vicepresidenta de la Junta de Govern del’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, a la qual pertanyen 91 societats científiques i uns 28.000 metges.

Sintes ha valorat positivament la reunió, però ha recordat que per l’Acadèmia, la prioritat és millorar la “formació continuada” dels metges. “És fonamental, en qualsevol àrea. Però per a aquesta formació, necessitem un temps que no sempre tenim perquè la pressió assistencial és molt alta”, ha relatat. “Als metges ens falta temps per estudiar, anar a fòrums, cursos... Això és així perquè falten professionals, així que necessiteu que es millori la ràtio de metges”, ha conclòs.