Josep Maria Turull , rector de la Sagrada Família: "Molts barcelonins no han entrat a la Sagrada Família"

¿Què suposa per a la Sagrada Família i per al seu rector la visita del papa Lleó XIV?

Com en les visites d’altres papes, és un moment de creixement en la fe per a la gent, amb un gest que indica el lema de la visita: Alceu la mirada. El que fa la gent per veure com la creu corona la torre de Jesús, que és una invitació que el gest sigui també interior, espiritual. Elevar també la mirada interior a aquest Jesucrist que ha vingut a portar-nos la salvació i la pau que el món no pot donar i tant necessitem.

La visita ha sigut la tercera d’un Papa a Barcelona en menys de 50 anys. ¿Quina Sagrada Família va trobar Joan Pau II el 1982?

Una en un estat constructiu força limitat respecte de l’actual. Estaven construïdes les torres i la façana del Naixement, estaven acabades les torres de la façana de la Passió i es començaven a posar les escultures de Josep Maria Subirachs. Va dir missa al Camp Nou i aquí va mantenir una trobada.

Vostè tenia llavors 16 anys.

Quan va venir, jo vaig anar a Montserrat, on el Papa va celebrar una trobada amb els joves. Jo era seminarista menor.

El 2010 va arribar a Barcelona Benet XVI.

Deu anys després. Joan Pau II va visitar la basílica el 7 de novembre del 1982 i Benet XVI va acudir el 7 de novembre del 2010 a dedicar (consagrar un espai) la Sagrada Família. Benet XVI va arribar amb el temple acabat per dins, disposat per ser utilitzat per al culte. Crec que ell, com el gran teòleg que era, va entendre que la Sagrada Família era una obra mestra. Un capolavoro, com diuen els italians, del que en teologia s’ha anomenat la Via Pulcritudinis, el camí de la bellesa per arribar a Déu, que és el que experimentem a la Sagrada Família: com la gent que hi entra bada la boca d’admiració per tanta bellesa, i acaba obrint també el cor, per molt tancat que el tingui, a Déu, que és l’autor d’aquesta bellesa.

¿El 1982 ja la visitava molta gent?

Quan el turisme va començar a créixer a Espanya a partir dels anys 60 i arran d’un reportatge sobre Gaudí que va tenir un èxit impressionant al Japó, ja arribaven molts turistes, sobretot japonesos, que llavors semblaven els únics interessats en el temple. Aquell any es va jugar el Mundial de futbol a Espanya, i això va portar a més visites. El creixement del turisme va provocar un augment dels ingressos, que va fer que s’elevés el ritme constructiu. Va ser gràcies a més donatius, perquè la gent que entra a la Sagrada Família no compra una entrada, sinó que fa un donatiu. És un temple expiatori que es construeix a partir de donatius petits per obtenir el perdó dels propis pecats. No rep subvencions de les institucions públiques.

En resum, un reportatge al Japó va accelerar les obres de la Sagrada Família.

Els japonesos es van enamorar de Gaudí i van venir en massa a veure el temple, a veure el parc Güell, la Casa Batlló. Però el gran boom va arribar el 2010 amb la dedicació de la Sagrada Família. La retransmissió televisiva va ser tan espectacular que va fer que tothom volgués venir. L’increment de visites, a la Sagrada Família i a la ciutat, va ser espectacular. Ara la basílica està gairebé en el nombre màxim de persones que hi poden entrar.

¿I això és bo i dolent?

Té coses bones, es pot mantenir un ritme elevat de construcció i, a més, per decisió de la Junta Constructora, aquests ingressos es reparteixen entre els més pobres mitjançant un fons d’assistència social.

A les últimes dècades hi ha hagut una crisi de vocacions mentre creix l’interès per la Sagrada Família. ¿És una paradoxa?

El corrent de secularisme que no ha parat de créixer, com si fos una pandèmia, i contra el qual encara no hem trobat antídot, que acaba portant a abandonar la fe, i que no és l’ateisme militant anterior, dels anys 60 o 70, conviu, curiosament, amb el fet que un element clarament religiós com és la Sagrada Família no deixa de provocar admiració al món. Un dels miracles de Gaudí que no servirà per a la seva beatificació és que la Sagrada Família sigui capaç d’obrir el cor a Déu a tanta gent. Això ve d’una persona que segur que és santa i a qui només li falta que sigui reconeguda com a tal, un procés en què ara arribem a la part final. Aquí experimentem la força atractiva de la Sagrada Família per a la fe. Tenim 170 nens que es preparen per a la primera comunió, l’any passat vam tenir més de 60 casaments i més de 200 batejos de nens i cada vegada més gent adulta demana ser batejada. A l’abril, 13 adults van rebre el bateig. La cripta és el cor espiritual de la Sagrada Família, on funciona com a església.

La pregunta de sempre: ¿quan veurem acabada la Sagrada Família?

Quan l’hi preguntaven, Gaudí responia: ‘El meu cap no té pressa’. La Junta avisa que com a mínim necessitem 10 anys per acabar amb tranquil·litat la verticalitat de la façana de la Glòria. Quedaran els sostres i tot un edifici de la sagristia.

I l’entrada pel carrer de Mallorca.

Barcelona es juga la seva credibilitat. La gent dirà què ha permès fer la ciutat a l’entrada de l’edifici que l’ha ficat al top 10 mundial, no només per al turisme. Gaudí va fer un projecte molt bonic per a aquella part que afecta els edificis del davant. Però amb bona voluntat de tothom serà possible fer que l’entrada sigui la que aquest monument que tant bé fa a Barcelona es mereix.

Notícies relacionades

Els millors plans per gaudir de l’aniversari

El que mai s’ha vist de la Sagrada Família

¿Els barcelonins la visiten poc?

Molts encara no han entrat a la Sagrada Família. Com els parisencs no van a la Torre Eiffel i passa a tantes ciutats turístiques.