dia mundial del donant

Els trasplantaments d'òrgans pugen un 8,6% a Catalunya, que manté la taxa més alta del món

Salut crida a "no abaixar la guàrdia", ja que encara hi ha 1.219 persones en llista d'espera

El 81% de les famílies catalanes diuen 'sí' a la donació d'òrgans dels seus difunts

zentauroepp15731063 trasplante transplante180606155407

zentauroepp15731063 trasplante transplante180606155407 / JONATHAN GREVSEN

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Entre el gener i el maig d’aquest any s’han fet a Catalunya un total de 468 trasplantaments, la qual cosa suposa un augment del 8,6% respecte del mateix període del 2017. Són xifres fetes públiques aquest dimecres a la Conselleria de Salut per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) amb motiu del Dia Mundial del Donant d’Òrgans. Del total de trasplantaments, 315 han estat renals, 72 d’hepàtics, 29 de cardíacs, 48 de pulmonars i 4 de pancreàtics.

Com ha explicat el director de l’OCATT, Jaume Tort, Catalunya té actualment la taxa més alta de trasplantaments del món amb 146 per milió d’habitants. I, en paral·lel, una de les més altes en donació: 44 donants per milió d’habitants, nombre molt superior al de països com França, Alemanya, la Gran Bretanya i els Estats Units. 

"La tendència continua sent excel·lent, com en el 2017, que va ser un any rècord en què es van superar els 1.100 trasplantaments," ha confirmat Tort. Però, tot i així, ha cridat a "no abaixar la guàrdia", ja que actualment a Catalunya hi ha 1.219 persones que esperen per ser trasplantades. 1.023 esperen un ronyó, 107 un fetge, 32 un cor, 28 un pulmó i 29 un pàncrees. El temps mitjà d’aquesta llista d’espera són 20 mesos (transcorreguts des que se li fa al pacient l’última diàlisi fins al trasplantament), una mitjana "excel·lent", en paraules de Tort.

Tendències

Segons l’OCATT, durant aquests primers cinc mesos del 2018, el nombre d’òrgans cadàver a Catalunya ha augmentat lleugerament, un 2,1%, respecte de l’any passat, i ha passat dels 141 als 144. Les donacions per mort en asistòlia (amb el cor aturat) han pujat un 5,8%, mentre que les donacions per mort encefàlica (mort cerebral) igualen a les de l’any passat (89 donants).

Paral·lelament, la donació de donant viu segueix amb una tendència a la baixa (ha disminuït un 21,1%), amb 45 donants vius en aquests primers mesos d’any. "Això es deu als bons resultats de les donacions cadàver, però no hem d’oblidar que el trasplantament renal de donant viu és el millor tractament possible per a persones joves amb insuficiència renal crònica", ha advertit el director de l’OCATT.

Al voltant del 81% de les famílies catalans diuen 'sí' a la donació d’òrgans dels seus familiars, resultat inferior a l’any 2017 (86%). La resposta més freqüent de les negatives són que, en moments així, les famílies no són capaces de respondre a aquesta pregunta. "Sabem que, quan algú mor, no és el millor moment per preguntar als familiars si desitgen donar, però ésl’únic moment en què podem fer-ho", ha dit per la seva part Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Arnau de Vilanova (Lleida).

Segons aquesta metge, el perfil del donant català és el d’un home de 60 anys. El 54% dels donants van morir per un accident cerebroascular i únicament un 4% va morir per traumatisme cranioencefàlic a conseqüència d’un accident de trànsit.

Testimonis

Notícies relacionades

La celebració del Dia del Donant en el departament de Salut ha comptat amb dos emotius testimonis: el d’una dona trasplantada de fetge i el de la mare d’un donant. L’Olga va rebre un trasplantament hepàtic amb prioritat nacional el 2012 poques setmanes després de donar a llum. La causa: una hepatitis fulminant d’origen desconegut i amb una esperança de vida de poques hores. "Recordo la nit en què una infermera em va despertar per dir-me que tenien un fetge compatible per a mi. El donant i la seva família han fet possible que jo tingués una segona oportunitat", ha explicat aquesta dona.

La Montse, per la seva part, va perdre el seu fill i, encara que al principi va dubtar davant de la pregunta que els metges de l’Hospital de Sant Pau li van formular sobre donar els seus òrgans, finalment hi va accedir. "Vaig dir que sí perquè no volia que altres pares passessin pel mateix que jo. Decidir donar els òrgans del meu fill Pau no me'l tornarà, però saber que la seva mort va servir perquè d’altres puguin continuar vivint és l’empenta que m’anima a continuar lluitant cada dia", ha relatat aquesta mare.