Els hospitals catalans augmenten la cirurgia que no requereix ingrés

Els 64 hospitals públics de Catalunya mantenen una tendència, que és comuna amb la resta d’Europa, que els va convertint en centres predominantment quirúrgics, en els quals es redueix el nombre d’ingressos que requereixen atenció mèdica especialitzada però no la intervenció d’un cirurgià. Un 62% dels ciutadans hospitalitzats durant l’any 2016 a Catalunya tenien programada una intervenció quirúrgica o van acabar en un quiròfan després d’arribar per urgències. D’aquests, un 35,3% –cinc punts més que l’any 2010– van accedir a una operació de baixa o alta complexitat amb una hospitalització postoperatòria que va concloure poques hores després de passar pel quiròfan. Si el cas ho va requerir, van ingressar una nit.

Aquestes dades formen part del cúmul d’actes mèdics que assumeix la sanitat pública catalana, una informació que la Central de Resultats de la Conselleria de Salut va difondre ahir. Les xifres, de publicació anual, orienten les decisions que va adoptant aquest departament.

La irrupció de la tecnologia endoscòpica, estesa els últims cinc anys a pràcticament tots els òrgans del cos a mesura que els cirurgians han anat adquirint perícia en el seu ús, ha facilitat que els hospitals emprenguin la funció que els seus gestors dissenyen per a ells: que siguin centres dedicats a la cirurgia, en especial la de caràcter ambulatori, en què la tecnologia d’última generació marqui la pauta en cada procediment i en els quals els pacients tinguin una presència cada vegada més efímera.

Des de la perspectiva dels ciutadans, aquest objectiu resulta, en general, avantatjós: la cirurgia endoscòpica es practica amb catèters que avancen per l’interior de l’organisme sense necessitat d’obrir ferides que després s’han de suturar amb desenes de punts molestos. Es redueix el risc d’infecció i l’alta mèdica, com ja s’ha comentat, s’escurça fins a ser gairebé immediata.

EL METGE DE CONFIANÇA / El complement d’aquesta tendència, la creixent propensió dels ciutadans a confiar i a resoldre els seus problemes mèdics als centres d’assistència primària (CAP), també es va complint a Catalunya. Els CAP, que compten amb metges especialistes que els són transferits des dels seus hospitals de referència, van atendre 46 milions de visites l’any 2016, un 1,8% més que l’any anterior. Van ser sol·licitades per 5,7 milions de ciutadans. Els metges de família van rebre l’any passat el 76,8% de la població: un 94% dels menors de dos anys van visitar el pediatra al CAP –s’ha frenat la tendència que hi havia a anar a la consulta privada– i el 100% de les persones més grans de 75 anys van exposar al seu metge els seus malestars.

L’evident domini d’aquesta medicina de primera instància, no obstant, amb prou feines ha afavorit fins ara que sigui dotada de més professionals i recursos. Les queixes dels sanitaris d’aquest sector, tant dels facultatius com d’infermeria, es van reeditar fa poques setmanes. Salut ha emprès una reordenació de l’assistència primària, acció que encara no ha guanyat la confiança dels que l’atenen.

L’elevat consum de medicaments que caracteritza la població espanyola, també la catalana, és, des de fa anys, un objectiu que cal moderar des de les administracions sanitàries. La xifra de pacients multimedicats va baixant, informa la Central de Resultats. L’any 2016, un 1,2% dels ciutadans que consumeixen fàrmacs finançats per la sanitat pública va prendre diàriament més de 10 medicaments diferents. L’any 2015, van ser un 1,4%.

Un 27,4% de les persones més grans de 64 anys –una xifra «altíssima» segons l’opinió d’alguns farmacòlegs– consumeixen el protector gàstric omeprazol, el medicament més receptat a Espanya. També es va reduint el percentatge de dones de més de 50 anys afectades per descalcificació òssia o osteoporosi que prenen fàrmacs del grup dels bifosfonats, un producte que els especialistes desaconsellen prendre durant més de cinc anys consecutius atesos els seus importants efectes secundaris. «Reduir el consum de bifosfonats és un signe de qualitat en la prescripció farmacèutica», indica l’informe de Salut.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Una de les àrees mèdiques més clarament eficaces en l’últim decenni és la que detecta malalties neonatals. Gràcies a l’anàlisi d’una gota de sang obtinguda del taló dels nounats, des del 2009 s’ha incrementat en un 56% la detecció d’afectacions greus que han pogut ser ateses de manera precoç. Entre aquestes, l’hipotiroïdisme congènit, la fenilcetonúria, la fibrosi quística o el grup de 19 malalties metabòliques que poden condicionar de manera substancial la vida del nounat.

Els resultats de Salut certifiquen també el bon resultat del Codi Ictus, que el 2016 va facilitar l’atenció immediata de 3.664 ciutadans afectats per una trombosi o embòlia cerebral de risc sempre vital. Aquest codi implica la coordinació entre les ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques i els principals hospitals, amb la finalitat que el pacient sigui atès els primers 20 minuts després de la detecció de l’ictus. Els 90 minuts immediats, el pacient ha d'arribar a un hospital, preveu el codi ictus.