Els espanyols amb educació superior viuen quatre anys més que els de baixa instrucció

Un informe reflecteix per primera vegada discriminació en la longevitat atribuïda a l'escolarització

Els homes de poca formació tenen el doble de probabilitats de morir abans dels 70

Estudiants a punt de començar l’examen de selectivitat, dilluns passat, en una aula de la Facultat d’Odontologia de la Universitat Complutense de Madrid.

Estudiants a punt de començar l’examen de selectivitat, dilluns passat, en una aula de la Facultat d’Odontologia de la Universitat Complutense de Madrid. / EFE / SERGIO BARRENECHEA

3
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

L’educació, entesa com la formació acadèmica aconseguida, marca una distància en la longevitat de la població espanyola que discrimina notablement els que tenen un nivell educatiu baix. Un informe publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya analitza des d’aquesta perspectiva les dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i conclou que un espanyol de 30 anys amb un nivell educatiu alt pot esperar viure gairebé quatre anys més –fins als 82,3 en concret– que els seus coetanis amb una formació escolar baixa, dels quals no s’espera que superin, de mitjana, els 78,6 anys.

La desigualtat davant la mort atribuïda a causes educatives és més gran entre els homes que entre les dones: en elles, l’educació superior augura dos anys més de vida que l’esperable per a les ciutadanes que han arribat a un nivell d’estudis elemental o baix.

La investigació, realitzada per Miguel Requena, professor de la UNED, adverteix que és necessari ser «prudents» a l’establir la causa d’aquesta distància en l’expectativa vital, però apunta –com a possibles motius d’aquesta dada estadística– les circumstàncies personals que solen coincidir en els que tenen estudis universitaris. «Tenen més recursos econòmics, i això els permet accedir a més i millor atenció sanitària», indica Requena, en contraposició a la consideració generalment acceptada que l’accés a la sanitat pública espanyola, o catalana, suposa un factor de cohesió entre els ciutadans de tots els nivells socioeconòmics.

MÉS BONES CONDICIONS

Les persones amb un nivell educatiu alt «disfruten de millors condicions generals de vida i treball –prossegueix Requena–, tenen preferències tendents a la bona salut i adopten estils de vida més saludables, ja que compten amb informació valuosa sobre els comportaments més convenients». Per totes aquestes raons, dedueix la investigació, el nivell educatiu té «un alt impacte» en la millora de la salut i la durada de la vida. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic també va atribuir, en un informe del 2015, l’augment de la longevitat experimentada les últimes dècades per la població mundial als hàbits saludables que sorgeixen d’una millor educació.

Els informes sobre longevitat i esperança de vida que va fer l’INE fins al 2012 no al·ludien al nivell educatiu dels espanyols. Tampoc els certificats mèdics de defunció emesos a Espanya citen les titulacions acadèmiques de les persones traspassades, una omissió que l’INE ha evitat en aquesta ocasió recorrent al padró municipal, el cens del 2011 i les estadístiques d’educació que registra el Ministeri d’Educació.

L'autor de l'informe espera que  L'autor de l'informe espera que les seves conclusions facin callar els que sostenen que estudiar no serveix de res

En opinió del professor Requena, les dades reunides són d’utilitat perquè mostren les conseqüències del factor educacional en la salut dels espanyols i també, afegeix, perquè potser faran callar la «injustificada» valoració negativa que la població espanyola aplica des que es va iniciar la crisi econòmica al fet d’esforçar-se per arribar a un nivell educatiu qualificat o alt.

MORIR ABANS D’HORA

Notícies relacionades

L’anàlisi de la longevitat esperable s’ha establert prenent com a punt de partida l’edat de 30 anys dels ciutadans, ja que es considera que el nivell educatiu gairbé no variarà a partir de llavors. L’informe també destaca les diferències, atribuïbles al grau de formació, des del punt de vista de la mortalitat esperable. Així, indica, mentre que un home de 30 anys amb baix nivell educatiu té un 22,8% de probabilitats de morir abans de complir els 70, en un individu d’instrucció alta aquest risc de mort lleugerament prematura és del 13%.

L’estudi ha classificat els individus en tres categories: les persones amb educació primària, les que tenen estudis mitjans i les d’ensenyament superior.