Anar al contingut

Salut admet per primera vegada que la precarietat dels metges afecta la qualitat de l'assistència

El conseller Comín afronta amb un pla consensuat amb els sanitaris un greu problema originat per les retallades

Els col·legis professionals alerten que les condicions en què exerceixen qüestionen el futur del sistema

Àngels Gallardo

El problema pel qual els va convocar la Conselleria de Salut –l’abús de la contractació extremadament eventual que caracteritza des de fa cinc anys la vida laboral dels metges i infermeres de la sanitat pública– és de tal envergadura que, en tot just tres reunions, totes les institucions que representen el personal sanitari de Catalunya, habitualment discrepants, s’han posat d’acord a subscriure un pla, denominat de garantia d’estabilitat laboral, que, més que pel que ara mateix soluciona, han aplaudit pel que representa.

Tant el caràcter de la convocatòria com la unanimitat aconseguida no té precedents. En l’elaboració hi han participat col·legis professionals, sindicats i patronals públiques i privades del sector sanitari.

El document, que no anuncia increments en les plantilles de sanitaris ni augment de sous, confirma l’anunciada (ho va fer el Govern) oferta d’ocupació pública que aquest any permetrà que 2.400 professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) subjectes a contractes d’interinitat puguin optar a una plaça estable en les plantilles dels CAP o hospitals on exerceixen. A la xarxa de centres concertats, la mesura es traduirà en la publicació d’una borsa de contractació per a 575 professionals. Això no succeïa des del 2011.

ELS EVENTUALS

En paral·lel, el pla d’estabilitat aborda la baula més deteriorada a què ha conduït la política laboral de la sanitat pública: les contractacions eventuals –de dies, setmanes o mesos: mai previsibles–, que han subscrit milers de metges i infermeres, altament qualificats en molts casos, en CAP i hospitals. Aquesta precarietat, que ha avançat en paral·lel a una creixent demanda assistencial als centres, explica en part el notable malestar que es percep en els serveis, un deteriorament que metges i infermeres han procurat que no afectés els seus pacients.

Molts d’aquests indolents contractes, destaca el document de Salut, no responien a imprevisibles i puntuals increments de la demanda assistencial, sinó que es van utilitzar com a mètode per no reposar el personal que va anar desapareixent de les plantilles estables dels centres. El pla ara subscrit suposa un compromís perquè això no torni a passar, va destacar el conseller de Salut, Antoni Comín. Les mesures acordades en aquest capítol, l’aplicació de les quals va iniciar l’ICS el 2016, consisteixen a convertir en personal interí 1.768 professionals que fins ara vivien subjectes a contractacions eventuals. En els centres concertats, aquesta iniciativa beneficiarà 1.497 sanitaris.

Antoni Comín

CONSELLER DE SALUT

"La precarietat creixent en la contractació dels sanitaris afecta la qualitat assistencial"

Distanciant-se del discurs oficial impartit fins ara per anteriors responsables de Salut, el conseller Comín va admetre que la precarietat laboral a què encara està subjecte el personal sanitari català sí que té una inevitable repercussió en el resultat de la seva feina. En els seus actes mèdics. «L’empitjorament en les condicions laborals del personal sanitari i la precarietat creixent dels seus contractes no té un impacte zero: afecta la qualitat assistencial», va dir Comín.

El 2011, primer any d’execució de les retallades, la sanitat pública catalana disposava de 76.306 professionals, dels quals 71.138 pertanyien a plantilles estables. En l’actualitat, estan subjectes a estabilitat 69.227 sanitaris i 6.224 viuen pendents de tota mena de contractacions variables. El 2015, un 43% del personal de l’ICS era interí o eventual.

Joan Vilaplana

COL·LEGIS DE METGES DE CATALUNYA

"El principal problema de la sanitat pública catalana és la precarietat en què treballa el personal"

La situació ha sigut estudiada des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que ha alertat del perill que suposa. «El principal problema de la sanitat pública catalana és la precarietat en què treballa el seu personal –va assegurar el doctor Joan Vilaplana en representació del CCMC–. Si es vol salvar el sistema, hem d’acabar amb els baixos salaris i la temporalitat amb què treballen els metges, joves o sèniors».

Les mesures que recull el pla d’estabilitat estan obertes a futures rectificacions i seran objecte de vigilància. «No callarem fins que la dotació d’infermeres dels centres catalans s’aproximi a la mitjana europea», va afirmar Núria Cuxart en nom dels col·legis professionals d’infermeria.