Antoni Gual: "A la societat no la preocupa que els joves s'emborratxin"

-¿Un augment del preu reduiria el consum d’alcohol a Espanya?

-Seria una mesura absolutament eficaç. És un dels factors que poden aconseguir que es redueixi el consum, juntament amb el control de la publicitat –inclosa la promoció en àmbits esportius que influeix en els menors– i l’accessibilitat. Que, com diu la llei, no es pugui comprar alcohol en una gasolinera. La motivació del Govern no és millorar la salut de la població, sinó recaptar més, però la conseqüència seria positiva.

-No es pot fer publicitat d’alcohol dirigida a nens.

-Però se’n fa. Quan un equip de futbol porta una samarreta patrocinada per una marca de cervesa, com passa en multitud de clubs espanyols i europeus, s’està incidint en la gent jove que juga a futbol, i en els que els miren

-¿La mort de la nena de 12 anys per coma etílic a Madrid canviarà la posició de l’opinió pública davant l’alcohol?

-La nostra societat banalitza extraordinàriament els problemes de l’alcohol. No el preocupa que els joves s’emborratxin, però sí que li inquieta que fumin porros. Aquesta posició és fruit de la cultura vitivinícola on som. El mateix cap de setmana que va morir aquesta nena a Madrid va morir a Reus una àvia que s’il·luminava amb espelmes perquè li havien tallat la llum per falta de pagament. És molt interessant comparar tots dos fets.

-Endavant.

-La mort de la senyora ha creat un moviment social contra les elèctriques, clamant que la conducta de l’empresa no és adequada. Quan mor intoxicada la nena a causa d’una droga legal, la resposta social no toca gens ni mica la indústria de l’alcohol. Amb aquest sector no s’aplica el principi general de que qui contamina paga. Els beneficis de la venda d’alcohol van a la indústria, les conseqüències en la salut les paguem entre tots. Ens hem cregut el missatge de la indústria alcoholera.

    

-¿Què diu aquest missatge?

-Beu responsablement. El responsable de el que et passi ets tu. Al qui posa el producte en el mercat no se li exigeix cap responsabilitat. De la mateixa manera, s’exigeix el tancament de pàgines web que inciten a l’anorèxia, però ningú es planteja la clausura de milers de webs que animen els adolescents a consumir alcohol. A Espanya, la indústria alcoholera inverteix un milió d’euros diaris en publicitat, i això cala.

-¿Quina població espanyola pateix dependència alcohòlica?

-És un error parlar de dependència. És molt més precís parlar de consum de risc. Un jove de 25 anys que divendres a la nit es pren sis copes, agafa la moto i pateix un accident no és dependent de l’alcohol i en canvi sí que manté un consum de risc que li pot costar la vida, deixar-lo paraplègic o estar de baixa laboral un any per conduir sota els efectes de l’alcohol.

-¿Segur que aquesta persona podria prescindir de l’alcohol quan surt de nit?

-Alguns no beuen. A Espanya es consumeix alcohol perquè ens agrada, perquè és molt barat i perquè hi ha una brutal pressió fruit d’unes estratègies de màrqueting superagressives. En la nostra cultura, és cert, no s’entén quedar a prendre una copa sense alcohol. I el més farisaic és que la indústria alcoholera proposa un consum responsable en els seus anuncis però es guanya la vida amb el consum irresponsable. El 75% de la despesa la fan els bevedors d’alt risc, que són un 20% de la població espanyola. La majoria no sap que beu de forma perillosa.

-¿Quin és el consum d’alcohol a Espanya?

-Se situa en els 10 litres d’alcohol pur per habitant i any, com a mitjana. Deu litres d’alcohol pur són l’equivalent de 100 litres de vi per persona i any. És clar que uns ciutadans es beuen els 100 litres de vi d’uns altres. 

    

-¿A partir de quin consum existeix risc per a la salut?

-El risc creix de forma notable quan, en el cas dels homes, es prenen quatre o més consumicions en un dia, o una i mitja si es tracta d’una dona. Una consumició és una unitat de beguda estàndard –una copa de vi, una cervesa de 300 mil·ligrams o mig whisky– que equival a 10 grams d’alcohol pur.

-¿En què consisteix aquest risc?

-Les dones que beuen 30 grams d’alcohol diaris (tres cerveses) multipliquen el risc de patir càncer de fetge i de mama, a més a més de complicar les seves relacions laborals i familiars. Un home que pren en un dia sis o més copes assumeix un alt nivell de risc d’accidents o baralles, a més del de patir qualsevol dels càncers vinculats al consum d’alcohol

-¿Quins?

-De fetge, que és el màxim òrgan intoxicat, de laringe, faringe, boca i tub digestiu.

-Aquestes quantitats de consum que cita no són rares en moltes persones no alcoholitzades.

-En efecte. La xifra real de persones en risc per consum d’alcohol és molt més alta que l’oficial. Les dades del Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat –institució que per cert acaba de condecorar la Unió de Cervesers d’Espanya– són excessivament baixes.

Notícies relacionades

Avenç quirúrgic: L’Hospital de Bellvitge desenvolupa una tècnica inèdita per extirpar càncers de pàncrees inoperables

Nou avenç sobre càncer de còlon: un estudi espanyol conclou que l’escassetat d’una proteïna desencadena els tumors

-¿Com incideix l’alcohol en el cos d’un nen de 10 o 12 anys?

-El més important és com incideix en el cervell. Fa malbé de manera permanent la memòria i la redueix. Causa mort neuronal. El cervell madura a poc a poc, i acaba aquest procés cap als 20 anys. Als 12 anys, els nens tenen un cervell amb unes connexions neuronals molt poc establertes. La maduració acaba a la zona frontal, on s’ubiquen els nuclis de l’atenció, la presa de decisions i l’autocontrol. Quan es beu en l’adolescència es perd memòria i es redueix la capacitat d’aprenentatge.