Cossos minvants

Les tendències socials que qüestionen el desenvolupament espontani del cos femení, ja sigui per exigir-li mides escanyolides o per autoritzar-lo a tenir corbes, estan considerades un dels factors que condueixen als trastorns alimentaris, en especial l’anorèxia, que a Catalunya afecta el 2% de les joves –el 85%, noies– d’11 a 45 anys.

    La malaltia, que es tradueix en la malaltissa necessitat de mantenir un cos en progressiu aprimament com a requisit per ser acceptades o estimades, coincideix amb altres peculiaritats determinants (es tracta de noies amb una autoestima baixíssima, que tenen una gran dificultat per relacionar-se amb altres persones, que tendeixen a l’aïllament i que no tenen recursos emocionals per afrontar les contrarietats de la vida), però no hi ha dubte, alerten els metges, que el cos rectilini, d’aparença gairebé inexistent, de les dones que anuncien roba de disseny és un mirall perfecte a imitar per a les que pensen que només si tenen un cos així seran acceptades al món. L’anorèxia és la malaltia mental que causa més mortalitat a Espanya: moren per suïcidi o per fallida cardíaca.

     «El verdader substrat de l’anorèxia és la idea que com més primes, més èxit i més perfecció: és l’obsessió de joves i adolescents per modificar un cos que no els agrada perquè està canviant, i del qual no parlen amb ningú perquè han perdut l’habilitat d’establir comunicació amb els seus iguals», descriu la psicòloga clínica Raquel Linares, directora del centre terapèutic Anorèxia Bulímia Barcelona.

    «Es convencen que només si són perfectes en l’estudi o a la feina, a canvi d’una autoexigència inhumana, seran acceptades –diu Linares–. Quan l’anorèxia s’instal·la, les malaltes perden el control sobre quin és el límit de pes que poden perdre».  

    El cos femení que s’exposa a les passarel·les no és determinant en l’aparició de l’anorèxia, però és un altre incentiu de risc que se suma als greus conflictes personals que coincideixen en aquestes malaltes, assegura Linares.

    Les models, que segueixen estant extremadament primes, no modificaran el seu perfil corporal per més que una nova tendència virtual defensi que les dones poden tenir uns malucs amb unes quantes corbes, consideren nombrosos especialistes que atenen persones afectades per trastorns alimentaris. «Els gurus de la moda, que no són a Espanya sinó a França i Itàlia, segueixen exigint models extremadament primes –assegura Linares–. Hi ha bastantes models professionals diagnosticades d’anorèxia que estan treballant i a la vegada segueixen tractament contra la seva malaltia, però no s’atreveixen a engreixar-se perquè perden el contracte». El seu pes, antinatural en molts casos, és una exigència professional. «Els líders del disseny no estan decidits a canviar de criteri –sosté la psicòloga–, encara que en públic simulin que reflexionen sobre el tema». La roba cau millor sobre un cos que és com una perxa.

Salut o malaltia

«És un conflicte delicat. Nosaltres advertim a les nostres pacients models que han de decidir: o recuperen la salut o segueixen malaltes», diu Linares. En una situació similar es troben bastantes professionals femenines de dansa clàssica. A elles els proposen que canviïn a dansa contemporània.

    El projecte espanyol de tancament judicial de les pàgines web que promocionen a internet l’anorèxia o la bulímia –malaltia aquesta última que condueix a descomunals tiberis seguits del vòmit obligat de tot el que s’ha ingerit– segueix enfonsat en el fracàs. Les pàgines proana o promia, que inciten a emmalaltir, estan autoritzades, i actives, a la xarxa. Només França i Alemanya les han eliminat i sancionen els servidors informàtics que intenten reobrir-les.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

    A Catalunya, Ensenyament, els Mossos i equips de psiquiatres i psicòlegs van dissenyar l’any 2015 l’enèsim projecte dirigit a posar fre a la promoció d’aquestes greus malalties psíquiques, que segueixen emmascarant-se amb vessants de la moda femenina. De moment la seva efectivitat és molt discreta.

    Tampoc triomfa la pretensió establerta el 2010 pel Ministeri de Sanitat per vetar la desfilada en passarel·les de moda de models l’índex de massa corporal de les quals sigui inferior al 18, llindar de la salut fisiològica. Les grans desfilades es decideixen fora d’Espanya, on aquest assumpte segueix fora de control, expliquen fonts del sector.