Només quatre hospitals catalans tenen unitat de rehabilitació després de l'infart

Cinc bicicletes estàtiques del gimnàs de l’Hospital de Bellvitge, àrea destinada a la recuperació de tota mena de funcions òssies, estan reservades des del 2008 al programa de rehabilitació cardíaca. Utilitzats en torns de matí i tarda, aquests escassos aparells d’exercici cardiovascular permeten a una vintena de pacients iniciar-se en una activitat física controlada però intensa cada tres mesos, uns individus que cinc setmanes abans de vestir el xandall esportiu van patir un infart de miocardi, van ingressar amb el dolor insuportable d’una angina de pit causat per un trombe que els taponava una artèria o van ser intervinguts per algun d’aquests episodis després de superar la llista d’espera. Aquesta dotació de material gimnàstic és «clarament insuficient» per a un centre de l’envergadura del de Bellvitge, que cobreix la demanda sanitària de la població del Baix Llobregat, repeteix el cardiòleg José González Costelo, responsable del programa de rehabilitació cardíaca del centre, referència assistencial per a més de 300.000 persones.

Bellvitge és, tot i això, juntament amb l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona (primer gran centre sanitari català que va impulsar aquesta iniciativa), l’únic hospital de l’Institut Català de la Salut (ICS) que disposa de programa de rehabilitació física pràctica per a pacients coronaris. Només ells han creat un espai esportiu a l’hospital on durant diversos mesos ofereixen aquesta assistència, purament preventiva de noves crisis cardíaques, als seus pacients. Fora de l’ICS, només dos hospitals catalans han donat a la rehabilitació dels pacients coronaris la importància que mereix, segons múltiples estudis científics. Es tracta de l’Hospital del Mar, que no té gimnàs però des del 2008 en contracta un, amb les seves bicicletes i sales de pesos, al poliesportiu Marítim, situat paret amb paret amb el centre sanitari, i el de Santa Caterina, de Girona.

FALTA DE MITJANS

El tractament rehabilitador que aconsegueix oferir Bellvitge amb prou feines arriba al 5% dels pacients que pateixen una síndrome coronària aguda i tenen aquest centre com a hospital de referència, lamenta González Costelo, que reitera el seu missatge central: «Si tinguéssim més bicicletes, inclouríem molts més pacients coronaris en aquest programa: tots el necessiten». El pla consta d’exercici a la bicicleta estàtica amb esforç creixent, pesos moderats i estiraments. Sempre supervisats per cardiòlegs. També se’ls ensenya com aixecar pesos domèstics –una garrafa d’aigua o una paella– sense fer-se mal a l’esquena ni forçar el cor, se’ls ofereix la informació dietètica imprescindible –res de fregits, poc greix animal...–, mètodes perquè abandonin el tabac si fumaven, dades per reiniciar una activitat sexual tan temuda com esperada, i també control de l’ansietat o la por a una aturada cardíaca, temor consubstancial en aquest període que convé evitar.

REBUIG A L’HOSPITAL DEL MAR

«En el nostre hospital hem estudiat l’evolució dels malalts que han patit infart de miocardi o angina de pit, i hem constatat una cosa ja demostrada en altres investigacions europees –afirma la cardiòloga Sonia Ruiz Bustillo, que impulsa i dirigeix la rehabilitació coronària al Mar–. El 27% dels pacients que havien refusat el nostre programa d’iniciació física després de patir la crisi van patir un segon episodi coronari en els primers 12 mesos després de rebre l’alta. Aquesta repetició, en canvi, només va afectar el 10% dels  que havien anat al gimnàs i mantenien l’exercici físic». Fins a un 50% dels malalts coronaris atesos al Mar no accepten la rehabilitació física que se’ls ofereix, gratuïta.

Alguns estudis situen en un màxim del 30% la reducció de la mortalitat després de patir un infart en els pacients que segueixen un programa d’entrenament físic, inicialment supervisat al gimnàs de l’hospital i mantingut posteriorment.

Notícies relacionades

"Vaig al gimnàs cada dia i no penso en el demà"

Pilates, ioga i meditació

A la resta de grans hospitals de Catalunya, el capítol de la incorporació de l’exercici físic després de patir una síndrome isquèmica es cobreix amb una conversa, en què el cardiòleg tracta de convèncer el pacient  que seria important que s’apuntés a un gimnàs o comencés a caminar diàriament i amb nervi, si pot ser en pujada, durant una horeta. «En la pràctica, això serveix de ben poca cosa –adverteix Ruiz Bustillo–. Els pacients cardíacs són persones majoritàriament sedentàries, a les quals només aconsegueixes iniciar en l’exercici si fas que vinguin al gimnàs durant un mes, com a mínim, cada dia amb el seu xandall, i els ensenyes a moure el cos fins a uns límits que no sabien que podien assolir».

Aquesta rehabilitació arrossega una desatenció històrica a tot Espanya –solament 27 hospitals l’ofereixen–, una llacuna que contrasta amb la ingent inversió en tecnologia i en la preparació de cardiòlegs i cirurgians.