"Vaig al gimnàs cada dia i no penso en el demà"

Deixar el tabac, haver d’aprimar-se –és a dir, no poder degustar les magnífiques truites de tres ous amb patata i ceba que freqüentava per sopar– i el pànic que li causava tant la idea de no reiniciar les relacions sexuals amb la seva senyora, com el fet de tenir aquesta trobada sexual, van ser les fites més doloroses a què es va enfrontar Manuel G., de 69 anys, el dia que va sortir de l’Hospital de Bellvitge amb l’alta mèdica. Havia patit un infart, superat gairebé sense pèrdua de múscul miocardi, però els cardiòlegs li van advertir que havia de perdre «bastants» quilos i acostumar-se a fer exercici físic. A Manuel li feia por intentar qualsevol esforç, fins i tot pujar una escala, i els metges li proposaven comprar-se un xandall i anar al gimnàs.

«Una de les nostres missions és tornar-los la confiança en si mateixos, que recuperin la seva vida normal i deixin de pensar en el dia de l’infart que recorden, amb terror, com una cosa puntual, encara que sol ser el final d’un procés d’anys», explica Sonia Ruiz Bustillo, cardiòloga de l’Hospital del Mar. «Hem de tranquil·litzar-los, perquè no sentin ansietat, por o depressió –coincideix José González Costelo, de l’Hospital de Bellvitge–. A vegades, alguns homes han de canviar el seu paper a l’hora de practicar sexe: els suggerim que, si fins ara ells eren la part activa de la parella, deixin de ser-ho. Que es deixin portar».

Mantenir la serenitat

El caràcter animós d’Antonio Moreno Navarro, de 71 anys, l’està ajudant moltíssim a mantenir la serenitat en aquests mesos de reincorporació a la vida quotidiana, després de l’infart de miocardi que el va sorprendre el 22 de gener passat. «No penso en el demà. Visc al dia. Si m’ha de passar alguna cosa, em passarà. Si estigués tot el dia menjant-me l’olla amb això de l’infart la meva dona ja estaria boja perduda. I no», explica Antonio, que cada matí va, amb bon humor, al gimnàs adscrit a l’Hospital del Mar on compleix amb la seva pràctica física de rehabilitació coronària.

Notícies relacionades

Només quatre hospitals catalans tenen unitat de rehabilitació després de l'infart

Pilates, ioga i meditació

Era conductor de bus a Barcelona fins que es va jubilar. Des d’aleshores, cada divendres anava, i va, amb la seva dona, a la caseta amb hort que tenen a prop de Cardedeu (Vallès Oriental). «Aquell dia, a l’entrar a l’autopista vaig sentir un dolor fort al pit, que venia i se n’anava, cada cop més freqüent, i em baixava pel braç dret –recorda–. Com que no era l’esquerre, que diuen que és el dolent, no li vaig donar importància». A l’arribar, li va dir a la dona que aquell dolor era massa. A l’hospital de Granollers li van diagnosticar un «principi» d’infart. Després de quatre dies al de Sant Pau i un altre al del Mar, va rebre l’alta. Llavors li van proposar la rehabilitació.

«Hi vaig cada dia: faig bici, pesos i flexions –diu–. Després, camino gairebé dues hores. Sempre vaig jugar a futbol i mai he fumat». Tot i així, les seves artèries van emmalaltir.