La barrera idiomàtica dispara els diagnòstics de psicosi en immigrants

Si ha arribat a Barcelona procedent d'algun país del Àfrica subsahariana i a penes entén quatre frases del castellà i el català però, per circumstàncies gens estranyes en la seva situació vital, és traslladat al servei d'urgències psiquiàtriques de qualsevol hospital, no serà estrany que l'informe clínic que deixi constància de la seva visita mèdica indiqui que pateix psicosi. Aquest greu diagnòstic psíquic és adjudicat 2,7 vegades més a un immigrant que desconegui l'idioma espanyol que a un individu autòcton, una variació que els especialistes que atenen el servei de psiquiatria de l'Hospital de la Vall d’Hebron, que han estudiat el fenomen, consideren un “desajust o un error” causat no només pel desconeixement lingüístic sinó per les abismals diferències culturals que separen el metge del desorientat pacient.

“Probablement, s'està produint un sobrediagnòstic de psicosi en pacients que no coneixen l'idioma i procedeixen d'una cultura que aquí és estranya, però no ho podem saber amb seguretat -afirma Francisco Collazos, de la Vall d’Hebron, que es defineix com a psiquiatre transcultural-. No tenim mitjans ni personal amb la sensibilització i formació adequades, preparats per identificar l'estat psíquic d'aquestes persones”.

EL COMPLEX, EN POCS MINUTS

Un subsaharià que dorm en un local abandonat del Poblenou barceloní i viu del que pot, difícilment arribarà a l'àrea d'urgències psiquiàtriques d'un hospital per pròpia decisió, per més enfonsat que se senti. Sol arribar-hi acompanyat per agents de la Guàrdia Urbana o per un parell de veïns del barri que freqüenta, que han presenciat una escena de tret violent protagonitzatper un individu fora de si que semblava disposat a trencar-ho tot.

Una vegada a l'hospital, un psiquiatre de guàrdia en urgències intentarà establir un diagnòstic que no podrà recolzar en cap anàlisi sanguínia, placa radiològica o escàner: només a través de la comunicació verbal i els gestos arribarà a determinar els símptomes que posaran títol al grau de salut mental d'aquella persona. “En uns minuts, hem de determinar si aquell pacient pot anar a casa o ha de quedar ingressat, i les dades de què disposem són unes conductes que no comprenem o l'expressió d'unes emocions el sentit de la qual varia moltíssim entre la mentalitat occidental i la d'altres regions del món”, diu Collazos.

En aquells moments previs al diagnòstic, quan la comunicació entre psiquiatre i pacient no és fluida, l'ús de mesures coercitives -sol·licitar la presència del guàrdia de seguretat o injectar-li un calmant- es multiplica per quatre. Molts d'aquests diàlegs impossibles acaben amb l'ingrés involuntari del pacient immigrant, asseguren.

ELS ASIÀTICS, MOLTA ANSIETAT

Quan es tracta de persones d'origen asiàtic o d'Europa de l'Est, el diagnòstic més freqüent és ansietat. Se'ls adjudiquen set vegades més que a la població autòctona, indica Collazos que, de nou, relata uns fets que els mitjans de què disposa el seu servei no han permès investigar. Entre els sud-americans passa el contrari, reben molts menys diagnòstics de psicosi que la població catalana, cosa que tampoc sembla tenir una explicació mèdica lògica.

Aquestes dades han sigut reunides als serveis d'urgències psiquiàtriques de la Vall d’Hebron i de l'Hospital del Mar, de Barcelona, que han analitzat les històries clíniques de 400 pacients estrangers atesos entre el 2007 i el 2015. Per analitzar les variables demogràfiques d'aquestes persones i els aspectes subjectius en la seva relació amb els psiquiatres, els investigadors van tenir en compte el país d'origen, el gènere, el domini de l'espanyol i el grau de confort a què va arribar l'especialista durant l'entrevista.

Notícies relacionades

Benvinguts a l’edat d’or de l’oftalmologia

L’avaluació de tecnologies sanitàries, l’accés a la innovació i la professionalització, protagonitzen l’XI Fòrum d’Entitats de Pacients

 “Que una persona que és aquí sense la seva família, sense casa ni feina, que viu en permanent sensació d'inseguretat i pateix constants microagressions racistes, mostri signes psicòtics en algun moment entra dintre del que és esperable. Suporten un estrès molt fort -adverteix el psiquiatre-. Qualsevol de nosaltres patiria el mateix procés si ens segrestessin i passéssim mesos convençuts que alguna cosa dolenta ens passarà, però això no significa que siguem psicòtics”. No totes les idees màgiques són reflex de psicosi, adverteix.

La presència dels mediadors culturals que es van incorporar a les àrees d'urgències i a les de psiquiatria dels hospitals catalans fa un decenni és cada vegada més escassa, diu l'especialista. La Vall d'Hebron pot recórrer a quatre d'ells -de la Xina, Romania, el Pakistan i el Marroc- que van a l'hospital un o dos matins a la setmana, amb un àmbit d'acció que inclou tot l'hospital. "No sempre estan quan se'ls necessita", asseguren els psiquiatres.