Àngels Jubert: "Ningú pot tocar el meu clítoris, ni jo mateixa"

El Dolor Pelvià Perineal Crònic (DPPC) és una síndrome que afecta entre el 5% i el 15% de la població mundial. La imprecisió del percentatge té explicació: molts afectats callen perquè el que fa mal -i molt- és l'anus, la vulva, el penis, la pròstata, el clítoris, el perineu. Àngels Jubert (Barcelona, 1958), pediatra en un CAP de Nou Barris, fa un pas endavant per alleujar la vergonya d'altres com ella, demanar la investigació multidisciplinària i donar una empenta a l'Associació de Dolor Pèlvic Perineal Crònic (www.adopec.org, en construcció).

-Jo era una persona molt activa. Metge, mare de dos fills, aficionada a l'esquí de fons i al busseig, amb una vida sexual satisfactòria. Em vaig separar i fa tres anys em van detectar un càncer de mama. Després de la químio i la ràdio, vaig començar a sentir ardor i sensació de ganivets a la vulva. Un dolor constant, amb pics d'intensitat. No suportava la roba interior. A vegades ni podia caminar.

-¿Una seqüela del tractament oncològic? Els oncòlegs diuen que no.

-¿Llavors? No se'n sap la causa. Hi ha qui sosté que el desencadenant pot ser l'estrès posttraumàtic (en el meu cas, ¿una menopausa fulminant després del càncer?).

-¿No hi ha res a fer? Si s'agafa a temps, pot tenir solució; però si es prolonga més de sis mesos, queda una empremta al cervell que produeix un curtcircuit sense fi.

-Vostè no va arribar a temps. No. Vaig iniciar un pelegrinatge -la mitjana de metges que visites abans d'arribar a un diagnòstic és de 10-, fins que un ginecòleg va dictaminar vestibulitis vulvar, una inflamació a l'entrada de la vagina que, al seu torn, provoca una contracció en la musculatura del sòl pelvià. I fa uns mesos es va afegir a la llista un atrapament del nervi pudend.

-¿Nervi pudend? És un nervi que es troba a la regió pelviana i que inerva els genitals, els esfínters de la bufeta i el recte. L'atrapament pot venir per un part instrumentalitzat, una caiguda forta, passar hores sobre el seient de la bicicleta. Fa dos mesos un cirurgià d'Ais de Provença me'l va operar. A veure si això alleuja.

-¿La resta de símptomes no cessa? No. No puc caminar, ni estar asseguda molta estona. Em moc per tot arreu amb un coixí especial [vegeu la foto]. Vaig al ginecòleg, a un hipnòleg ericksonià, a l'osteòpata, al fisioterapeuta de sòl pelvià, he acceptat entrar en un estudi de l'Institut Guttmann d'estimulació magnètica transcranial...

-Malgrat aquesta gimcana, vostè segueix exercint de pediatra al CAP. Hi va haver un moment que vaig tocar fons. Vaig pensar que ja no podria disfrutar de res. Després d'un període de dol, vaig preferir agafar l'alta. Vaig parlar amb el director del CAP i em va permetre fer un horari flexible. Veure nens m'entusiasma. M'ajuden a despistar el dolor.

Notícies relacionades

Benvinguts a l’edat d’or de l’oftalmologia

L’avaluació de tecnologies sanitàries, l’accés a la innovació i la professionalització, protagonitzen l’XI Fòrum d’Entitats de Pacients

-¿Pot tenir relacions íntimes? Les relacions amb penetració ja no existeixen. Ningú em pot tocar el clítoris, ni tan sols jo. El dolor és com una descàrrega elèctrica i, a la vegada, un esquinçament. En el cas dels homes, pot no haver-hi erecció, o l'ejaculació és dolorosa.

-Perdoni la indiscreció. ¿Té parella? Tinc la sort de tenir al meu costat un home pacient, el Marc, que insisteix que no em preocupi. Has de reinventar la sexualitat, de la mateixa manera que ho fan els afectats de secció medul·lar. Fomentar la fantasia, valorar les carícies... Però hi ha molts afectats que s'aïllen socialment, que no surten per no portar el coixí.