L'elongació d'ossos permet augmentar la talla fins a 30 cm

En el moment de néixer, els pares de Marina Gaspar ja sabien que el bebè que esperaven arribava al món amb una mutació genètica. Un error en el cartílag del creixement -responsable de la longitud dels ossos llargs de l'organisme- feia que ni les seves tíbies, ni els seus húmers i fèmurs creixessin longitudinalment. La Marina, doncs, naixia amb acondroplàsia, l'anomalia que comunament es coneix com a nanisme.

L'acondroplàsia és la més freqüent de les displàsies -anomalies en el desenvolupament d'un òrgan- i en representa el 80%. Afecta un de cada 25.000 nascuts vius en els països mediterranis. Les persones que pateixen acondroplàsia es caracteritzen per ser baixes i per tenir les extremitats curtes, però també, generalment, per tenir el cap i el tronc més grans i, en alguns casos, algunes deformitats o dismetries, que són el creixement desequilibrat entre una extremitat i una altra.

Durant tota la seva infància, Marina Gaspar va seguir una educació totalment normalitzada. Jugava a golf, feia natació... Era, simplement, una nena més baixeta que les altres. «Però els nens són molt cruels», recorda Gaspar, que ara té 19 anys. «Tu ho portes molt bé a casa i, en general, a tot arreu, però sempre hi ha algú que s'acaba mofant de tu», explica la jove. «De totes maneres, detalls com ara no poder demanar a la barra d'un bar, perquè no t'arriben a veure, també m'ho recordaven constantment», afegeix la pacient de la Unitat de Patologia del Creixement de l'Hospital Universitari Quirón Dexeus. En aquest centre mèdic barceloní, fa deu anys, un equip mèdic va operar Marina Gaspar perquè les seves tíbies i els seus fèmurs creixessin 15 centímetres cadascun. Avui, la jove segueix assistint a les visites de control a l'Hospital de Barcelona.

«Als hospitals de Pamplona, on vivim, no hi havia unitats de creixement, i el pediatre de la Marina ens va recomanar la de l'Hospital Dexeus de Barcelona per venir a consultar la possibilitat de realitzar-li l'allargament de les extremitats», explica la mare de la jove. Totes dues es feliciten d'haver pres la decisió d'operar la Marina per fer-li guanyar 30 centímetres més d'alçada.

«Pot semblar molt poc, però entre el poc més d'un metre que jo mesurava i el metre i quaranta centímetres d'ara, la vida canvia molt. Sobretot, canvia la mirada de la gent cap a tu», assegura la jove, que és estudiant de Medicina.

La intervenció que li van fer a Marina Gaspar consisteix, bàsicament, a «trencar l'os que es pretén allargar -tíbia, fèmur o húmer-, col·locar una estructura de ferro fixada amb claus, en el cas de la tíbia, dos sobre el turmell i dos per sota del genoll», explica el doctor Ignasi Ginebreda, cap de la Unitat de Patologia del Creixement de l'Hospital Universitari Quirón Dexeus, de Barcelona.

AUTOREGENERACIÓ / «Quan es talla l'os, es genera un hematoma a la zona i són les cèl·lules derivades d'aquest mateix hematoma les encarregades de crear os nou», puntualitza Ginebreda. D'aquesta manera, s'eviten tots els problemes de possible rebuig que la pròtesi d'os artificial inserit podria produir en l'organisme.

Notícies relacionades

La telemedicina redueix en un 54% la mortalitat de la insuficiència cardíaca gràcies a la detecció precoç de símptomes lleus

El consum de cocaïna i alcohol es cronifica a Catalunya i representa ja el 80% dels tractaments del Projecte Home

A partir de la intervenció al quiròfan, i durant cinc mesos, el pacient, que surt de l'hospital en cadira de rodes i amb els ferros a les extremitats, va collant «una mica més cada dia per estirar el ferro col·locat i així anar ampliant, mil·limètricament, l'espai que l'os nou anirà ocupant», relata la pacient.

Una vegada aconseguits els 15 centímetres de cada os, els ferros romandran encara en l'organisme tres o quatre mesos més, per mantenir l'allargament mentre l'os resultant es consolida. En aquest últim període ja s'inicia la rehabilitació, que serà part, també, de la recuperació final.