El sistema sanitari

Sant Pau frena l'angina de pit amb corrents elèctrics lleus

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Un corrent elèctric de baixa intensitat emès des d'un petit elèctrode transdèrmic, situat sota les primeres capes de la pell, atura de forma estable i duradora els episodis d'angina de pit que no reverteixen amb els fàrmacs utilitzats habitualment per frenar aquestes crisis. El recurs, sense precedent a Espanya, l'ha incorporat el servei de cardiologia de l'Hospital de Sant Pau, de Barcelona, en una unitat destinada al tractament de l'angina de pit refractària, denominada així per la dificultat de frenar la cíclica aparició de dolor toràcic intens que pateixen els pacients.

Notícies relacionades

L'objectiu d'aquesta unitat és millorar la qualitat de vida de les persones subjectes a recurrents crisis d'angina de pit, i facilitar alhora la recerca biomèdica que ajudi a desxifrar per què es produeixen. L'angina de pit es caracteritza per un intens dolor, similar al que experimenta qui pateix un infart de miocardi, del qual de fet és precursor en moltes ocasions. El malestar sorgeix de l'obstrucció parcial de les artèries coronàries, causada, generalment, per l'acumulació de plaques de colesterol (greix de la dieta) a les parets internes. A aquesta situació es denomina arteriosclerosi. L'angina de pit, que dóna lloc a una situació molt angoixant, s'atura, de forma general, amb fàrmacs específics, però hi ha un grup de pacients que són refractaris a tots els medicaments indicats per frenar-la. De forma molt justificada, aquestes persones recorren reiteradament als serveis d'urgència dels hospitals, ja que l'angina de pit exigeix intervenció mèdica immediata, tant pel dolor que li és consubstancial com pel risc evident que l'artèria que pateix l'estretor acabi obstruint-se finalment pel despreniment d'una placa d'ateroma gras i causi un infart.

Abans d'aplicar el corrent de baixa intensitat, els pacients atesos a l'àrea de cardiologia de l'Hospital de Sant Pau són explorats per especialistes en anestesiologia, gastroenterologia, neurologia o psiquiatria, amb la finalitat de descartar que hi hagi contraindicacions que desaconsellin la utilització de l'esmentat recurs.