«El vi jove barat és el més ric en polifenols que protegeixen la salut»

-Vostè defensa que el consum de begudes alcohòliques, concretament de vi, no sempre és negatiu.

-Sí. Pot tenir un efecte beneficiós. Ho vam veure en els nostres primers estudis, iniciats el 1994, i ho hem anat constatant des d'aleshores. Aquells primers treballs intentaven demostrar que existeix una clara relació entre la quantitat d'alcohol que una persona ha begut al llarg de la seva vida i les lesions, o seqüeles, que pateix.

-¿Quina mena de lesions?

-Es tractava d'estudis fets amb persones alcohòliques. Patien lesions al cor -miocardiopatia alcohòlica-,

al cervell -encefalopatia alcohòlica- o al fetge -hepatopatia alcohòlica-. Lògicament, a tots els aconsellàvem que deixessin l'alcohol, però, com que l'ésser humà és com és, no tots ho complien. I, encara que naturalment els que van millorar d'una forma més clara van ser els que van deixar de beure, vam començar a observar reaccions inesperades en el grup dels que mantenien un consum molt moderat de vi.

-¿Què van observar?

-Els que van seguir bevent uns 40 grams d'alcohol al dia -quatre copes de vi de 150 mil·ligrams cada una- van millorar tant com els abstinents en la seva patologia cardíaca. Amb el fetge i el cervell no ens va ser possible establir mesuraments.

-¿I què van concloure?

-Doncs que prenent quantitats moderades d'alcohol -no més de 30 grams al dia els homes, i 15 les dones (una copa i mitja de vi, elles)-, fins i tot amb el pitjor punt de partida, com són les malalties del cor, hi ha un benefici.

-¿També en la població sana?

-És clar. Això ja es va demostrar el 1992, en la denominada paradoxa francesa, que va demostrar per què els francesos, habituats a menjar molts formatges, llets i mantegues, greix saturat, tenen una taxa d'infart de miocardi molt baixa, comparada amb la d'altres poblacions amb un consum elevat de derivats lactis. Es va observar que el seu factor diferencial és que eren, i són, un dels principals consumidors de vi del món. El vi els contraresta els efectes negatius del greix saturat en el risc cardiovascular.

-¿Quin component del vi és el que  beneficiaria el cor?

-El seu alt contingut de polifenols, uns compostos bioactius que tenen les plantes. A diferència de les vitamines, que són essencials per a l'organisme, podem viure sense polifenols, però són beneficiosos. Es troben a la pell dels vegetals, que els sintetitzen per protegir-se de les agressions externes, de les plagues. Si els pren l'ésser humà, també el protegeixen: tenen un efecte antioxidant i antiinflamatori.

-¿En quins aliments es troben?

-A la pell de les fruites i les verdures. Bàsicament, en els aliments de la denominada dieta mediterrània: fruites, verdures, cereals, fruita seca, oli d'oliva, llegums i vi. La dieta es completa amb una mica de peix, molt poca carn i gairebé gens de formatges. Entre el 2002 i el 2011 vam fer un estudi, en què van participar 7.447 persones, que va demostrar que aquesta dieta redueix en gairebé un 30% el risc de patir malalties cardiovasculars. Aquest resultat el va publicar la revista científica New England Journal of Medicine.

-¿La dieta redueix un 30% aquest risc?

-Sí. És una reducció similar a la que es pot aconseguir prenent contínuament fàrmacs com les estatines (contra el colesterol) o l'aspirina (contra l'infart de miocardi), però amb l'avantatge que no té els seus efectes secundaris.

-¿En què intervé el vi?

-El 25% dels efectes atribuïts a la dieta mediterrània procedeixen del consum de vi, segons va demostrar un estudi posterior, sempre que es prengui en les proporcions ja citades (no més de tres copes al dia els homes i una i mitja les dones). Es va comprovar que la dieta mediterrània prevé les principals malalties que afecten l'ésser humà, que són neurodegeneratives o infeccioses, producte de l'oxidació o la inflamació de l'organisme.

-¿Totes les begudes alcohòliques contenen polifenols?

-No. I no totes produeixen els mateixos efectes. Això ho vam descobrir en dos estudis que vam publicar el 2012: vam comparar diverses begudes en tres grups de persones que patien risc cardiovascular, diabetis, hipertensió i colesterol elevat. Volíem veure si els efectes beneficiosos observats en anteriors estudis amb el vi es devien a l'alcohol (a l'etanol) o als polifenols.

-¿Quines begudes van comparar?

-Un grup va prendre vi normal, un altre ginebra, que conté alcohol però no polifenols, i el tercer va ingerir vi desalcoholitzat (denominat així perquè és vi al qual se li ha extret l'alcohol, tot i que no és most).

-¿Què van observar?

-Que l'alcohol, l'etanol, té un efecte sobre els lípids: augmenta el colesterol bo i oxida el dolent, és a dir, atenua els inicis de l'arteriosclerosi. El grup que va prendre vi va sumar a aquests efectes un benefici sobre el metabolisme de la glucosa -prevenció de la diabetis-, que van aportar els polifenols. La millora va ser evident amb la hipertensió.

-¿El vi redueix la hipertensió?

-Els polifenols tenen una acció vasodilatadora que redueix la pressió arterial, molt més que el mateix alcohol. El vi i la ginebra causen un efecte neutre sobre la pressió, ni l'augmenten ni la redueixen, però amb el vi desalcoholitzat vam veure que abaixava significativament la pressió sistòlica (màxima) i la diastòlica (mínima). Això ho atribuïm clarament als polifenols. El vi normal, amb alcohol, actua sobre la salut cardiovascular en el seu conjunt.

-¿Quin vi és millor en això?

-El vi que conté més polifenols és el negre.

-¿Quin negre, l'anyenc, el més car, o el barat?

-El barat. El vi jove barat és el més ric en polifenols que protegeixen la salut cardiovascular. A mesura que envelleix, en conté menys.

-¿Aquests resultats influeixen en el moment de tractar les persones amb risc cardiovascular?

-Als Estats Units més que aquí. Allà, aquests estudis han tingut un impacte brutal, és una societat molt preocupada per la salut. Aquí ens preocupem molt per curar malalties, i poc per prevenir-les. Els metges no tenen temps per atendre els seus pacients. Els pregunten '¿Menja bé? Per si de cas, prengui's aquestes pastilles'. I se salten els pilars bàsics, com són l'alimentació i l'exercici físic.

-¿Ja no s'incideix en la dieta?

-Em consta que les infermeres dels ambulatoris ho intenten fer, però la Conselleria de Salut hauria d'introduir dietistes o nutricionistes als CAP, perquè ensenyessin la gent a menjar bé. És un tema d'educació. És prevenció.

-¿Vostè diria que aquí se segueix una dieta de tipus mediterrània?

-Les coses no són blanques o negres. És clar que aquí mengem millor que als EUA, però amb tendència a empitjorar. Hi ha un índex d'obesitat i sobrepès enorme, impressionant. Moltes persones pensen que mengen bé, però no és així.

-¿Com respon la indústria del vi davant els seus estudis?

-Difon i amplifica els nostres resultats. Quan els són positius i favorables, evidentment. Els fan servir com a publicitat.

-¿Els han ajudat a fer-los?

-No. La indústria del vi mai ens ha subvencionat. No ho hauríem acceptat. Tots els nostres estudis, amb vi, cervesa o ginebra, han estat finançats amb fons de l'Institut de Salut Carlos III, del Ministeri d'Economia i Coneixement. Els investigadors estem obligats a funcionar així.

Notícies relacionades

Benvinguts a l’edat d’or de l’oftalmologia

L’avaluació de tecnologies sanitàries, l’accés a la innovació i la professionalització, protagonitzen l’XI Fòrum d’Entitats de Pacients

-Sap que no tots els metges, del seu mateix hospital, són partidaris d'atribuir bondats al vi en un país amb un alt índex d'alcohòlics.

-Naturalment. Ja hem demostrat àmpliament els efectes negatius del consum excessiu d'alcohol. Ens va semblar una bona idea investigar si el vi tenia alguna conseqüència positiva.