09 jul 2020

Anar al contingut

Anàlisi

L'Ebola, paradigma de la salut global

Jordi Casabona

L'actual brot de febre hemorràgica pel virus Ebola (FHVE) ja ha superat la xifra de 3.000 afectats i 1.500 morts, però en una malaltia que mata (o es cura) en poques setmanes, les xifres absolutes -probablement subestimades- no són tan importants com la velocitat d'aparició de nous casos. Els malalts detectats durant els darrers 21 dies suposen el 40% de tots els casos. El brot, doncs, encara està en fase expansiva i per tant cal esperar un augment del nombre de morts i un degotall d'afectats occidentals que s'hauran de repatriar i de viatgers internacionals possiblement afectats que caldrà estudiar.

Als països més afectats l'actual brot de FHVE, més que una crisi sanitària, és una crisi humanitària que supera les capacitats nacionals i requereix una resposta política i tècnica internacional ràpida. En l'epidèmia de la sida es va tardar més de cinc anys a establir un organisme per fer arribar els tractaments als països sense recursos, però, per les seves característiques, en el cas de la FHVE no hi ha temps.  Les agències internacionals tenen un dels reptes de salut global més importants de les darreres dècades des de l'aparició de la sida que requereix el compromís de tots els governs i no solament mesures de defensa locals.

En països com el nostre, el més important és tenir els sistemes sanitaris preparats i continuar amb l'estratègia de rapidesa i transparència que ha demostrat l'Agència de Salut Pública de Catalunya en els dos casos sospitosos identificats fins al moment. Les estructures hospitalàries estan sobradament preparades per estudiar i eventualment tractar aquests casos, però, donada la importància de detectar els possibles exposats i els seus contactes tan aviat com sigui possible, no s'ha d'oblidar la capacitat  dels mateixos sistemes de vigilància epidemiològica. En el context de mundialització actual, la gestió d'infeccions emergents ha de formar part de l'escenari de normalitat dels països desenvolupats i així ho ha de començar a entendre la ciutadaniaa.

Finalment, en relació amb la recerca biomèdica, de moment els instituts nacionals de salut nord-americans en col·laboració amb la farmacèutica Glaxo Smith Klein (GSK) i la Wellcome Trust britànica acaben d'anunciar l'inici d'un assaig clínic amb un candidat a vacuna que el Govern americà ja estava estudiant en el context de prevenció de la possible utilització del virus com a arma biològica. L'actual brot  n'ha accelerat els procediments i s'espera que els primers resultats puguin estar a punt abans d'acabar l'any i, per tant, el possible impacte a curt termini és difícil. Per altra banda, investigadors nord-americans han fet pública la seqüència genòmica del virus de l'actual brot, la qual cosa és cabdal per entendre la seva dinàmica de propagació.

Però ara per ara, l'estudi de contactes i l'aïllament són les úniques mesures preventives eficaces; no són fàcils, però són viables. En això rau el poder -i la dificultat- de la salut pública.