Preeclàmpsia precoç

Un mecanisme genètic primerenc en la formació de la placenta podria explicar una complicació greu de l’embaràs

La preeclàmpsia precoç pot posar en risc la salut de la mare i del nadó i, en els casos més severs, obliga a avançar el part abans de la setmana 34 de gestació

A partir de las 20 semanas de gestación pueden empezar a aparecer los primeros signos de preeclampsia

A partir de las 20 semanas de gestación pueden empezar a aparecer los primeros signos de preeclampsia / Pixabay

3
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

Un equip internacional d’investigadors liderats des del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, centre mixt del CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), ha identificat un mecanisme molecular implicat en la preeclàmpsia precoç, una complicació greu de l’embaràs que pot posar en risc la salut de la mare i del nadó i que, en els casos més severs, obliga a avançar el part abans de la setmana 34 de gestació. En el treball, que s’ha publicat a la revista Cell Death and Disease, hi han col·laborat científics de la University of Melbourne (Austràlia) i de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (BCNatal).

La placenta és l’òrgan que connecta la mare amb el fetus durant l’embaràs i permet l’intercanvi d’oxigen, nutrients i hormones necessàries per al desenvolupament del nadó. Quan la seva formació no es produeix correctament, poden aparèixer complicacions greus com la preeclàmpsia, que posa en risc la salut materna i fetal. La seva incidència s’estima entre el 5 i el 10% dels embarassos. Malgrat el risc que suposa, els mecanismes biològics que provoquen aquesta patologia encara no es coneixen completament.

Organoides tridimensionals

En aquest context s’emmarca aquest treball, liderat pel doctor Vicente Pérez García, del CBM-CSIC-UAM i del Centre d'Investigació Príncipe Felipe. Utilitzant models cel·lulars i organoides que simulen les primeres etapes del desenvolupament de la placenta, els investigadors han descobert un augment anòmal de la proteïna BAP1, essencial en l’etapa inicial, que interfereix en la formació normal d’aquesta interfície maternofetal fonamental per al correcte desenvolupament embrionari. Aquesta alteració detectada in vitro reprodueix característiques moleculars observades en casos de preeclàmpsia precoç i podria ajudar a comprendre millor els mecanismes que desencadenen aquesta malaltia.

El treball mostra que el gen BAP1, encarregat de regular l’activitat d’altres gens, exerceix un paper fonamental en la maduració de les cèl·lules embrionàries que donaran lloc a la placenta

El treball mostra que el gen BAP1, encarregat de regular l’activitat d’altres gens, exerceix un paper fonamental en la maduració de les cèl·lules embrionàries que donaran lloc a la placenta. La seva funció consisteix a facilitar que aquestes cèl·lules passin d’un estat inicial, encara immadur, a un altre d’especialitzat capaç d’assumir les funcions essencials de la placenta.

"BAP1 manté les cèl·lules de la placenta en un estat poc diferenciat. Perquè es puguin especialitzar i formar correctament la placenta, els seus nivells han de disminuir. Quan aquest procés falla i BAP1 es manté en nivells elevats, les cèl·lules no completen el seu programa normal de desenvolupament", explica l’investigador del CBM‑CSIC‑UAM Vicente Pérez García, autor principal de l’estudi.

Cèl·lules mare

Per analitzar aquest fenomen, l’equip va emprar models basats en cèl·lules mare humanes i organoides tridimensionals que recreen etapes primerenques del desenvolupament de la placenta. Els experiments van demostrar que nivells excessius de BAP1 impedeixen la correcta especialització cel·lular i desencadenen canvis associats a inflamació i resposta immune, característiques que també s’observen en placentes de preeclàmpsia precoç.

"Aquests canvis són semblants als que veiem en dones amb preeclàmpsia precoç, com la menor capacitat de la placenta per envair l’úter o problemes en la capa encarregada de l’intercanvi maternofetal", assenyala la investigadora del CIPF Paula Doria‑Borrell, primera autora del treball. I afegeix: "Els nostres resultats indiquen que un control precís de BAP1 és essencial perquè les cèl·lules de la placenta es puguin especialitzar correctament. Quan aquest equilibri es perd, el desenvolupament placentari es veu compromès".

Signatura genètica

Notícies relacionades

A més, l’estudi va identificar una signatura genètica l’activitat de la qual canvia quan BAP1 està desajustat. Aquesta combinació de marcadors permet distingir amb precisió mostres de preeclàmpsia precoç en diferents anàlisis i podria ajudar en el futur a comprendre millor l’origen de la malaltia.

Tot i que el treball encara està en fase d’investigació bàsica, els autors subratllen la rellevància de la troballa. "Comprendre com es regulen els processos d’especialització cel·lular a la placenta és clau per entendre l’origen de moltes de les seves malalties", destaca Pérez García. "Els nostres resultats indiquen que BAP1 exerceix un paper important i que el seu desajust podria contribuir a la preeclàmpsia precoç", conclou.