«Els missatges dels metges no fan mal a la indústria tabaquera»

-No para de créixer la mortalitat vinculada a les malalties respiratòries. ¿A què ho atribueix?

-Fonamentalment, a l'hàbit de fumar. L'augment de la mortalitat de causa respiratòria encara es deu al tabac. I això anirà augmentant: a Espanya, per l'envelliment de la població que sempre va fumar, i en el conjunt del món perquè les zones del planeta que més creixen, amb població molt jove, concentren els índexs més alts de fumadors.

-Però la llei espanyola antitabac, aprovada el 2010, ha reduït la xifra de fumadors.

-Ha baixat el nombre de fumadors, però s'ha de tenir en compte que la mortalitat per consum de tabac es manifesta després de 30 o 40 anys de mantenir l'addicció. El perfil de pacients que atenem de forma creixent té uns 70 anys i va deixar de fumar als 60. Aquestes persones ara pateixen MPOC -malaltia pulmonar obstructiva crònica- i estan en un risc clar de patir càncer de pulmó, si no l'han desenvolupat ja. Entre altres coses.

-¿Entre altres?

-Sí. Aquests grans fumadors també pateixen malaltia coronària i cerebral: el tabac els ha afectat les vies que condueixen al cor i al cervell. Moltes demències es deuen al fet d'haver estat fumador. Els productes del tabac causen arteriosclerosi a les vies coronàries, provoquen petits infarts i microhemorràgies en zones molt determinades del cervell.

-Les xifres de malalts de MPOC també van augmentant.

-Sens dubte. En la meva opinió, el 90% dels casos es deuen al tabac, encara que en la definició de les guies terapèutiques internacionals que defineixen la MPOC no s'esmenta el tabac com a factor causant. Mai.

-¿I a què atribueixen aquest quadre?

-Diuen que és una malaltia caracteritzada per l'obstrucció bronquial progressiva no reversible, produïda per inhalació de «substàncies». No s'esmenta l'agent causant. S'arriben a escriure pàgines i pàgines sobre MPOC sense que en cap aparegui la paraula smoking. Això és així. Curiós.

-¿Pressió de la indústria?

-Sí, és clar. Absolutament. És més, en aquesta definició s'al·ludeix als que  pateixen MPOC sense ser fumadors, que són una minoria, menys del 10% del total. Es diu que si són asmàtics, o que pateixen la malaltia per estar en contacte amb ambients de biomassa. Ni una paraula sobre els fumadors.

-¿Vostè mai ha rebut indicacions de cap tipus des de la indústria tabaquera? ¿Puntualitzacions?

-No, no. Mai. Jo no els preocupo. Els missatges dels metges no fan mal a la indústria tabaquera.

-¿Les advertències mèdiques no influeixen en els fumadors?

SEnDLes coneixen, però no canvien les seves conductes. No és que els rellisquin. N'estan informats, però segueixen fumant, perquè el tabac crea addicció. I aquesta dependència és més potent que la por de patir qualsevol malaltia. El fumador busca constantment coartades: que si el meu metge fuma, que si tal científic és habitual del tabac, que si no m'empasso el fum. S'autoconvencen.

-¿En quants òrgans del cos deixa seqüeles el consum de tabac?

-En tots, encara que la seva principal bèstia negra és la pneumònia. Cada vegada es descobreixen noves afectacions. L'última relació que hem descobert és el càncer de cèrvix vinculat al consum de tabac. Normalment s'atribueix al virus del papil·loma. I també amb el càncer de mama: si es pateix un tumor d'aquest tipus la probabilitat de crear metàstasis és més alta si la dona és fumadora. Se'l relaciona fins i tot amb el càncer de pàncrees i el d'esòfag.

-I amb el de gola.

-Amb aquest, segur. Els càncers de pulmó, laringe i bufeta urinària estan absolutament relacionats amb el consum de tabac. Possiblement, també la leucèmia. Les mares fumadores, s'ha especulat sempre, poden transmetre al fetus el risc de patir leucèmia.

-¿El tabac afecta el cor?

-Sens dubte. Quan una persona jove pateix un infart de miocardi sempre està relacionat amb el consum de tabac. Encara que sigui un atleta o un esportista, aquest malalt és fumador. El 50% dels infarts de miocardi en persones menors de 40 anys són totalment atribuïbles al tabac. El que passa és que com que després es dilueix entre molts altres factors, el tabac no figura entre els motius de la mort. Però és evident que fumar s'emporta molts anys de vida.

-¿Alguna vinculació més?

-Sí. L'aneurisma d'aorta abdominal [engrandiment d'un vas sanguini, amb un alt risc de trencament], el mal del qual va morir Albert Einstein, està invariablement relacionat amb el fet de ser fumador.

-¿Considera que encara es pot reduir la xifra de fumadors a Espanya, per aplicació de la llei antitabac?

-Sí. L'aspecte econòmic encara té el seu recorregut. El mapa de fumadors d'Espanya reflecteix un sector preocupant: els adolescents. ¿Qui els ven i qui els paga el tabac? Fumar és un hàbit car i estem en crisi. Crec que s'hauria de castigar seriosament la venda de tabac als adolescents.

-¿Castigar?

-Una multa important. Això no es fa. Si per alguna banda es pot avançar en aplicació de la llei, és per aquí. Els fumadors adults no abandonaran mai el tabac, llevat que es posin malalts, i no sempre. Amb els joves, encara és possible.

-¿Com ho faria?

-Imagina't que ets un policia, que vas pel carrer i et trobes un adolescent fumant. Decideixes preguntar-li qui li ha donat aquell cigarret, o on l'ha comprat. Si respon que l'hi ha donat una amiga o els seus germans grans, no hi ha res a fer, però s'ha de seguir el fil, perquè possiblement l'hi ha venut algú. Si es descobreix qui ha sigut i se'l multa de forma exemplar, amb notorietat, la situació variarà.

-¿Com afecta el tabac una persona jove, o un adolescent?

-Si una persona jove fuma entre els 15 i els 34 anys, i llavors ho deixa, pràcticament no varia la seva esperança de vida, els anys que estadísticament es calcula que viurà. Però, si segueix fumant fins als 70, la seva esperança de vida disminuirà entre 10 i 12 anys. Viurà 10 o 12 anys menys que si no hagués fumat.

-¿Què poden fer els fumadors que van començar amb el tabac als 15 anys i que ara en tenen 50?

-Deixar el tabac sempre és beneficiós, sigui quan sigui, sempre guanyes algun temps de vida. Excepte si ja estàs en fase terminal. A un malalt de MPOC o de càncer de pulmó en situació terminal no m'atreviria a dir-li que deixés el tabac.

-¿Com afecta el pulmó el consum de marihuana?

-Està molt poc investigat. Hi ha molts menys estudis que amb el tabac, des del punt de vista pneumològic. Les dades que tenim indiquen que no és tan perjudicial per als pulmons com el tabac. Tampoc es consumeix marihuana en la proporció del tabac, no tan massivament. Encara no és comparable.

-¿Segueix realitzant les revisions pneumològiques al Rei?

-En aquest moment, no. Joan Carles ja no ve a Barcelona a passar aquelles revisions anuals. L'última vegada que el vaig veure estava molt bé.

-Vostè va ser un dels primers especialistes en pneumologia que van exercir a Catalunya.

-Sí. Quan jo vaig començar a exercir la medicina, a l'Hospital Clínic, el concepte de pneumologia no existia. Pràcticament tota la patologia del pulmó era tisiologia: tuberculosi, que es tractava confinant els malalts en sanatoris. Quan es va convocar la primera promoció de metges especialistes (el MIR), jo era responsable de les malalties del pulmó a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Vaig ser el primer formador de pneumòlegs.

Notícies relacionades

Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores

Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor

-¿Va iniciar l'especialitat?

-En aquella època, a principis dels anys 70, es van iniciar totes les especialitats: cardiologia, digestiu... Fins llavors, la medicina interna ho abastava tot, i les especialitats eren un esbós del que són avui.