Sanament

Investigació
Un estudi constata que la IA perpetúa imatges negatives i fosques sobre la depressió
"Una sola imatge no pot representar la diversitat de vivències de la depressió", afirma la investigadora Núria Saladié

Amb la irrupció de la pandèmia de Covid-19, la salut mental es va convertir en un tema central als mitjans de comunicació. Poc després, l'any 2022, l'arribada de les intel·ligències artificials (IA) generatives va obrir nous horitzons en la creació de continguts. En aquest context, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) va decidir investigar com l'ús d’aquestes tecnologies afecta la percepció de la salut mental, en particular la depressió, amb el suport de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT).
L’objectiu de la recerca és integrar l'ús responsable de les IA generatives en la comunicació sobre ciència i salut. Núria Saladié, investigadora predoctoral del CCS-UPF, explica que, tot i que l’aplicació de la IA en aquest àmbit és encara incipient, “s'ha detectat una tendència emergent per la qual cal preparar-se”. Per dur a terme aquesta recerca, el projecte ha comptat amb la col·laboració d’entitats com Obertament i la Confederació Salut Mental Espanya, així com amb persones amb experiència en salut mental i comunicadors científics.
L'ideal seria que les IA fossin capaces de superar aquests biaixos
Investigadora predoctoral del CCS-UPF
Segons els resultats preliminars de l'estudi, presentats a la darrera edició del Campus Gutenberg, “una sola imatge no pot representar la diversitat de vivències de la depressió”, afirma Saladié. Les imatges generades per IA solen ser fosques, sovint mostrant dones blanques joves en posició fetal, i ometen elements com la recuperació o l'acompanyament, aspectes clau en la gestió de la depressió. Això perpetua l'estigma sobre la salut mental. La imatge a continuació, generada amb Open AI sota la cerca “depression”, n’és un clar exemple.

Imatge d'Open AI sobre el terme 'depression' /
“L'ideal seria que les IA fossin capaces de superar aquests biaixos”, continua Saladié, “però actualment depenem d'iniciatives privades, i això és inviable.” Davant d'això, subratlla la necessitat que els comunicadors es formin en l’ús de les IA per contrarestar els prejudicis. Com a resposta a aquesta situació, el CCS-UPF va publicar el passat mes de juny la guia “Comunicar visualment la depressió considerant la IA. Guia participativa de recomanacions per a professionals de la comunicació científica”. Aquest document ofereix consells sobre com utilitzar imatges diverses, centrant-se en les solucions i l'acompanyament, i com consultar especialistes per evitar estigmatitzacions. També es promou l'ús d'imatges inclusives i s’insta a evitar caricatures o representacions oníriques.
Saladié espera que aquesta guia sigui “un recurs útil” per als professionals de la comunicació, no només en l’àmbit científic, sinó també en altres sectors.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- Junta de portaveus El Parlament ajorna per segona vegada que Illa comparegui per la corrupció en el PSOE
- Salut i benestar José Abellán, cardiòleg: "Crec que ens estem equivocant en donar-li massa importància a l'exercici de força"
- Accions legals Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població