¿Es poden identificar els factors de risc per saber qui tindrà càncer de mama?

El càncer de mama és el més freqüent entre les dones. L’aparició és més freqüent entre els 45 i els 65 anys, tot i que pot aparèixer en qualsevol altre tram d’edat.

I una dada més, els tumors de mama afecten cada any a Espanya unes 34.000 persones, inclosos homes. 

Una de les bases de la feina que fan els investigadors implicats en la lluita contra el càncer de mama és conèixer quin és l’origen. I és que, com explica la doctora Esther Suárez Agustín, doctora en Ginecologia i Obstetrícia, especialista en estudi, diagnòstic i tractament dels diferents tipus de càncer ginecològics de la Unitat de la Dona de l’Hospital Ruber Internacional:

• «Es tracta d’una malaltia multifactorial, és a dir, que molts factors estan implicats en la possible aparició, si bé és cert que l’etiologia en la major part dels casos és desconeguda». 

Factors no genètics

La ginecòloga de la Unitat de la Dona de l’Hospital Ruber Internacional explica els factors de risc, i per fer-ho els divideix en dos grans grups: els genètics i els no genètics. 

Entre els factors no genètics l’especialista enumera: 

• L’edat en la qual s’hagi tingut la primera menstruació. Diversos estudis indiquen que les dones que van tenir la regla de manera primerenca (abans dels 11 o 12 anys) tenen més risc de tenir càncer de mama. I la causa s’atribueix al fet que aquestes dones estan més anys exposades als estrògens.

• L’edat a què es produeix la menopausa.

• L’edat a la qual es té el primer fill o no tenir fills.

• El fet d’haver practicat la lactància materna. 

• El sobrepès.

• Estil de vida (consum d’alcohol, tabac, activitat física, tipus d’alimentació, etc.).

• «Ús de teràpies hormonals substitutives en la menopausa, en el cas que siguin prolongades en el temps, també s’ha associat a més risc».

Altres d’índole diferent serien els antecedents personals de biòpsies prèvies de mama, que, segons el resultat i tot i que siguin benignes, confereixen un risc més elevat per a aquestes pacients de desenvolupar un càncer en el futur (hiperplàsies, papil·lomes, cicatrius radials...). 

Igualment, els antecedents d’irradiació terapèutica sobre la paret toràcica a edats primerenques (com en el cas de limfomes, per exemple).

Finalment, reconeix l’especialista, la densitat del teixit mamari que es visualitza en una mamografia, també és un factor a tenir en compte, ja que, si aquesta densitat és alta, sobretot en més grans de 50 anys, el risc seria entre dues i sis vegades més elevat.

Factors de risc genètics

L’altre gran grup de factor de risc són els genètics. Entre un 5-15% dels càncers de mama són hereditaris i solen afectar diversos membres de la família. Aquesta mena de càncers és més freqüent que apareguin a edats primerenques. 

«Els gens d’alta penetrància són poc freqüents, però la pacient que els presenta té un risc 4,5 vegades més alt de tenir el càncer. I els gens de baixa penetrància, que són molt presents en la població general, augmentarien el risc de tenir un càncer de mama entre un 1,1 i un 1,4 vegades més», matisa Esther Pérez Agustín.

A més, la metge recorda que alguns dels factors que poden facilitar l’aparició d’un tumor mamari són modificables, «la qual cosa és molt important a l’hora d’una prevenció primària».

Identificar els factors de risc per diagnosticar abans

Determinar quina pacient té més risc de tenir càncer de mama és determinant per saber quines proves de diagnòstic s’han de fer o quan començar a fer-les. 

«Tot això per poder diagnosticar-les de manera primerenca i tenir per objectiu final augmentar la supervivència i la qualitat de vida», indica la doctora Suárez. 

Perquè estudiar els factors de risc permet individualitzar al màxim el tractament a seguir.  

D’aquesta manera, si es determina que la pacient és de baix risc, el cribratge, és a dir, el tipus de proves diagnòstiques i la periodicitat serà diferent del d’aquelles pacients amb risc alt. 

En aquest últim cas, el seguiment amb mamografies, ecografies mamàries i ressonància magnètica es fa imprescindible. 

Noves proves diagnòstiques

La bona notícia és que cada vegada es van introduint noves tècniques diagnòstiques més precises, com les proves amb contrast i les ressonàncies magnètiques abreujades. 

Notícies relacionades

"No et mata, però et treu la vida": tres dones posen rostre a la fibromiàlgia, la malaltia ‘invisible’

Compte amb deixar el pa abans d’hora: l’error que pot "complicar" el teu diagnòstic de celiaquia

Com explica la doctora Silvia Pérez Rodrigo, cap de la Secció de Radiologia de la Mama de l’Hospital La Luz, «la mamografia amb contrast o la ressonància magnètica (RM), cada vegada més esteses, estan generant resultats espectaculars que ens orienten a personalitzar els cribratges segons els perfils de risc». 

«A més, la introducció de sistemes d’intel·ligència artificial està aconseguint disminuir els falsos positius que poden generar aquestes proves, és a dir aquelles imatges que poden ser dubtoses en mamografia i que requereixen algun altre estudi, però que finalment no són res», assenyala l’especialista.