Taula rodona

Un canvi de mentalitat per fer front al dolor crònic

  • Els participants en una trobada organitzada per EL PERIÓDICO i la Fundació Grünenthal coincideixen en la necessitat d’un enfocament holístic per atendre una malaltia que afecta el 30% de catalans

  • Es tracta d’una malaltia amb una alta incidència però encara amb escàs reconeixement, que s’ha convertit en la segona causa més habitual de consulta als centres sanitaris

  • El confinament va frenar una atenció més directa i encara han d’avaluar-se les conseqüències de l’aturada per a les persones que tenen dolor crònic

6
Es llegeix en minuts

Prop d’un 30% dels catalans tenen algun tipus de dolor crònic i això fa que sigui la segona causa de consulta més habitual als centres d’atenció primària. No obstant, continua sense existir un protocol clar per a l’atenció d’aquests pacients, que moltes vegades estan massa temps a l’espera d’un diagnòstic precís i un tractament eficaç. Per això, els experts participants en la taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO, amb el recolzament de la Fundació Grünenthal, van coincidir en la necessitat d’imprimir un canvi de mentalitat, que passi per un enfocament multidisciplinari i que situï la persona al centre del model, i no al revés, com passa ara. 

Sota el títol de ‘Cap a una millor gestió del dolor crònic: una perspectiva sanitària, administrativa i de pacient’, l’objectiu de la trobada va ser traçar les línies bàsiques per entendre com hauria de ser el model d’atenció als pacients d’una malaltia –tal com ja l’ha definit l’Organització Mundial de la Salut– que, no obstant, té múltiples procedències: reuma, lumbàlgia, migranya, dolor articular, fibromiàlgia... Els experts convocats van ser el doctor Antonio Montes, president de la Societat Catalana del Dolor; Elisenda de la Torre, presidenta de la Lliga Reumatològica Catalana; la doctora Aina Perelló, metge de família i especialista en dolor crònic del CAP Larrard, del Parc Sanitari Pere Virgili, i Jordi Fàbrega, membre de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya i també pediatre.

Entorn de l’atenció primària

La conclusió general va ser que és necessari avançar cap a un model que estigui focalitzat en l’atenció primària i que sigui capaç de derivar de manera adequada a cada especialitat hospitalària quan sigui necessari. Això sí, no sempre ho és, i aquí entra la necessitat d’un enfocament holístic. En primer lloc, per acompanyar correctament un pacient que moltes vegades se sent perdut, tal com va assenyalar Elisenda de la Torre: «L’abordatge del dolor crònic en el pacient ha de ser multidisciplinari i estructurat al voltant de la persona, no que sigui aquesta la que va donant voltes pel sistema a l’espera que algú li faci cas. I, sobretot, que el tractament també sigui emocional i social, per capacitar la persona a viure amb la millor qualitat de vida possible malgrat aquest dolor».

«Ha d’existir una adequada coordinació de l’atenció primària amb els centres hospitalaris per derivar aquells pacients que es puguin beneficiar del tractament especialitzat en el moment idoni»

Antonio Montes, president de la Societat Catalana del Dolor

En aquest sentit, es van reclamar més recursos per crear unitats als CAP que estiguin formades per diversos perfils professionals. «El dolor ha de tractar-se sobretot en la primària, i derivar a l’hospital només en moments puntuals, però amb garanties i comunicació prèvia. Per fer-ho, són necessàries dues coses: equips formats per metges, psicòlegs i fisioterapeutes als CAP, i una comunicació fluida amb l’hospital», va resumir la doctora Perelló. I és que la combinació formada per rehabilitació, exercici físic i psicoeducació pot substituir o complementar l’administració de fàrmacs. «Les noves tendències apunten la importància del que anomenem l’educació en el dolor, que ajuda el pacient a canviar el xip, a entendre què li passa i per què, per no quedar-se enganxat en aquest dolor», va afegir.

Coordinació entre centres

I quan sigui necessari, derivar el pacient a l’especialista adequat en el moment idoni, però per fer-ho ha d’existir un bon flux entre CAP i hospitals. «El gran repte assistencial és saber com estructurem els recursos que tenim ara per poder atendre correctament, des de l’atenció primària fins a l’especialització. Ha d’existir una adequada coordinació per derivar aquelles estructures més especialitzades a aquells pacients que realment es puguin beneficiar del tractament, ja sigui la Unitat del Dolor o d’altres. Això és el més complex i el que, a més, està generant problemes d’igualtat», va advertir el doctor Montes.

«L’abordatge del dolor crònic en el pacient ha de ser multidisciplinari, holístic i ha d’estar estructurat al voltant de la persona, no que sigui aquesta la que va fent voltes per tot el sistema»

Elisenda de la Torre, presidenta de la Lliga Reumatològica Catalana

La falta d’igualtat en l’accés dels serveis, tant per qüestions territorials com de classe, va ser un altre dels temes que es va posar sobre la taula al llarg del debat. «L’equitat territorial és un aspecte que hem d’afrontar com a país», va afirmar Jordi Fàbrega. El membre de la Comisió de Salut del Parlament de Catalunya va coincidir en la necessitat d’un sistema multidisciplinari que pivoti al voltant del pacient de dolor crònic. Però, per fer-ho, cal fer front a l’«infrafinançament» que pateix el sistema sanitari català: «S’està treballant des del Departament de Salut per potenciar l’atenció primària, cosa que repercutirà en aquest model multidisciplinari i coordinat d’atenció al dolor crònic. No obstant, el pressupost de salut destinat a l’atenció primària és actualment el 12%, quan en els estàndards europeus arribà al 25%. Els experts han calculat que ens faltarien 5.000 milions anuals en el pressupost que rep la Sanitat catalana».

«L’atenció primària ha de comptar amb unitats formades per metges, psicòlegs i fisioterapeutes. Més enllà dels fàrmacs, la rehabilitació i l’educació en el dolor són clau»

Aina Perelló, especialista en dolor crònic al CAP Larrard

El reforç de l’atenció permetria aquest enfocament holístic, que inclou la rehabilitació física, la psicoeducació, la prescripció dels fàrmacs adequats quan siguin necessaris, la derivació als especialistes adequats i un acompanyament capaç d’avaluar si el tractament està funcionant. Però també falta un treball en el terreny social i laboral, per acabar amb l’estigma que implica tenir dolor crònic. Sense oblidar que és una afectació que també té incidència en la infància, i que fins i tot està encara més invisibilitzada. Tal com remarca Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili – Fundació Grünenthal, «la prevalença del dolor crònic en la població infantil i juvenil ha augmentat considerablement els últims 15 anys, i al nostre país afecta més del 30%. 

Per un model clar

Per tot això, els participants a la taula van reclamar recursos, eines i, sobretot, aquest canvi de mentalitat necessari per abordar el dolor crònic d’una manera eficaç. «És necessari un model clar d’atenció i que sigui extrapolable a tot Catalunya en igualtat de condicions», va resumir Antonio Montes. «El sistema ha de ser multidisciplinari i pivotar al voltant del pacient, amb una presa de decisions compartida», va afegir Elisenda de la Torre. Per la seva banda, Aina Perelló va insistir en la necessitat de reforçar l’especialització en l’atenció primària i millorar la comunicació amb l’hospital, mentre que Jordi Fàbrega va reclamar «un canvi de mentalitat del mateix sistema perquè sigui capaç d’empoderar el pacient». 

Notícies relacionades

«Per aconseguir un model coordinat entre l’atenció primària i l’hospital, que situï el pacient al centre del model multidisciplinari, es necessiten recursos, perquè la sanitat catalana està infrafinançada»

Jordi Fàbrega, membre de la Comissió de Salut del Parlament Catalunya

És d’aquesta manera com els experts participants en la taula rodona consideren que pot millorar l’atenció a una incidència tan habitual –i que afecta qualsevol persona en algun moment de la seva vida– com és el dolor crònic.