Rehabilitació i reurbanització

Un pla de set milions d’euros per reformar el barri de Merinals de Sabadell

Els veïns afectats asseguren que «no hi ha una voluntat política per donar una solució real i digna» a les patologies dels edificis

Un pla de set milions d’euros per reformar el barri de Merinals de Sabadell

Associació de Veïns Afectats pels Habitatges dels Merinals

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Generalitat, l’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) i entitats veïnals han abordat aquest dimecres la situació de les 170 vivendes del polígon Arraona-Merinals afectades per patologies estructurals. En la primera reunió de la taula de negociació s’ha valorat la possibilitat que el Govern aporti 5,9 milions d’euros i l’Agència Catalana de l’Habitatge 1,7 milions d’euros més per a la rehabilitació dels edificis i la reurbanització de l’entorn. En total, són més de set milions per donar solució a una problemàtica que la ciutat arrossega des de fa tres dècades.

No obstant, els veïns no creuen que aquesta sigui la solució definitiva. «No hi ha una voluntat política per donar una solució real i digna» al problema, assegura el portaveu de l’Associació de Veïns Afectats per les Vivendes de Merinals, Jaume Garcia Arija que explica: «Creiem que s’està donant un enfocament erroni. El que percebem és que ells [l’Ajuntament i la Generalitat] venen amb uns diners i diuen «a veure què podem fer amb això»; mentre que nosaltres el que volem és fer un estudi minuciós i en profunditat de les rehabilitacions que s’han de fer i quin cost real té fer-les».

Un barri marcat per les deficiències

Els pisos del polígon de Merinals es van construir el 1956 sobre els terrenys del nord de l’antic bosc de Can Feu, després que l’Ajuntament de l’època els comprés i els cedís a l’‘Obra Sindical de la Llar’. El conjunt va canviar la fisonomia de la ciutat, amb diversos blocs de pisos, entre els quals dos gratacel de quinze plantes.

Els seus primers residents eren de classe obrera, i el cost de cada pis oscil·lava entre les 52.279 i les 103.485 pessetes. No obstant, la zona no disposava de serveis com enllumenat públictransport col·lectiu o places ben asfaltades, un greuge que aviat es va sumar als problemes que començaven a presentar els immobles: bigues amb ciment aluminós, humitats, problemes a les façanes i amb els sistemes elèctrics dels ascensors, falta de ventilació, problemes a la coberta, etc.

«La situació fa que l’entorn sigui un caldo de cultiu de gueto i marginalitat», admet Garcia.

Amb el pas del temps es van registrar més problemes de caràcter estructural, que van portar a la demolició de part dels blocs i la construcció de nous edificis al seu lloc, un procés, que els veïns reclamen que es repliqui amb els blocs originals encara existents.

Els detalls de la proposta

No obstant, un estudi independent, elaborat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) el gener del 2021, va determinar que la rehabilitació era factible, i va establir alhora aspectes de caràcter obligatori, és a dir, imprescindibles per garantir la seguretat; aspectes recomanables, que no són obligatoris però sí molt aconsellables; i millores no obligatòries però que revertirien en la qualitat i valor de l’edifici.

D’aquesta manera, la proposta que s’ha presentat en la primera reunió de la taula de negociació vol destinar 2,6 milions d’euros assumits per l’Incasòl per remodelar l’entorn, 1,7 milions per rehabilitar els blocs amb deficiències i 2,6 milions per solucionar la falta d’accessibilitat als immobles, és a dir, per a la instal·lació d’ascensors i rampes. D’aquestes obres, l’Agència Catalana de l’Habitatge en finançarà el 60%, mentre que el restant l’hauran de sufragar els veïns. Això vol dir 6.270 euros per família, «un cost que la gran majoria no podrem assumir», explica Garcia.

Notícies relacionades

El portaveu dels veïns afectats reclama també que a l’hora de començar amb la rehabilitació es faci d’una forma lògica: primer començant per les vivendes i després per l’entorn. «Estem segurs que tard o d’hora tornarem a tenir els mateixos problemes que arrossegant des de l’inici, per la qual cosa ens preguntem «de què servirà haver urbanitzat primer l’entorn sense haver rehabilitat de forma digna les vivendes?», conclou Garcia.

Més notícies de Sabadell en l’edició local de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes:

Sabadell