Conseqüències del vendaval del 2014
Sabadell inicia la reforestació popular del bosc de Can Deu
Més de 200 persones assisteixen a la trobada que té com a objectiu recuperar la zona després dels forts vents que la van destrossar el desembre de 2014

foto 3037366
Sabadell celebra la primera jornada de participació ciutadana per a la recuperació del bosc de Can Deu, zona especialment castigada pel fort temporal de vent del desembre del 2014. Promoguda per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, ha reunit en la seva primera reunió unes 200 persones que realitzen tasques que se centren en les zones que donen accés al bosc i on la regeneració natural és més difícil.
L'objectiu és poder plantar un miler d'exemplars de pi blanc, alzina i pi pinyoner per cada hectàrea. Això suposa un gran repte, sobretot si es té en compte que uns 45.000 arbres van quedar destrossats o greument afectats pel vent. L'activitat es repetirà el pròxim 31 de gener i el 14 i 21 de febrer.
Aquesta iniciativa ha tingut un intens treball previ de neteja del bosc. La delimitació de la zona, la preparació dels forats i el reg ha sigut realitzat per l'entitat Espai Natura, que també proporciona eines i plantes.
L'acció per a la regeneració de Can Deu està oberta a la ciutadania en general. Moltes de les persones que es van acostar aquest diumenge, 24 de gener, acostumen a anar per la zona, on ara es troben amb un gran descampat que abans era un bosc on es podia passejar, fer esport i disfrutar de la naturalesa.
La reforestació es concentra en els quatre punts d'accés al bosc, allà on la presència humana ha fet que el sòl estigui més compactat i sigui més difícil l'autoregeneració. A cadascuna d'aquestes àrees s'hi dedicarà una jornada concreta i es preveu que en cada ocasió hi participin entre quatre i cinc entitats de la ciutat.
CONSCIENCIAR SOBRE LA CONSERVACIÓ FORESTAL
A més de la regeneració d'aquest espai verd, un dels objectius de les jornades és implicar més la societat en la conservació forestal. Per això es convida que els voluntaris es comprometin a fer un seguiment dels arbres que hagin plantat i els cuidin els primers anys per assegurar, en la mesura que sigui possible, l'èxit de la reforestació.
“No tan sols busquem la col·laboració puntual, plantar uns arbres i ja està”, indica Joan Carles Sunyer, director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. “Volem una implicació, que els participants mimin el bosc, el cuidin i el facin seu”, apunta.
Pel que es refereix al futur del bosc, Marc de Balanzó, d'Espai Natura, apunta que “nosaltres no veurem Can Deu tal com estava. Potser els més petits que hi han participat avui, però nosaltres no”. “La regeneració d'un bosc és lenta i requereix temps i atenció”, recorda.
Tot i així, llança un missatge d'esperança ja que « el futur d'aquest bosc està més garantit amb els treballs que estem fent”. El motiu, que s'estan plantant arbres variats i que eren les espècies autòctones de la zona, com alzines i roures.
Notícies relacionades“A Can Deu s'hi van plantar després vinyes i quan es van abandonar es va convertir en una pineda que ara s'ha vist, amb el vendaval, que no ha aguantat”, assenyala Balanzó. “Una plantació mixta s'adaptarà molt millor al mitjà i resistirà canvis sobtats com sequeres, plagues o fortes ratxes de vent”, assegura.
- Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez
- El 62% d’espanyols reclamen eleccions, entre ells un 40% de votants del PSOE
- Successos Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils
- La intrahistòria d’un canvi d’actitud Lamine sedueix Nico Williams
- FUTBOL La intrahistòria d’amor del Barça per Nico Williams: de la seva lleialtat amb l’Athletic al seu enamorament sobtat amb Lamine
- Bon Preu construirà un centre logístic a Parets del Vallès
- El repte d’atraure talent jove marca l’obertura del SIL
- BCN acull el primer Fòrum per a la Pau i la Seguretat a Europa
- Javier Escribano: "Estem explorant inversions industrials a Catalunya"
- L’FMI obriràla seva primera seu d’Espanya a València