Ana Maria Martínez: «No estic d'acord a utilitzar políticament el deute a Endesa»

La socialista Ana Maria Martínez (Rubí, 1972) va revalidar l’alcaldia de Rubí en les eleccions municipals del passat 26-M. Després d’un mandat amb un Ple municipal molt dividit, PSC (10 regidors) i En Comú Podem (3 regidors) han arribat recentment un pacte de govern per sumar majoria absoluta en el consistori.

—¿Com afronta aquest mandat? ¿Amb menys divisió?

—Sí, he de fer que sigui un mandat més estable. Tenim l’obligació de treballar per a Rubí. Això ens obliga a ser constructius i posar-nos d’acord. Les circumstàncies del Ple actual són molt més favorables a l’estabilitat.

—¿Quina incidència tindrà el recent pacte de govern amb els comuns?

—Una vegada conciliats els nostres programes, vam constatar que la coincidència i l’interès en molts àmbits de ciutat eren els mateixos o similars i que el camí era compartit. No volíem un pacte de govern en el qual dos grups treballessin d’esquena: la ciutat mereix estabilitat en el govern però, sobretot, que la visió sigui compartida en relació amb tot el que hem de fer, que és moltíssim.

—¿Quins reptes li esperen a Rubí aquest mandat?

—Acabar la transformació urbanística del centre, treballar pel trasllat de les línies d’alta tensió i iniciar les obres del Casino. També reivindiquem un hospital de referència i els nous jutjats, que els tenim en un estat lamentable. I només tenim una estació de ferrocarrils: hi ha ciutats amb una extensió similar que disposen de diverses. És incomprensible.

—El municipi també té un problema amb els abocadors

—L’aprovació del Pla d’activitats d’extractives ens permet que situacions com les de Can Carreras es puguin evitar, perquè ja hem pagat prou peatges ambientals. El de Can Balasch encara no té activitat i l’ideal seria que aquesta quedés reduïda a una sentència i amb una restricció sobre els residus que es poden abocar.

—Parlem de temes supramunicipals. Al gener criticava que no tenien a la Generalitat «cap interlocutor

—Així és, però ho intento i ho continuaré intentant. N’hem trobat algun a Treball i Afers Socials per tractar temes com la instal·lació dels centres de menors no acompanyats. Aquí sí que hem trobat interlocutor en la figura de la secretària i la directora general d’Atenció a la Infància. No en elconseller, que no ens va voler rebre.

—¿Mantenen diàleg amb la DGAIA

—Sí, i agraeixo la interlocució perquè, després de les vacances, hem pogut treballar amb una visió més enllà de la Generalitat. Deixaré de banda el que va passar abans de l’estiu; llavors va ser més complicat, ara ho hem pogut encarrilar.

—¿En quin estat es troben les converses?

—Estem treballant, si fem bé les coses podem trobar opcions l’objectiu de les quals sigui la integració. Catalunya no està en la situació d’emergència en què estava fa sis mesos i podem treballar d’una manera racional.

—¿Han ofert alternatives

—Sí, estem treballant-les conjuntament, però encara no estic en condicions de parlar de les alternatives. 

—¿Què opina sobre que la plataforma local contrària al centre vinculi en xarxes socials la delinqüència amb l’origen migrant dels presumptes autors

—No puc fer-me responsable del que es diu a les xarxes. Si les coses es fan bé, a nivell de ciutat es respon bé; si les coses es fan malament, es produeixen situacions... que no les donaré per bones ni les subscric.

—Va assistir a la convocatòria de la DIBA per la carta d’Endesa

—Vam dibuixar l’inici d’una oficina de pobresa energètica, un espai que dialogui directament amb aquelles persones que tinguin problemes. Ara, la Generalitat ha de liderar un conveni amb les grans subministradores perquè no torni a passar. Són persones que estan protegides per la Llei 24/2015 i aquesta és una qüestió que van voler tirar-se a l’esquena, i no pot ser.

—¿Són partidaris d’exigir la condonació del deute acumulat?

—En som partidaris, tot i que es treballarà al conveni. Hi ha situacions diferents en relació amb les famílies que tenen un deute. Si entrem en el matís, en alguns casos potser sí que s’ha de condonar el deute i en d’altres s’hauria de veure com es fa.

—En canvi no va assistir a la cimera d’ajuntaments a Terrassa

—No entenc que un alcalde faci una convocatòria a part i plantegi una situació que té com a element comú a les famílies amb dificultats per tenir els seus drets bàsics coberts. Així l’hi va traslladar a l’alcalde de Terrassa al Consell Comarcal. El tema de la condonació queda molt bé per al titular, però és una qüestió menor.

Notícies relacionades

L’alcaldessa de Rubí es persona en diferents barris per «ampliar el diàleg»

El Teatre Municipal de Rubí acollirà múltiples espectacles per al públic familiar

—Però parlem de 21 milions d’euros.

—Amb el que no estic d’acord és a utilitzar aquesta situació políticament, perquè al final és una utilització que es va voler fer des de l’Ajuntament de Terrassa i em sembla que hi ha altres entitats encarregades de liderar la situació.