Ana María Martínez: "Rubí no té cap interlocutor a la Generalitat: no és prioritari per a ells"

Ana María Martínez (Rubí, 1972), alcaldessa de Rubí (Vallès Occidental) des de les municipals del 2015, reivindica l’ampliació de l’illa per als vianants com el canvi més visible de la ciutat catalana durant aquest mandat. La primera regidora socialista de la ciutat del Vallès conversa amb EL PERIÓDICO sobre les dificultats del seu govern per entaular diàleg amb la Generalitat, de les tensions que s’han generat en un ple molt fragmentat per la qüestió catalana i, amb les eleccions municipals a l’horitzó, posa en relleu els principals reptes de Rubí de cara els pròxims 4 anys.

---

Pregunta (P). Va arribar a l’alcaldia de Rubí el maig del 2015. Si n’hagués de triar tres, ¿quins canvis ha experimentat des de llavors com a alcaldessa?

Resposta (R). El primer i més important és la globalitat en la mirada sobre la ciutat: quan ets alcaldessa i mires la ciutat, és com preguntar-te quin dit t’importa més que l’altre, perquè al final tota la ciutat és important. En segon lloc, la responsabilitat que sents sobre qualsevol situació que es doni. I en la mateixa mesura sentir-se molt honorada per ser alcaldessa de la ciutat.

P. A més de personalment, ¿quins grans canvis ha vist a la ciutat durant aquests 4 anys?

R. Comencem plantejant que aquest havia de ser el mandat d’una transformació important de la ciutat, tenint en compte que hi havia una dimensió quotidiana de la qual s’havia perdut el ritme; la dimensió de la transformació de poder passejar pel centre de la ciutat. En aquest moment ja es pot veure aquesta gran illa de vianants: l’ampliació d’una primera illa que era un carrer que travessava el centre de la ciutat però que només hi havia aquesta possibilitat d’anar cap amunt o cap avall. 

Amb aquesta ampliació i amb una inversió importantíssima, el que hem aconseguit és caminar cap a una ciutat moderna, més amable, més segura, on hem disminuït l’emissió de gasos contaminants, perquè la circulació allà és només per a vehicles autoritzats. Una ciutat on és molt important el segell de Ciutat Amiga de la Infància que ens van atorgar el 2016.  Amb això, i amb tota la feina que s’ha fet, que no ha sigut ni d’aquest mandat ni de l’anterior perquè aquesta distinció és un reconeixement a la feina de molts anys, hem aconseguit treballar la ciutat amb mirada de nen.

D’altra banda, hi ha l’impuls als equipaments. ¿Quines? Els que ja existien i s’han millorat, que són valorats molt positivament per una quantitat importantíssima de famílies: les instal·lacions esportives. Hi ha hagut una inversió importantíssima en aquest àmbit, i també hi ha un altre projecte l’obra del qual està a punt de licitar-se: la recuperació del Casino com a equipament per a la ciutat. Un equipament que, evidentment, serà destinat a activitat cultural, però que d’alguna manera era un deute amb la ciutat poder recuperar-lo, amb la generositat de les entitats que els ocupaven fa moltíssims anys. 

P. Aquest també ha sigut el mandat de la fragmentació política. ¿Creu que això ha provocat més diàleg o més aviat certa ingovernabilitat? 

R. Ingovernabilitat no, perquè amb una minoria considerable hem pogut aprovar el pressupost en tots els exercicis , les ordenances, dos plans d’inversió que sumen un total de 54 milions d’euros, l’aprovació provisional del text refós del POUM... hem pogut fer coses molt importants com a ajuntament i com a ciutat, tot i que ha sigut molt complicat.

La mirada de tots els representants polítics s’enriqueix; en el fons, i és molt relatiu, hi ha un punt d’agraïment a la situació, perquè d’alguna manera t’obliga a trobar punts d’acord. A mi m’hauria agradat que aquests acords haguessin sigut més majoritaris; de vegades, la política deixa de banda el contingut sobre el qual es discuteix i prioritza el teu posicionament ideològic inicial. I això, sempre ho dic, tot i que em sap greu, és una misèria de la política, que deixa de banda aquest esperit de transformació i de somiar amb una ciutat millor i de vegades posa per davant altres històries.

Certament ha sigut un mandat molt complicat. I ens ha obligat a tots, cosa que agraeixo, a asseure’ns al voltant d’una taula per trobar punts d’acord. Si fóssim capaços de treballar només en relació amb temes de ciutat, ens posaríem d’acord més ràpid. 

P. ¿Sobre quines qüestions se li sol queixar la gent pel carrer? 

R. La croada important de tota la ciutat, i dic tota perquè és del que més es queixen els meus veïns i veïnes, són aquelles situacions que es provoquen per una falta de consciència cívica: no tenir present que, a la ciutat, l’espai públic és de tothom, i que no és l’ajuntament qui té la responsabilitat de mantenir-lo net. Per descomptat té aquesta competència i l'exerceix, però la responsabilitat de la neteja ha de ser compartida per no embrutar més. En aquest sentit, encara lluitem amb el tema dels excrements de gossos.

Un altre tema que preocupa els veïns i veïnes és la seguretat, tot i que les dades de la Juntes Locals de Seguretat no ens situen en cap posició que ens faci pensar que vivim en una ciutat insegura, però sé que la percepció és la que és. I quan tu tens una zona de la ciutat que té aquesta percepció de la seguretat, l’has de contrarestar amb presència policial.

P. Fa unes setmanes es va tornar a celebrar a Rubí el Dia de la Constitució, però aquesta vegada va ser un acte més discret

R. No: es pot interpretar com la necessitat de reivindicar la Constitució i la seva adaptació als temps que vivim: jo he defensat sempre que la Constitució necessita ser reformada. I que és necessari buscar un acte més constructiu al voltant de la Constitució, que per a mi continua sent l’element clau de l’ordenament jurídic i el que ens va fer lliures fa 40 anys, però que, insisteixo, està obsoleta i s’ha d’adequa als nous temps. El que vam decidir va ser que no necessitàvem un acte de banderes que algú capitalitzés, perquè no és aquest el sentit de la celebració, i vam optar per un format de conferència amb un professor universitari que no parlava només de la nostra Constitució, sinó que parlava del sentit de les constitucions a escala europea i internacional.

P. Abans parlava de les dificultats que ha tingut el seu Govern en aquest mandat. ¿Creu que els Pressupostos del 2019 s’aconseguiran aprovar o es prorrogaran els presents?

R. Tant de bo, confio que sí perquè crec que tots els grups municipals i regidors que no formen part de grups municipals d’aquest ajuntament són responsables. Entenc que quan hi ha eleccions a meitat d’un exercici, per a qui guanyi les eleccions i hagi de continuar amb l’exercici el millor és tenir un pressupost aprovat. Perquè una, dues o deu modificacions pressupostàries són molt fàcils, però funcionar amb un pressupost prorrogat no ho és tant. Entenc que treballant-hi una mica més, per això encara no hem fet cap proposta al plenari; aconseguirem salvar el Pressupost del 2019, com sempre intentant negociar aspectes que per als diferents grups són importants.

P. ¿Quins grups municipals veu vostè com a aliats estratègics per arribar a pactes?

R. Des del primer pressupost que vam aprovar el 2016, sempre he dit el mateix: hem presentat pressupostos eminentment socials i que defineixen perfectament un govern d’esquerres i progressista. Això va fer que el 2016 hi hagués 20 regidors de 25 que van aprovar el pressupost i això, per alguna raó que no és de contingut pressupostari perquè ha sigut sempre un pressupost continuista, el segon any no va ser possible, i van ser grups [els que van donar suport al pressupost], podríem dir de dretes, que en aquell moment van ser Ciutadans i el PP, tant en el segon com en el tercer. Nosaltres sempre intentem que el pressupost sigui el reflex del que nosaltres defensem que som, i ningú podrà negar que el PSC és un partit d’esquerres. 

P. ¿Què no ha pogut tirar endavant en aquest mandat?

R. És una qüestió segurament prosaica que té poc a veure amb el resultat a la ciutat. A mi, una de les coses que em saben més greu són les relacions o l’ambient que s’ha generat amb els diferents grups en el plenari: hi ha hagut moments de molta crispació. Segurament, l’origen d’aquesta crispació no ha sigut la ciutat, en el sentit de qüestions locals, però sí que ha acabat com en altres municipis. Jo això no ho he pogut evitar. Ho hem intentat però és difícil, perquè al final les raons no han sigut qüestions de la ciutat. 

P. ¿Es refereix a la qüestió catalana?

R. Em refereixo en bona mesura a això, sí. Amb la situació de Catalunya se’ns han generat moments de tensió i d’incomoditat; moments que pensàvem que havíem passat o que estaven superats i no ha sigut així. Hi ha qüestions anecdòtiques, però haver de portar seguretat a mi em semblava surrealista i durant uns mesos ho vaig haver de fer perquè em van amenaçar. Per sort agraeixo poder anar tranquil·la per la meva ciutat com ho he fet durant els 46 anys que tinc, perquè la veritat és que no és agradable tenir aquesta situació quan, al final, cadasú té la seva opinió. Nosaltres respectem profundament l’opinió, la ideologia i la visió que de Catalunya puguin tenir els altres, però no ha sigut així com ens hem sentit. Insisteixo: espero que siguin pantalles passades, tot i que no ho veig gaire clar.

P. ¿Què creu que ha quedat a mig fer?

R. Projectes importantíssims que, per diferents raons, no ens ha donat temps de començar o que quedaran iniciats, com el parc de Ca n’Oriol, el Casino o l’impuls a altres equipaments. El temps passa molt ràpid i en alguns casos, com en el del Casino, el procediment administratiu no s’ha acabat; encara estem per licitar, i en altres com la rehabilitació dels antics cines hi ha un problema estructural que fa que hagis de refer el projecte inicial i que no et doni temps de fer la reforma.

P. Sobre la regularització de la plantilla municipal, fa poc va dir que "no era una qüestió senzilla". ¿Quina és la situació actual?

R. De pensar això he passat a veure-ho molt més clar, ja que entremig hi ha hagut una visita a la Direcció General de la Funció Pública al Ministeri de Política Territorial i Administracions Públiques a Madrid. Vam anar a veure el director general de la Funció Pública per buscar el camí cap aquesta regularització. Va ser una de les reunions que més optimistes ens van fer sortir, perquè d’alguna manera se’ns va felicitar per la feina que havíem fet en relació amb aquest pla d’ordenació i ens en van explicar les següents fases. Calculo que a finals de gener tindrem l’oferta d’ocupació aprovada i això significa que començarem a treballar les convocatòries per a aquestes 406 places. 

P. ¿Quines altres qüestions hi ha pendents amb el Govern de l’Estat?

R. Una cosa que arrosseguem des de fa molt és, al barri de Can Vallhonrat, les pantalles acústiques necessàries per evitar la contaminació acústica contra els veïns que, des de fa moltíssims anys, es queixen. En aquest sentit, ara s’està iniciant l’estudi per veure quin és el projecte que s’ha d’executar; tenim el compromís de la Direcció General de Carreteres que això es resoldrà.

Un altre tema important, aquest relacionat amb la Generalitat, són les torres d’alta tensió. Vam anar al Ministeri per a la Transició Ecològica amb la idea que ells ens poguessin ajudar, perquè la Generalitat ja ens va dir que no ens pagaria el conveni vigent i que ningú pot denunciar, com volíem fer. D’aquesta reunió en sortim regular, perquè ells l’únic que poden fer és assessorar-nos, però línia de finançament, que era el que anàvem a demanar, no en tenen per a això. Després vam anar a veure el president de Red Eléctrica Española, el titular de la línia, per dir-li que nosaltres no volem aquesta línia a la ciutat. 

Com que el resultat que tenim de la Generalitat no és satisfactori i com que el mandat que tenim de la Comissió d’Energia Municipal de la ciutat és el que és, el plantejament que fem és posar diners de l’ajuntament per desplaçar aquesta línia; desplaçar les línies amb pressupost municipal. Jo he dit públicament que calculo que el 2022 estiguin. Fa més de 20 anys que la ciutat demana que aquests monstres se’n vagin d'aquí i no hi ha manera. 

P. A partir d’aquest exemple concret, ¿quina relació política té l’Ajuntament de Rubí amb la Generalitat? 

R. No tenim interlocutor. Ara sembla ser que amb el conseller de Territori, i l’hi agraeixo, tinc prevista una reunió d’aquí poc. Al delegat del Govern li he traslladat tots aquests temes perquè ens ajudi a, com a mínim, tenir un interlocutor a qui demanar el que Rubí necessita i que encara estem esperant.

No hi ha manera de tenir visites; ara, les últimes setmanes, després de demanar-ho molt, hem demanat reunió amb Carreteres per parlar de l’avinguda de l’Estatut, que és un tema que ens preocupa i hem de trobar una alternativa de pas per a segons quins vehicles: continua sent considerada una via ràpida quan no ho hauria de ser. 

Hem demanat a Salut, a Benestar...jo he demanat moltíssimes visites i no tinc resposta. O sigui, que la relació... a veure, la part política no és que funcioni d’esquena a la part tècnica... jo no dic que la Generalitat no funcioni, perquè si no estaria el país paralitzat, però en allò que des d’una alcaldia s’ha de parlar, hi ha moltes dificultats: no tinc interlocució. 

P. O sigui, ¿no han aconseguit fer cap reunió amb cap conseller

R. No. Només amb el conseller Damià Calvet, amb qui vam poder parlar quan va venir a l’acte del centenari del Ferrocarril i amb qui tenim concertada una visita. ¡Ah!, i amb el conseller Bargalló, amb qui vam poder parlar del tema de l’Escola del Bosc; amb ell vam acordar qüestions importants: la planificació educativa crec que és una de les coses  que va funcionant i la meva sensació no és de paràlisi.

P. ¿I quina opinió li mereix no tenir interlocució? ¿Se senten menyspreats?

R. Passa que, segurament, en aquest moment aquesta part política de la Generalitat està dedicada a altres qüestions. Les qüestions dels municipis que són fonamentals no s’estan tenint en compte, i ho lamentem sobretot en termes de millores per al país.

El dia a dia dels nostres veïns i veïnes és prioritari, ens preocupa, i volem traslladar a l’Administració tot això. Si no tenim interlocutor, si demanem parlar d’aquests temes i no hi ha ningú que es posi a l’altra banda, és perquè no és prioritari per a ells, i és una pena perquè al final no deixa de ser l’Administració supramunicipal. Ara bé, tot el que no tenim amb la Generalitat ho cobrim amb la Diputació, i aquí sí que és cert que el paper de la Diputació en molts temes relacionats amb la ciutat és fonamental. Per exemple, fa poc ens van donar una subvenció importantíssima per treballar tota la modernització de polígons que, com a ciutat industrial, per a nosaltres és fonamental.

P. Amb la mira posada en les eleccions municipals d’aquest any, ¿té previst presentar-se com a candidata del PSC a l’alcaldia de Rubí?

R. Sí. Jo vaig verbalitzar aquesta intenció fa un mes en una assemblea del meu partit i vaig seguir el procediment que marca el Consell Nacional del partit; ben aviat es farà l’assemblea per fer la proclamació de candidata, ja que en aquest cas no hi ha ningú més i la meva responsabilitat era tornar a ser cap de llista per un segon mandat.

P. De cara a possibles pactes, ¿té alguna línia vermella? 

R. Nosaltres sortirem al camp a guanyar. I quan un surt a guanyar no pot pensar en escenaris futurs. Això vol dir que aquest mandat hem governat sense cap pacte i intentarem que els resultats siguin encara millors per no haver de pactar amb ningú, però no sé què passarà després de les eleccions. Jo no he de posar línies vermelles, sinó parlar d’un projecte que miri per la meva ciutat, i en aquest sentit, si em preguntes com a candidata del PSC què m’agradaria, és que hi hagués un govern d’esquerres; ho dic ara, ho deia fa tres anys i fa deu. En aquesta ciutat el meu partit havia governat des del 2003 amb ERC i amb CiU... i tot el que es va fer des del 2003... aquell pacte de govern inicial que es va reproduir el 2007 amb ERC i el 2011 de nou amb ERC, va suposar millores per a la ciutat. 

P. Quan diu que li agradaria un govern d’esquerres, ¿es refereix que preferiria pactar amb ERC abans que amb Cs, per exemple?

R. Sí... un govern d’esquerres amb ERC, o Iniciativa o Catalunya en Comú. Això ho dic ara i ho he dit sempre; el que passa és que les circumstàncies de vegades et fan... no pactar, perquè tot i que ho vam intentar, ja que vam oferir la possibilitat de sumar en un projecte compartit partits d’esquerres, no vam pactar amb ningú. En tot cas, crec que amb una minoria destacada hem pogut fer millores importantíssimes a la ciutat, i per veure'ho només cal passejar pel centre i veure aquest fantàstic projecte que ens ha canviat el centre de la ciutat.

P. ¿Li fa por personalment que Vox pugui entrar a l’ajuntament?

R. Sí. Però no només a l’ajuntament: em fa por que entri a Catalunya. I em fa por sentir segons qui parlar del que suposa, sí. No sé si és por la paraula que explica la sensació que tinc. 

P. ¿Quina és?

R. Em fa ràbia. Perquè sentir algú que diu que per avançar en segons quins àmbits s’ha de retrocedir en d’altres... com a dona i mare de dues nenes diria ràbia, perquè potser en la intimitat diria una altra paraula, sí.

P. ¿I per què creu que que la gent vota un partit com Vox? 

R. Crec que hi ha persones que no són conscients de què vol dir dipositar un vot en una urna. Abans d’anar a votar, hauríem d’informar-nos molt, llegir programes i escoltar i veure què diuen els representants. I després, amb tot això, decidir què fas amb una cosa tan poderosa com el teu vot. El fet que algú verbalitzi que s’ha de derogar la llei de violència masclista o que persones del mateix sexe es puguin casar, a mi se’m posen els pèls de punta i no dono crèdit.

Una de les coses que més els dic a les meves filles és que estudiïn molt perquè poden ser la primera generació de fills que no viuran millor que els seus pares. Això és una de les raons o l’arrel per la qual hi comença a haver desafecció i no es parla de progrés. I és el que fa que s’alimentin monstres com Vox. Els populismes també, però si hem de parlar de Podem i de com va néixer, que aquest naixement pot ser molt similar, no deixa de ser un partit d’esquerres, un partit que defensa per damunt de tot els drets socials bàsics, amb el qual compartiríem una molt bona part de la ideologia. Clar, no és comparable amb algú que pensa que hem de tornar enrere i fer-nos viure en un país negre.

P. Per acabar, ¿quins diria que són els grans reptes de Rubí de cara al pròxim mandat?

R. Després d’aquest primer mandat de fer coses bàsiques per a la ciutat, ara hem d’anar més enllà; hem de somiar en gran amb projectes que acabin de fer aquesta segona o tercera transformació. Hem de millorar a nivell d’instal·lacions la vida esportiva dels veïns i veïnes de la ciutat. Hem de tenir aquesta segona estació i això ja no depèn de nosaltres, depèn de la Generalitat, i hem sentit que s’està estudiant i entenem que hi ha un inici de compromís.

Notícies relacionades

Rubí demana al Govern que instal·li pantalles acústiques a Vallhonrat i que elimini les línies d'alta tensió

El PSC, ERC i Cs lideraran les municipals a Rubí, segons una enquesta de Dialoga

També hem de tenir un jutjat en condicions, una cosa que també depèn de la Generalitat, i una alternativa al trànsit per a segons quines vies que ens impedeixen pacificar una part de la ciutat que necessita carrils bici. Com deia, una part d’impuls d’equipaments i una part relacionada amb infraestructures i mobilitat sostenible. I així treballem per preparar un mandat en què l’espai públic, que ja ha sigut una prioritat, es millori encara més.

Més notícies de Rubí a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA