Rita Segato, ‘rock star’ del feminisme

Tàpies i jo: una exegesi recíproca, és la seva particular visió sobre l’artista català: desobedient, esotèric i no binari. Malgrat el jet-lag i el cansament que comporten una vida entre continents i ser dipositària de tants testimonis de l’horror, Segato conserva intactes l’energia, el sentit de l’humor i la fe en el canvi. "El rumb de la història es dirigeix a un altre lloc, a una altra forma de felicitat", afirma amb una llum en la seva mirada.

Segato va començar estudiant un cas concret de violència masclista (un brot de denúncies per violació al campus de la Universitat de Brasília, on era investigadora als any 90) i va acabar convertint-se en una experta en feminicidis a escala global.

És autora del clàssic La guerra contra las mujeres, ha analitzat com pocs els crims de Ciutat Juárez i Guatemala i és la mare intel·lectual (àvia, prefereix ella) de Las Tesis i el seu himne Un violador en tu camino. Potser per portar tants anys estudiant els mecanismes que porten els homes a violar, torturar i matar les dones de les formes més cruels arreu del món, té una visió de la masculinitat que la porta a afirmar el següent: "Epstein, Pelicot i la sèrie Adolescència són exactament la mateixa estructura".

L’exhibició de la impunitat

Per a Segato, la clau està en la "fàtria", mena de germandat o confraria masculina que té una estructura de "corporació". "El seu valor suprem no és la defensa de la vida o la dignitat, és la lleialtat. La lleialtat corporativa de la masculinitat implica que l’home ha d’obeir-la per mantenir-se com a membre. Si no, és expulsat. I és absolutament jeràrquica internament. Existeix una alfa i un últim de la llista". Pelicot, afirma Segato, va oferir la seva dona per "traçar un llaç, un vincle corporatiu amb els altres homes." "El nen de la sèrie Adolescència es veu com a fràgil, incapaç en la seva posició masculina, un bon nen, petitó, que ha de matar. Si no, no es titula. Perquè la masculinitat és això, un títol. I Epstein: ¿Que fan tots aquests homes d’alta gamma freqüentant aquest lloc de maltractar nenes?".

Des que, el 2005, Segato va començar a investigar els assassinats de dones a Ciudad Juárez no com a casos aïllats, sinó com una cosa estructural i sistèmica, un altre denominador comú ha acabat obrint-se pas en les seves reflexions: "L’exhibició de la impunitat". De la mateixa manera, l’antropòloga considera que la guerra a Gaza s’ha convertit en "un espectacle d’impunitat" que ha generat "una estructura de món amb unes característiques terrorífiques" on es posa de manifest l’existència d’uns pocs "amos del món". "I això és una cosa que comença amb la corporació masculina", denuncia.

El juny passat, unes declaracions de Segato en què afirmava que preferia definir-se com a "exhumana" perquè no volia pertànyer a "aquesta espècie sinistra, genocida" es van viralitzar en xarxes socials. I és que durant els dos anys de genocidi a Gaza ha emergit un altre fenomen que a priori podria semblar no calculat, però que per a Segato està "programat" i és clarament deliberat. Ella l’ha conceptualitzat com "la pedagogia de la crueltat", que ens fa normalitzar el que no podria existir. Després tant escoltar i veure el mateix, es genera "un blindatge". "Estem vacunats. La nostra tolerància al dolor s’ha tornat molt més alta", reflexiona. Segato encara recorda la primera vegada que va veure La naranja mecánica el 1974, quan era considerada la pel·lícula més cruel que s’havia rodat mai. "Avui, al segle XXI, és gairebé una comèdia. Hem sigut sotmesos a una pedagogia que ens fa tolerar, suportar i trobar normal la crueltat".

Malgrat la contraonada masclista i les retallades de drets de les dones en diferents països del món, dels EUA a l’Afganistan, Segato està convençuda que el futur serà femení o no serà. "Les dones tenim una manera de ser felices, de vincular-nos immediatament, de conversar, de desobeir regles, d’improvisar una quantitat de possibilitats que l’home no té. Hi ha una enveja aquí. Jo ho anomeno l’error de Freud: no hi ha una enveja del fal·lus, hi ha una enveja dels diversos tipus de goig femení. Avui crec que molts feminicidis són fets per enveja de la dona".

"Estan desassossegats"

¿I què hi ha del repunt del masclisme? ¿Com es pot surfejar la contraonada antifeminista? "Estem vivint un intent desesperat per parar el feminisme. Estan desassossegats", fa broma. "Perquè si cau aquesta base, cau el fonament de tota forma de desigualtat que és el patriarcat. Que no és ni una moral, ni un costum, ni una religió; no és res d’això, és un ordre polític. Van pensar que feien un camí amb el multiculturalisme, oferint algunes cosetes perquè parcel·les de dones, negres, indígenes i LGTBI fossin inclosos. Alguna cosa els va fer adonar-se que havien entrat en una zona de perill que mostrava que l’ordre de poder primordial es pot desfer".

Notícies relacionades

Núria Cadenes , escriptora: "La realitat és molt crua, però a l’hora de la veritat la gent s’ajuda"

Cita amb el públic a les 5.45

Malgrat portar mitja vida acumulant inenarrables testimonis d’abusos i fent peritatge antropològic de gènere d’una cruesa desoladora que en més d’una ocasió li ha fet voler tirar la tovallola, Segato no creu en l’odi. "Els homes moren més joves que les dones a tots els països del món –assenyala–. Hi ha diverses hipòtesis de per què això és així: perquè tenim un cor més fort o perquè donem a llum. La meva és que la masculinitat, les tensions, l’exigència i la infelicitat que es deriven del mandat de masculinitat els maten".

Per això, afirma, el moviment feminista no pot ser un moviment de guerra de dones contra homes. "El meu feminisme no és això. Fins i tot després d’haver desmuntat el mandat de masculinitat, em trobo pel carrer homes que m’agraeixen el que faig. Homes de diferents edats i classes, des d’un avi que es va apuntar a un seminari que vaig impartir fa poc a Palma fins a un noi del delivery que anava amb bicicleta, em va reconèixer i em va cridar pel carrer: ‘Rita Segato, ¡a baix el mandat de la masculinitat!’. Els que són intel·ligents s’adonen que és un desastre per a ells. El feminisme no és per enderrocar els homes, és per a la humanitat, per canviar el món. Per això estan tan desassossegadament intentant bloquejar el nostre camí, perquè canvia la història".