Brussel·les blinda les DO davant la competència deslleial

La modificació busca "actualitzar la regulació de la venda d’aquests productes a internet i simplifica el procés de registre de noves incorporacions, que havia arribat a eternitzar-se en el seu tràmit final a Brussel·les. Hi ha productes que havien hagut d’esperar entre set o vuit anys per aconseguir el segell final", destaca la socialista espanyola Clara Aguilera, membre de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu.

D’aquesta manera es volen evitar també pràctiques d’apropiació indeguda de les marques que s’havien detectat en alguns productes. "És estrany que passi dins de la UE, però sí que ha passat amb països tercers, on algunes empreses havien utilitzat el nom de productes de qualitat europeus per vendre més. Vam tenir el cas, per exemple, d’una firma de Mèxic que deia que produïa formatge manxec", detalla l’eurodiputada Aguilera. Amb aquest nou reglament, que fusiona dos textos anteriors, es pretén reforçar el blindatge davant possibles competidors deslleials.

Regular la venda ‘online’

A més, d’acord amb el text ara reformat, els governs de cada país hauran de prendre mesures administratives i judicials per prevenir i impedir l’ús il·legal de les indicacions geogràfiques també en el comerç digital. "S’ha aprofitat la modificació per regular de passada la venda online i les marques digitals, conforme als avenços actuals", puntualitza la política espanyola. Els dominis que facin un ús il·legal del nom d’una DOP o d’una IGP seran clausurats o se’n limitarà l’accés a través del bloqueig geogràfic. Serà l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la UE la que establirà un sistema d’alerta per a aquests dominis.

"Ara tenim un reglament crucial per a les nostres cadenes d’aliments de qualitat que reforça el paper dels grups de productors i la protecció de les indicacions geogràfiques, augmenta la simplificació, la sostenibilitat i la transparència de cara als consumidors", celebra l’italià Paolo de Castro, ponent de la reforma. "¿Com es recolza amb això els agricultors? Doncs perquè al reforçar els productes amb segell de qualitat, al reconèixer la categoria dels seus processos d’elaboració, els preus que rebin poden ser una mica més elevats", remarca Aguilera.

Així, a partir d’ara, una agrupació de productors reconeguda per un aliment amb IGP o DOP haurà de ser informada pel fabricant d’un producte processat i podrà emetre recomanacions sobre l’ús correcte de l’etiqueta. "Per exemple, el consell regulador dels pebrots de Padró, que tenen un segell de DOP, haurà d’establir quin és el percentatge d’aquest ingredient que ha de portar una samfaina o qualsevol altre aliment que es comercialitzi utilitzant el nom dels pebrots del Padró", exemplifica l’eurodiputada.

D’aquesta manera es podrà prevenir o contrarestar qualsevol mesura o pràctica comercial que vagi en detriment de la imatge i el valor dels seus productes, "inclosa la devaluació de les pràctiques de comercialització i la reducció dels preus", destaca el Ministeri d’Agricultura espanyol.

Pernil salat i panellets

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Actualment hi ha reconegudes en la UE 3.626 indicacions de qualitat, entre les tres figures existents: la denominació d’origen protegida (DOP), la indicació geogràfica protegida (IGP) i les especialitats tradicionals garantides (ETG). La producció total s’estima que supera els 80.000 milions d’euros, amb un valor de les exportacions de 18.000 milions. Els productes amb DOP i IGP estan emparats en els acords comercials que subscriu la UE amb tercers països, que no poden fer servir aquestes denominacions en cap mena de producte propi.

Espanya és el tercer estat membre amb més nombre d’indicacions geogràfiques reconegudes, per darrere d’Itàlia i França. Quant a ETG, que identifiquen formes tradicionals de producció, no àrees geogràfiques, Espanya disposa de quatre reconeixements (el pernil salat, els panellets, la llet de granja i les coques d’oli), per darrere de Polònia, que en té 11, i Bulgària, que en té set. El valor en origen de les produccions espanyoles amb denominació de qualitat va ascendir l’any 2022 a 6.924 milions d’euros, dels quals més de 4.300 milions van correspondre a vins.