Un migcampista al capdavant de les presons de Catalunya

Amand Calderó: L’actual secretari de Mesures Penals ocupa càrrecs públics des de 1990 i els seus coneguts el qualifiquen de resilient i hàbil negociador. Abans, va militar en el futbol base del Barça i va ser jugador del Sant Andreu.

Un migcampista al capdavant de les presons de Catalunya

J. G. ALBALAT germán gonzález

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

Amand Calderó Montfort (Barcelona, 1959) és un culer empedreït. El futbol l’apassiona. Li ve de lluny. Va militar en el futbol base del FC Barcelona i, entre 1977 i 1980, va ser centrecampista en el Sant Andreu de Barcelona, a Segona B. I en els 90 va jugar a la secció esportiva de la presó Model. Era un repartidor de joc. Però també disfruta amb els passejos per la muntanya, el cant coral, cuinar, la bona taula amb amics...

No obstant, aquests últims dies ha passat més temps al seu despatx de la Conselleria de Justícia que a casa seva. Ha hagut de lidiar (no és la primera vegada) des del seu càrrec com a secretari general de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima amb els combatius sindicats de funcionaris de presons, que durant dies han bloquejat els centres penitenciaris en protesta per l’assassinat d’una cuinera a Mas d’Enric. Reclamant no només millores en la seguretat de les presons, sinó també la seva dimissió. Dimissió que condicionen a qualsevol diàleg amb la conselleria.

Els que el coneixen asseguren que Calderó és dialogant, preparat intel·lectualment, conversador i hàbil negociador. El defineixen com "una persona pròxima" que s’adapta a les circumstàncies fàcilment. Un resilient davant les adversitats, com està demostrant. Quan visita una presó no es limita a acostar-se a l’equip directiu del centre, sinó que baixa a l’arena per parlar amb els empleats de la presó, des de funcionaris fins a educadors, i amb els reclusos.

Des del seu lloc a Justícia, s’ha erigit en un fidel defensor de les segones oportunitats i de la reinserció dels presos. Públicament, també ha defensat el treball dels funcionaris de presons com a peça clau del sistema penitenciari; una defensa que els empleats de les presons qüestionen com a real.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, amb diversos màsters de direcció a l’esquena, Calderó és funcionari de carrera del Cos Superior de l’Administració de la Generalitat. En la seva llarga trajectòria en l’Administració ha passat per les conselleries de Benestar Social, Justícia, Interior, Vicepresidència i Presidència, assumint càrrecs tècnics i de confiança.

Calderó compta amb una extensa experiència professional. Ha sigut cap de la secció de recursos jurídics de la Secretaria General de Benestar Social, cap del servei de rehabilitació i subdirector general d’Assumptes Penitenciaris a Justícia i secretari de la delegació territorial del Govern a Barcelona.

El 2016 va tornar a la que ara és casa seva, Justícia, com a director general de serveis penitenciaris, fins que en la següent legislatura, el gener del 2019, va ser nomenat secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, en la reestructuració que va servir per agrupar serveis penitenciaris i justícia juvenil.

De passada per Interior

Notícies relacionades

Calderó va passar després per la Conselleria d’Interior com a coordinador del Sistema de Seguretat Pública. Va estar-hi no,és uns mesos. L’actual consellera, Gemma Ubasart, el va robar a Interior i el va convèncer perquè tornés Justícia. Des del 18 d’octubre del 2022 ocupa el càrrec de secretari de Mesures Penals.

El març del 2023, fa ara un any, ja va patir la ira dels sindicats de funcionaris per la falta de seguretat, fins al punt que els treballadors penitenciaris van arribar a ocupar el vestíbul i el despatx de la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires. Al final hi va haver acord, però algunes de les mesures que els sindicats reclamaven, com l’ús d’aerosols i el sistema de videovigilància, han sigut descartades. I aquí hi ha l’arrel de l’actual conflicte.