Sense confiança per donar

Després estan, per descomptat, els subjectes instrumentals de la trama, els que van domesticar expedients perquè circulessin com animalets obedients per on devien, els que van convocar reunions i van filtrar informació, els que van firmar documents que només ells podrien firmar, els que tenen l’habilitat de saber-ho tot i no saber-ne res. Són més grisencs i menys folklòrics.

Són gent com Álvaro Sánchez Manzanares, secretari general de l’ens públic Ports de l’Estat, dependent del Ministeri de Transport. El seu titular, Óscar Puente, el va destituir la setmana passada per "pèrdua de confiança". Sembla un acudit, però no. És un ministre.

15 anys a Ports

¿Sánchez Manzanares és un cos estrany i infecciós que va arribar per alguna claveguera a Ports de l’Estat? No. És un senyor que va fer les seves oposicions d’advocat de l’Estat i que feia gairebé 15 anys que treballava a Ports . Des del 2015 era secretari general després d’ocupar la direcció de diverses àrees rellevants a l’organisme públic.

Es comenta que era molt treballador però, sobretot, molt amic de Pepe Blanco, exsecretari d’Organització i exministre de Foment –en la cultura del PSOE zapaterista el fet que el màxim responsable operatiu del partit dirigeixi el ministeri més inversor del Govern els semblava plenament normal–. La capacitat dissolvent de Blanco sobre el delicat teixit democràtic del país s’ha demostrat espantosa: n’hi ha prou amb recordar que un dels seus predilectes col·laboradors juvenils va ser el mateix Pedro Sánchez, que el secretari d’Organització enviava a impartir doctrina en tertúlies televisives de matinada. Doncs bé: Blanco va creure que trobava material polític aprofitable a Álvaro Sánchez, que va ser elegit regidor socialista a l’Ajuntament de Las Rozas (Madrid) el 2003.

Fa pocs mesos la Guàrdia Civil li va preguntar a l’aleshores secretari general de l’organisme portuari si coneixia de la vinculació de l’empresa Solucions de Gestió amb un exassessor de José Luis Ábalos i Álvaro Sánchez va dir que no.

És una resposta sorprenent. Un advocat amb una àmplia experiència tecnicoadministrativa, professor associat i magistrat suplent, sota la supervisió del qual es tramita una compra de mascaretes per valor de 20 milions d’euros, a Soluciones de Gestión, l’empresa dels amics de Koldo García, deixa anar una mentida de la qual necessàriament n’era conscient perquè existien prou indicis en confessions i gravacions que sustentaven tot el contrari.

En les gravacions de la Benemèrita Koldo, sempre traspuant una ruda camaraderia masculina, l’anomenava "Alvarito". I Alvarito reia discretament i apuntava el que havia d’apuntar en paper timbrat i sense timbrar.

Taxonomia ampliada

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

És compresible que el ministre hagi perdut la seva confiança en Álvaro Sánchez després d’haver conegut les converses gravades en el transcurs de la investigació judicial. Si Koldo arriba a trucar a Álvaro Sánchez per dir-li que no el coneix de res Puente s’ho creu i continuaria fent avui de secretari general de Ports de l’Estat. És curiós que José Luis Ábalos hagi sigut sacrificat per "responsabilitat política" i Sánchez Manzanares per "pèrdua de confiança". Podria haver sigut al revés.

Sens dubte en el futur immediat ens espera una ampliació de la taxonomia del ministre de Transport a mesura que vagin caient peces. Destitucions per confiança irresponsable, per pèrdua de responsabilitat, per trucades massa llargues, per la grolleria de comprar-se un Lamborghini. El fonamental és no esmentar la paraula "corrupció". De corrupció només en parlen els deslleials. I els feixistes, facinerosos i faranduleros del PP.