"¡Pásalo!" el missatge viral que va canviar unes eleccions

El missatge viral amb més impacte en la història d’Espanya es va produir molt abans que existissin WhatsApp o Twitter. Fins i tot, abans que se sentís a parlar de Facebook. Van ser 160 caràcters escrits després de l’atemptat més important que s’ha viscut en territori espanyol, l’11-M, que es van viralitzar a través d’SMS per convocar una manifestació davant les seus del PP per les mentides sobre l’autoria de l’atac.

Enviar la primera remesa de missatges telefònics que van canviar el rumb d’unes eleccions generals va costar prop de cinc euros. Dues dècades després, EL PERIÓDICO reconstrueix el que va passar en aquells dies.

L’11 de març del 2004, a les 7.36 hores, es van produir deu explosions a quatre trens de Madrid. Van morir 192 persones i prop de 2.000 persones van resultar ferides. El Govern de José María Aznar va assenyalar des d’un principi ETA i, fins i tot quan Al-Qaida es va atribuir l’atemptat, van continuar mantenint com a principal hipòtesi la banda terrorista. Molta gent, a través de fòrums i blogs, van anar mostrant els seus dubtes i compartint informació de mitjans estrangers.

L’endemà, a la manifestació convocada pel Govern sota el lema Amb les víctimes, amb la Constitució, per la derrota del terrorisme, es van veure pancartes de No a la guerra i davant cartells electorals de Mariano Rajoy es va cridar "Per culpa vostra, Espanya està de dol". Aquella indignació per les mentides de l’Executiu popular no es va reflectir en la cobertura que TVE va fer d’aquella mobilització. I aquesta va ser la gota que va fer vessar el got.

Silenci per la veritat

El 13-M, dissabte i jornada de reflexió, va començar a córrer de telèfon en telèfon un SMS de 160 caràcters. "¿Aznar impune? ¿En diuen jornada de reflexió i Urdaci treballant? Avui 13-M, a les 18h. Seu PP, c/Génova 13. Sense partits. Silenci per la veritat. ¡Passa-ho!", deia. Durant 20 anys, la identitat de la persona que va redactar i va enviar el primer missatge s’ha mantingut oculta.

Ara, Víctor Sampedro, catedràtic de Comunicació Política a la Universitat Rey Juan Carlos, revela que l’autor va ser Emilio Silva, que ja llavors era el president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Després de parlar-ho amb dos col·legues, els dos professors universitaris, i fer alguns ajustos al text, Silva el va remetre a 12 persones, un dels seus amics a vuit i el tercer a deu. Un total de 30 SMS que van iniciar la mobilització. La convocatòria va reunir 7.000 persones a Madrid i unes altres 7.000 a Barcelona, davant la seu del PPC al carrer Comte d’Urgell. Hi va haver manifestacions a deu capitals més. Entre les persones que es van manifestar al carrer Gènova i després van recórrer els carrers de Madrid fins a les 06.00 hores hi havia Coral Herrera.

"Ens esteu mentint"

"Estava envoltada de gent molt gran, de 70 o 80 anys. Estàvem tots commocionats i cridant és mentida, ens esteu mentint, volem la veritat", rememora amb bastanta emoció.

Coral va arribar allà a través d’un SMS. No havia acudit a la manifestació del 12-M davant els dubtes que ja tenia sobre ETA, però va decidir protestar davant la seu del PP: "Per a mi va ser molt significatiu el fet d’adonar-me de com els mitjans de comunicació s’adherien al relat del Govern i com als carrers hi havia un sentiment d’indignació fortíssim".

D’aquelles hores recorda l’anar rebent informació per la ràdio i per SMS d’amics que vivien a l’estranger i que avisaven que l’autoria d’Al-Qaida es donava per confirmada en altres països. També va sentir allà les declaracions de Rajoy, denunciant el PSOE per convocar aquestes manifestacions: "En aquell moment no érem uns votants del PSOE, els que érem allà érem el poble. Aquest moviment sí que em va fer sentir que podíem tombar un Govern sencer".

Una notícia falsa com poques

Sampedro, que acaba de publicar el llibre Voces del 11-M: Víctimas de la mentira, explica que aquella mobilització va ser possible perquè el teixit social madrileny portava "autoconvocant-se a manifestacions massives" durant tota la segona legislatura d’Aznar.

L’exemple més clar van ser les concentracions del No a la Guerra. "El que va demostrar el 13-M va ser que el sistema politicoinformatiu havia sigut desbordat perquè hi havia un agent amb capacitat comunicativa suficient com per rebre, via correu electrònic o SMS, la informació de la premsa internacional i generar contrainformació", assenyala.

Per a Sampedro, les contínues al·lusions a ETA "desemboquen en una notícia falsa, en una notícia falsa que és longeva com poques i d’una duresa inenarrable". "El que passa és que la gent sap que l’estan mentint. Té constància que la informació a l’estranger és antagònica a què es diu aquí. Que ningú a l’estranger dona la més mínima versemblança que fos un atemptat etarra", recalca.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Aquella indignació que recorda la Coral, que es va canalitzar en la manifestació a través de SMS, va tenir repercussió en les eleccions del diumenge 14 de març.

El PP tenia el vent a favor, però els ciutadans el van castigar. Rajoy va aconseguir el 37,71% dels vots i 148 escons pel 42,59% de José Luis Rodríguez Zapatero, que es va traduir en un total de 164 diputats. No obstant això, Sampedro nega que la derrota del PP fos rellevant: "La importància del 13-M va ser que va conferir legitimitat a aquelles eleccions. Els resultats del 14-M són i seran vàlids en la història d’Espanya perquè la gent va sortir al carrer a reclamar la veritat. Si aquesta gent no hagués sortit a assenyalar la mentida oficial, es podria dir que els resultats són il·legítims, havent guanyat qui fos".