David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Títols gamberros

Amb títols tan gamberros com La increïble història de... les hamburgueses de rata, Los peores niños del mundo i L’àvia gàngster, a Walliams se’l considera com el Roald Dahl del segle XXI.

Exguionista i protagonista d’un altre fenomen (televisiu), la hilarant sèrie Little Britain i habitual jurat a Britain’s Got Talent, Walliams confessa que no està gaire acostumat a donar discursos i se sent una mica "espantat" davant la seva cita de demà al Born Centre Cultural. "¡Espero no ser el primer i últim escriptor de literatura infantil que té semblant honor!", fa broma.

Walliams, ja ho veieu, porta amb una barreja d’humilitat i de sentit de l’humor l’històric menysteniment al qual s’ha vist sotmesa la literatura infantil, un gènere al qual no es presta tanta atenció o respecte perquè, se suposa, no ens parla d’assumptes que són seriosos.

"Els llibres infantils generalment són més imaginatius perquè els nens viuen en un món entre la realitat i la màgia", reflexiona. "Si tens una idea complexa, de vegades és més difícil expressar-la d’una manera simple que molt sofisticada. Escriure per a nens és tot un art", defensa.

"El que passa amb els llibres per a nens és que són importants per als nens. I suposo que per als pares d’aquests nens, és clar. Però les ressenyes estan escrites per adults i això ho complica tot", afirma.

L’objectiu número u de Walliams és arribar al que ell anomena "lectors reticents", el clàssic infant que després d’aprendre a llegir i un primer contacte amb els llibres els aparca perquè els troba avorrits.

"M’agrada el que faig. M’agrada animar els nens a llegir. No em molesta que alguns menyspreïn el que faig. Llegir és un viatge, un que es fa com a lector. Mai es comença pels llibres més difícils. Si no s’anima els nens a llegir, no ho faran quan siguin adults. Un de cada quatre britànics mai llegeix. Cada nen és diferent, cal trobar els llibres adequats per a cada un", reflexiona l’autor.

"Solidaritat"

Notícies relacionades

Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia

¿Quin nivell de consens seria desitjable en una hipotètica iniciativa per regenerar la política?

El primer llibre que va escriure Walliams fa 15 anys és El noi del vestit. Va sobre un nen, en Dennis, de 12 anys, que vol anar a l’escola amb un vestit, per a estupor dels seus pares i el director de l’escola, que li prohibeix jugar a futbol i l’expulsa de l’escola tot i que és un dels millors davanters de l’equip. "El llibre explica com reacciona la seva família, els seus amics de l’escola. Va sobre celebrar la diferència i la solidaritat", explica.

Al final del llibre, tots els seus companys surten a jugar el partit de futbol amb vestits. "M’alegra que encara tingui rellevància. Encara se m’acosten lectors que em diuen: ‘Em va ajudar a entendre qui era jo’ o ‘Em va ajudar a acabar l’escola’. ¡No hi ha res de dolent en ser una persona diferent!". Aquest és, en realitat, el lema que es pot extreure de molts dels seus títols, que solen tenir protagonistes outsiders, estranys, desubicats, que acaben trobant en la seva diferència una virtut.