Apunt

Els diners, clau en la llibertat

g. g. J. G. A.

Quatre anys i sis mesos, la condemna a Dani Alves. Sumant que ja té un any de presó preventiva, no trigarà gaire a demanar permís i trepitjar el carrer. Sí, en part la sentència es pot interpretar com un triomf del moviment feminista. La seva argumentació quant a la falta de consentiment, la revocació en qualsevol moment, que no cal lesions físiques (tot i que ella tenia ferides als genolls), que hi ha no només un testimoni, sinó proves perifèriques consistents, que el testimoni d’ella és sòlid i que no hi ha mòbil espuri en la víctima. Ni tan sols l’econòmic, ja que ni els diners d’Alves van fer que la víctima arribés a un acord abans del judici. Però els diners aportats han servit com a clau cap a una llibertat més pròxima.

La victòria és a mitges. La víctima no volia denunciar per por que no la creguessin. I l’han cregut. Tampoc se sustenta l’atenuant per embriaguesa. Però també existeix la reparació del dany, vinculada a la pena. I aquí ha anat a la baixa. A la mínima que se li podia donar, quatre anys. Lluny dels 12 anys que demanava la defensa de la víctima i els nou de la Fiscalia. Entre la justificació d’aquesta mínima hi ha l’atenuant de reparació del mal pels 150.000 euros que Dani Alves va aportar abans del judici. 150.000 euros que per a ell, un milionari, deuen ser xavalla. Li ha sortit barat. Com passa en altres ocasions. Recordo no fa gaire una considerable rebaixa de pena per una agressió a una menor amb discapacitat perquè l’agressor va abonar 50 euros.

Notícies relacionades

Amb Alves al final no hi ha hagut ni pena màxima ni absolució. Queden dos missatges. Per a ells, que els agressors amb poder i fama han d’enfrontar la justícia com qui no té les butxaques plenes. Que la seva fama ja no paga una innocència. Però això sí, la fama i els diners encara els serveix per pagar un camí més fàcil i curt a la llibertat.

Per a la víctima, no podrà tancar pàgina davant els pròxims recursos. Hi haurà qui digui que quatre anys de privació de llibertat són suficients. Potser jo també els convidaria a anar a un centre de víctimes. I veuran que els danys i l’impacte personal i professional en elles tota una vida, per una agressió sexual, ni es cobreixen amb 150.000 euros ni aquest dolor es compensa amb quatre anys.

Temes:

Dani Alves

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"