El fantasma de la incertesa

Les empreses catalanes veuen com se’ls encén un focus més d’incertesa en l’horitzó amb l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. I és que, si bé les relacions comercials entre Catalunya i la República Islàmica són molt febles, les repercussions de la guerra a l’Iran en els fluxos de petroli i l’encariment general de l’energia tornen a atiar el fantasma de la inflació del 2022, quan la guerra d’Ucraïna es va tornar un malson per a les empreses. "El nostre mercat de treball s’està comportant de manera robusta, amb un creixement sostingut, que no per esperat deixa de ser lloable. Esperem que el conflicte de l’Iran es pugui desescalar i no tingui impacte en les nostres economies", va desitjar el secretari de Treball, Paco Ramos, ahir. Des de l’Administració no oculten la seva inquietud perquè aquesta nova guerra entorpeixi un creixement de l’economia i del mercat laboral que, en l’últim lustre, ha sigut dels més elevats d’Europa.

Notícies relacionades

Ciria enviarà els turistes al "galliner" de la tercera graderia

La borrasca Oriana activa nous avisos a partir d’avui

"El dubte no és ja si l’impacte del conflicte serà negatiu o no, és quant durarà el conflicte i, per tant, com de negatiu serà l’impacte per a la nostra economia", explica el secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla. "Ni de lluny tornarem a un episodi inflacionista com el del 2022, però sí que tindrà un impacte i ens obligarà a conviure amb tipus d’interès més alts", coincideix el catedràtic d’Economia de la UB Joan Tugores. Problemes logístics –dos de cada tres contenidors que arriben al port de Barcelona venen d’Àsia–, especulació energètica i encariment de tipus d’interès i divises són alguns dels danys derivats de la guerra.

Segons la Generalitat, només 51 empreses amb seu a Catalunya estan donades d’alta com a exportadores regulars a l’Iran. Poques companyies i un flux d’exportacions reduït. L’últim any, les vendes d’empreses catalanes a l’Iran van sumar 49,4 milions d’euros, cosa que equival al 0,05% del total de les exportacions de Catalunya. Un impacte mínim. Els productes que escapen als embargaments són el paper i cartró (21,4%), fàrmacs (14,2%) i cosmètica (8,3%), segons la Generalitat. Catalunya ven poc a l’Iran i hi compra menys encara.