Mira’m als ulls, Putin

Aquestes paraules no les ha pronunciat mai Kaja Kallas, primera ministra d’Estònia, però amb cada declaració, amb cada gest i amb cada decisió que pren el seu Govern està plantant cara al totpoderós senyor del Kremlin. Ara, el nom de Kallas apareix en la llista negra que Rússia va comunicar dimarts passat. Tot i que, al principi, no es van anunciar els mèrits per figurar-hi, l’agència de notícies russa TASS va informar que l’ordre assenyalava els acusats de la destrucció o danys causats a monuments de soldats soviètics a Estònia. I el bust caigut de Stalin –Pare dels Pobles, Tità de la Revolució Mundial, Brillant Geni de la Humanitat, Savi Timoner i tants altres venerables sobrenoms– continua xiuxiuejant a l’orella dels seus fills adoptius.

Estònia comparteix uns 300 quilòmetres de frontera amb Rússia i, efectivament, a l’inici de la invasió d’Ucraïna, Kallas va anunciar: "No donarem a Rússia l’oportunitat d’utilitzar el passat per pertorbar la pau a Estònia. I per això cal retirar urgentment aquests monuments utilitzats per a la guerra informativa, amb l’objecte de la pau nacional". El primer que va caure en la batalla dels símbols va ser un tanc soviètic de la petita ciutat de Narva, a prop de la frontera russa. Estònia no va ser l’únic país que va adoptar aquesta mesura. De fet, en la llista de Putin, entre els més de 700 estrangers buscats pel Ministeri d’Exteriors rus, també hi ha alts funcionaris i diputats de Letònia i Lituània. Però Kallas, l’única dona, és la que ostenta el rang més alt.

Sembla evident que els arguments esgrimits pel Kremlin no són més que excuses. Kallas ha sigut una de les líders que, des de l’inici de la invasió, ha animat ferventment a plantar cara a Putin. El sobrenom de la "nova dama de ferro europea" ja plana sobre els titulars. Actualment, està advocant perquè els béns russos congelats s’utilitzin per pagar les despeses de la guerra, i la seva campanya està calant a la UE.

De la mateixa manera que l’acusació de Putin apel·la als símbols del passat, Kallas també té molt present la seva herència. Un llegat de memòria familiar. La seva mare, quan només era un nadó de sis mesos, va ser enviada a Sibèria juntament amb la mare i l’àvia en un vagó de bestiar. Allà hi va viure fins als 10 anys. El seu avi va ser enviat a un camp de presoners siberians. Tots van sobreviure. El seu pare, Siim Kallas, va ser el catorzè primer ministre d’Estònia. El seu besavi, Eduard Alver, un dels fundadors de la República d’Estònia, el 1918.

Advocada i exeurodiputada

Kallas (Tallinn, 1977) va néixer en una república de la Unió Soviètica i, als 13 anys, va viure com el seu país arribava a la independència del Kremlin. És advocada i, el 2011, es va unir al Partit Reformista de centredreta, que va passar a presidir el 2018. Ha sigut eurodiputada i membre del Parlament d’Estònia. Un pacte entre la seva formació i el Partit del Centre, de tendència progressista, la va impulsar a la presidència de la república el 2021. La primera dona que ostenta el càrrec en la història d’aquest país bàltic.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Des que es va iniciar la invasió russa a Ucraïna, Kallas ha sigut contundent. Un mes després que s’iniciés l’agressió, va publicar un assaig al diari The New York Times en què animava el "món lliure" a redoblar l’ajuda al poble ucraïnès amb armes, aliments i productes bàsics. A preparar la defensa per terra, mar i aire. A desarmar econòmicament Putin i a acollir els refugiats: "Moscou potser pensa que obligar milions d’ucraïnesos a marxar i buscar refugi a tot Europa desestabilitzarà les nostres societats. Això també és part dels objectius bèl·lics de Putin, i una de les eines de la seva guerra híbrida. Hem de demostrar-li que s’equivoca".

Mira’m als ulls, Putin, no m’empetitiré davant les teves amenaces, ens diu la fermesa de Kallas. I el seu desafiament és el de molts. Com el de la viuda de Navalni, que s’ofereix com a opositora a Putin. A la fi, la defensa dels drets humans davant l’autoritarisme. Un combat amb massa fronts al món.