Un mal dia per a Sánchez

No és només que Galícia hagi decidit indultar Alberto Núñez Feijóo, i sense condicions, sinó que a més ha castigat, i durament, Pedro Sánchez. Cert que cap dels dos era candidat en les eleccions autonòmiques d’aquest diumenge, però és evident que tots dos s’hi van bolcar, i no només per donar suport als que aspiraven a presidir la Xunta sinó, una vegada més, en aquest duel personal que mantenen i que comença a transcendir perillosament els límits de la rivalitat política.

Sembla que el president del PP es plantejava aquests comicis com la revenja del 23J, quan va ser el candidat del partit més votat però no va aconseguir el Govern per falta de suports. Pot sentir-se satisfet, però només en l’orgull, perquè mantenir l’Executiu gallec no suposa conquerir la Moncloa i ni tan sols li posa més fàcil aquest objectiu. No s’ha d’oblidar, no obstant, que va ser durant aquesta campanya quan Feijóo va parlar d’aquest possible indult condicionat a Carles Puigdemont, potser per tal d’acostar-se a Junts i qui sap si poder pactar en el futur una moció de censura contra el president del Govern. Una hipòtesi improbable però no impossible.

Notícies relacionades

"Ser modern és defensar una Espanya unida"

La patronal catalana titlla de "presa de pèl" l’oferta del BBVA

L’esquerra es va fer moltes il·lusions. Falses, com s’ha vist. Perquè els que han caigut derrotat en les eleccions gallegues han sigut els socialistes, que han perdut un grapat d’escons, han quedat tercers —ja ho havien sigut en les dues últimes convocatòries— i s’han vist gairebé triplicats pel BNG, el nacionalisme en alça de l’esquerra, que també ha absorbit els vots de Sumar i Podem, que no tenen representació. Una derrota per al PSedG i el seu líder, Gómez Besteiro, però també, per la seva implicació personalíssima, per a Sánchez.

Ells hauran de reflexionar sobre les causes, però serà difícil per als seus crítics mantenir que els ha enfonsat l’amnistia. Per més que els populars han agitat aquest assumpte, no sembla que fora de Madrid i dels seus mitjans de comunicació la qüestió preocupi tant a ningú. Menys encara quan el mateix Feijóo sembla obrir-s’hi, d’alguna manera.