L’auge del populisme prorús inquieta la UE

La possibilitat que forces populistes situades als extrems del ventall ideològic, ja siguin pròximes al Kremlin o bé infiltrades per operatius d’intel·ligència de Rússia, incrementin la seva representació al Parlament Europeu després de les pròximes eleccions europees al juny inquieta molt a Brussel·les.

Intel·ligència russa

La reunió de fa més de tres anys al luxós hotel Metropol, a quatre passes de la plaça Roja de Moscou, entre representants de la Lliga i funcionaris russos, ja la va donar a conèixer la premsa italiana. La novetat rau en la confirmació del perfil d’un dels assistents, membre de l’aparell d’intel·ligència rus. Es tracta d’Andrei Khàrtxenko, segons The Insider, agent del denominat Cinquè Servei del FSB, el mateix departament que va poder coordinar durant dècades les accions de l’eurodiputada letona prorussa Tatjana Zdanoka i que va portar a terme activitats de polarització a Ucraïna, tant durant la Revolució de Maidan com també en el període previ a la invasió d’Ucraïna per part de l’Exèrcit rus. D’acord amb la publicació de la investigació, aquesta secció de l’aparell d’intel·ligència rus té com a mandat "desestabilitzar les democràcies a l’exterior". A l’Eurocambra, la Lliga comparteix grup parlamentari amb altres formacions que han mostrat proximitat i suport a les tesis del Kremlin, quan no han sigut assenyalades en investigacions periodístiques com a receptores de finançament del Kremlin.

L’esmentada AfD, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i el Partit de la Llibertat d’Àustria han trobat col·locació en la facció Identitat i Democràcia, a la qual la gran majoria de sondejos d’opinió atribueixen un important increment d’escons davant la nova legislatura, de la seixantena de diputats amb què compten actualment fins al voltant de 90. L’AfD ja ha plantejat a l’opinió pública del seu país la proposta d’un Dexit, és a dir, abandonar la UE, igual que va fer el Regne Unit.

"Quan una persona es fa un selfie amb una samarreta amb el rostre de Putin a la plaça Roja de Moscou, o és un tonto útil o està rebent beneficis d’alguna manera del Kremlin; ara veiem quins eren els beneficis", comenta a EL PERIÓDICO, amb referència a Salvini, Rasa Jukneviciené, exministra de Defensa de Lituània i vicepresidenta del Partit Popular Europeu. Aquesta europarlamentària admet que de moment no té "respostes clares" i definitives per posar límit a aquestes terminals d’influència russa a Europa, tot i que insisteix que l’arma més poderosa de totes és el coneixement: "Cal exposar-los [aquests canals d’influència]; la gent això ho ha de saber".

El periodisme d’investigació és una dels mecanismes més efectius contra les amenaces híbrides i està rebent molts suports legislatius de l’Eurocambra per realitzar la seva tasca de forma més protegida i a l’empara de querelles judicials abusives. No obstant, Jukneviciené admet que "els periodistes no poden amb tot" i que la UE hauria d’apuntalar la seva defensa no només en l’àmbit de l’Exèrcit, sinó també en el d’aquesta mena d’agressions menys visibles. "Potser és necessari dotar algú amb potents eines i capacitats d’investigació, que treballi amb aval i en coordinació amb els serveis d’intel·ligència dels països" per limitar aquestes influències.

David McAllister, company de files en el PPE i president de la comissió d’Exteriors, comparteix l’anàlisi de l’extitular de Defensa lituana. "Hem de deixar clar als russos que sabem el que estan fent, que no els tenim por i que som resilients; així els demostrarem que són febles, perquè no tenen res a oferir", assegura l’eurodiputat, abans de remarcar que "només intenten desestabilitzar els sistemes liberals perquè en realitat tenen por de la democràcia". La ingerència del Kremlin, segons l’opinió de Jukneviciené, no es materialitza només a través de forces polítiques afins de caràcter populista. "L’exportació més poderosa del Kremlin és la corrupció", afirma, abans de citar, com el cas més emblemàtic, el que va protagonitzar l’excanceller alemany Gerhard Schröder, amic personal de Vladímir Putin, president de l’empresa subsidiària alemanya de Gazprom, el gegant rus del gas, exmembre del Consell d’Administració de la petrolera russa Rosneft i artífex del projecte Nord Stream 2, el gasoducte que unia Rússia amb Alemanya evitant Ucraïna i que finalment mai va arribar a entrar en funcionament.

Xarxa clientelar econòmica

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

D’acord assenyalen els experts, a països com Bulgària i Xipre el Kremlin ha aconseguit fer avançar la seva agenda no gràcies a forces polítiques afins, sinó teixint potents xarxes clientelars econòmiques amb un elevat grau de corrupció. L’illa mediterrània ha sigut un enclavament on oligarques russos blanquejaven diners evadits del seu país d’origen, amb unes autoritats locals que eviten cooperar en les investigacions obertes al respecte.

L’Estat balcànic, per la seva banda, ha tingut governs formats per partits formalment proeuropeus, com ara Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), liderat per Boyko Borissov, sota el mandat dels quals, algunes petroleres russes, com pot ser Lukoil, han obtingut grans privilegis fiscals i d’explotació, fins al punt d’arribar a copar un mercat estratègic com és el dels hidrocarburs.