El bucle de la solidaritat

El diccionari defineix la solidaritat com l’"adhesió circumstancial a la causa o a l’empresa d’altres". N’hi ha prou amb aquesta definició per entendre que en la gestió de qualsevol crisi migratòria l’error és de base, conceptual.

La solidaritat continua sent el cavall de batalla entre les Canàries i la Península, entre la Generalitat i el Govern d’Espanya, entre les comunitats governades pels d’un color i els del contrari. Solidaritat calculada al pes, a compte del nombre de migrants que poden assumir uns i que es neguen a acollir d’altres.

Torno al diccionari –també ric en sinònims– per recalcar que la solidaritat porta implícita la conjuntura i la temporalitat, que és per naturalesa ocasional, accidental, episòdica i accessòria. És el que és, tant necessària com insuficient en si mateixa. I finita, aspecte que oblidem i que acaba sent una de les arestes del problema migratori.

Notícies relacionades

La segona corona de Barcelona afronta el creixement de població

Els barons del PSOE reclamen al líder que faci un tomb a l’Executiva

Tres-cents migrants menors sols arriben de mitjana, cada mes, a Catalunya. Deu al dia. Setanta a la setmana. Fugen de Gàmbia i el Senegal, però també del cop d’Estat a Níger, de la crisi de Mali i Guinea i de qualsevol situació conjuntural que els asfixiï als seus països d’origen. Arrisquen la seva vida per fugir de l’infern i acaben en una espècie de llimbs solidaris. La radiografia de la situació actual no deixa lloc al dubte: la solidaritat asserena consciències, però no soluciona el problema.

Centres d’acollida col·lapsats, la DGAIA desbordada, fons del ministeri insuficients i la certesa que, demà, nous menors arribaran amb la mateixa desesperació, amb els mateixos anhels. I llavors, ¿què farem? Exactament el mateix que vam fer amb els xavals que van arribar ahir, amb els que arribaran demà: servir-nos de solidaritat i implorar un repartiment més equitatiu entre les comunitats que no és res més que demanar que el col·lapse sigui equilibrat, que el marró sigui repartit. En definitiva, demanem solidaritat per als solidaris. La solidaritat com a únic fi. No sortim del bucle.