La marihuana més tòxica i addictiva creix a Catalunya

Els Mossos adverteixen de l’existència de màfies que modifiquen genèticament les plantes per augmentar-ne la producció. Aquestes alteracions estan provocant un augment de les substàncies psicoactives presents a les fulles.

La marihuana més tòxica i addictiva creix a Catalunya

Mossos

4
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al laboratori de la Unitat Central de Química Forense de la Divisió de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra cada vegada arriben més mostres de marihuana. En els primers 10 mesos de l’any passat, els agents van intervenir a Catalunya 430.000 plantes de marihuana i es van fer unes 2.000 detencions que estaven relacionades amb aquests cultius, cosa que demostra que hi ha moltes bandes organitzades que es dediquen al tràfic d’aquesta droga en territori català per la seva facilitat per distribuir-la per Europa.

Però no únicament hi ha cada vegada més operacions policials per desmantellar cultius, cosa que implica més treballs al laboratori, sinó que la marihuana confiscada té més toxicitat i suposa un risc més alt per al consumidor. Les màfies dedicades al tràfic de marihuana utilitzen varietats de plantes modificades genèticament per aconseguir més producció.

Es tracta de cultius exprés en entorns tancats en els quals es controla la humitat, la llum o el reg per planificar diverses floracions a l’any. Aquesta modificació també incideix en la toxicitat de les plantes, ja que tenen més tetrahidrocannabinol o THC, un cannabinoide que és l’ingredient psicoactiu principal de la marihuana. D’aquesta manera, el consumidor s’enfronta a més riscos per a la seva salut, així com amb més risc d’addicció.

Plantes més tòxiques

En declaracions a EL PERIÓDICO, la sergent Ángela Sánchez, cap de la Unitat Central de Química Forense de la Divisió de Policia Científica dels Mossos, va assenyalar que en els últims anys han notat "un increment del percentatge de THC" de les plantes que arriben al laboratori. Si abans oscil·lava entre un 8-12% aquest compost en la marihuana, ara està entre el 20 i el 25% en les noves confiscacions.

Per això, l’augment d’aquesta toxicitat afecta les plantes i productes derivats i tractats com l’haixix i un fumador de porros pot notar els seus efectes de manera més potent, cosa que incrementa "la síndrome de necessitat de consum". Així, existeix més risc per a la salut al generar més addicció a aquest producte cannàbic, sobretot per a usuaris joves, i pot tenir conseqüències més greus en el seu desenvolupament.

"El problema és quan normalitzem el consum d’aquest tipus de substàncies que tenen un perill", assenyala Sánchez. A més, afegeix que "la planta de marihuana es pot modificar perquè els cabdells siguin més grans, més frondosos, però també implica augmentar el percentatge de THC". També recorda que la intenció dels grups criminals és aconseguir més producció que els permeti tenir un benefici econòmic, cosa que "pot afectar la qualitat i la puresa" de les plantes.

30 analítiques de les mostres

La responsable policial també ha explicat que les intervencions respecte a la marihuana no acaben quan es desmantellen les plantacions i es requisen els cultius. "Hi ha molt treball de laboratori darrere", destaca Sánchez, ja que els Mossos reben una mostra de la plantació estadísticament vàlida segons la normativa vigent a Espanya de control d’estupefaents que s’ha d’analitzar.

D’aquesta manera, s’emporten 30 plantes triades a l’atzar al laboratori, en el qual treballen agents i facultatius especialistes, que són els encarregats d’estudiar-les. Ho fan examinant els 20 centímetres de la part de dalt de cada planta juntament amb els cabdells i les fulles, ja que en aquestes hi ha "el principi actiu" de la marihuana. Es realitzen 30 analítiques, amb mínima humitat i garanties per evitar deteriorar la mostra, i així detecten el THC i la puresa de cada una de les mostres. A més, Sánchez remarca que és rellevant conèixer el pes de la plantació, ja que el Codi Penal estableix que quan superen els 10 quilos té més càstig al ser "partides de notòria importància", amb un càstig judicial més alt.

Una vegada s’ha acabat de fer aquesta anàlisi es realitza un informe pericial que s’envia al jutjat. Les mostres queden arxivades, sota custòdia, al laboratori fins que l’autoritat judicial n’ordena la destrucció.

Augment de casos

Notícies relacionades

El 2019 aquest laboratori tenia 1.800 expedients oberts de droga amb mostres mentre que l’any passat van ser 2.200. El 75% es tracta de decomissos de marihuana i de derivats, com l’haixix, mentre que la resta són d’altres substàncies com cocaïna i heroïna.

En la seva memòria corresponent al 2022, la Fiscalia General de l’Estat alerta sobre l’augment de la presència d’"organitzacions estrangeres" a Catalunya que "aprofitant una certa tolerància social, realitzen plantacions i distribueixen les plantes per tot Europa utilitzant diferents mitjans de transport o organitzant sistemes de vendes en establiments, webs o enviaments per correu postal". A més, assenyala que existia un "problema" amb el retard en les anàlisis de les substàncies intervingudes, ja que n’hi havia moltes de "pendents".