Els tres desafiaments a què ha de fer front Barcelona

Darrere de grans restriccions lògiques per minimitzar el consum d’aigua potable, hi ha una delicada aplicació sobre el terreny. Els deures estan a mig fer: clarament ha faltat inversió, però s’ha reduït molt el consum d’aigua potable. L’ús domèstic ja ronda els 100 litres per habitant i dia, l’estàndard internacional de sostenibilitat, mentre que fa 25 anys era un 22% superior. La indústria i el comerç també n’han après, amb un 28% menys de despesa entre el 1999 i el 2022. El mateix ajuntament, responsable del 5% de l’aigua potable utilitzada a la ciutat, n’utilitza ara un 32% menys.

No obstant, Barcelona necessita molta més infraestructura per aprofitar les cinc fonts hídriques alternatives als embassaments: freàtica, regenerada, pluvial, grisa i marítima. Per exemple, ara com ara disposa de 28 camions cisterna amb què proveir d’aigua freàtica els punts on no arriba la xarxa subterrània, formada per 20 sistemes inconnexos que sumen 102 quilòmetres. Ha anunciat 14,4 milions d’euros –davant els 22 invertits del 1997 al 2022– per a set ampliacions, però requereixen quatre anys d’obres.

Arribats a aquest punt, un cop s’hagi anunciat el decret de la Generalitat d’entrada en fase d’emergència, el consistori preveu revelar en roda de premsa com té pensat implementar-lo. Aquests són tres reptes més destacats que haurà d’aclarir.

PARCS.

Els tècnics municipals preparen des de fa dues setmanes una classificació dels parcs i espais verds per «prioritzar» on destinar l’aigua no potable disponible. O dit al revés, per triar quins sacrificar perquè no hi haurà reg per a tothom. La retallada és dràstica: dels 3,00 hm3 destinats en un any normal (0,5 hm3 de freàtica) ja s’ha baixat a 1,27 hm3 (amb 0,37% hm3 de freàtica) i ara caldrà limitar-se a només 0,87 hm3, menys d’un terç i només freàtica. El subsol ofereix aquesta quantitat i més, el repte és fer-la arribar als 10 districtes amb la insuficient xarxa fixa actual i la logística frenètica de cisternes i camions.

No s’ha fet pública cap llista d’ubicacions afavorides i desafortunades, però sí la voluntat municipal de salvar en primer lloc els parcs patrimonials i els 35.000 arbres i palmeres que hi ha en grans avingudes, així com la vegetació baixa de vies emblemàtiques. Els que tenen pitjor pronòstic, doncs, són els jardins de barri a la part central i alta de la ciutat.

ESPORT.

Les restriccions en dutxes, piscines i gespes esportives és molt difícil d’aterrar en un ecosistema d’equipaments divers i en competència permanent. La Guia d’Instal·lacions Esportives Municipals de Barcelona comptabilitza 40 poliesportius gestionats per concessionàries, 81 d’especialitzats –pistes, bases nàutiques, velòdrom...– i 10 de lliure accés. Inclouen 41 piscines cobertes i 11 de descobertes. Algunes estimacions calculen que més de 700.000 persones utilitzen aquests espais municipals al llarg de l’any i hi ha tres centres que superen els 10.000 abonats per si mateixos. D’altra banda, els centres privats comptarien amb uns 120.000 socis, entre franquícies internacionals, marques locals i clubs històrics.

Aquest és el tauler de joc sobre el qual encaixar les limitacions d’aigua, que no són obligatòries per a tothom de la mateixa manera ni en el mateix moment. En l’estadi Emergència 1, només aquells amb piscina o gespes per regar hauran de compensar la despesa, sigui amb el tancament de les seves dutxes o per altres vies si és que en disposen. En Emergència 2 sí que hauran de deixar secs els vestidors, tot un desavantatge de mercat davant sales de fitness de baix cost. L’Emergència 3, que arribaria a l’estiu si no plou, els igualaria amb un veto general a les dutxes.

TURISME.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

La sequera també té un innegable impacte econòmic i tants mesos de notícies sobre restriccions poc ajuden a la promoció turística de Barcelona. El sol i la platja encara són un reclam de primer ordre, a més de la Copa Amèrica de Vela, de manera que és incert el peatge que puguin suposar mesures com l’absència de dutxes i aixetes de peus al litoral –que l’estiu passat no va ser homogènia– o el veto total al reg de zones verdes privades. A més, el Govern no permetrà que s’ampliïn certes activitats econòmiques, entre les quals els hotels.

Fonts del Gremi d’Hotels de Barcelona han explicat a aquest diari els esforços que han fet els últims mesos per conscienciar els clients i per difondre entre els establiments les últimes innovacions en consum eficient. Les piscines d’aigua salada, per exemple, són una via en estudi per suportar el nou escenari. «Com a sector sempre estarem a l’altura del que es demani al ciutadà», promet un portaveu.