«L’ampliació de la Fira facilita la nostra presència a llarg termini»

Justament aquest matí el director d’Operacions m’ha dit que està fins i tot preocupat perquè no veu problemes en l’horitzó. És cert que n’hem tingut un parell: la vaga d’agricultors a París ha afectat alguns camions, igual que el bloqueig al canal de Suez, però res com la covid. Aquests són problemes que tenen solució.

¿Però poden provocar que algun material no arribi?

Podria passar, però tenim marge, així que estem convençuts que tot arribarà bé; potser una mica més tard, però arribarà. No estem preocupats. Muntarem l’esdeveniment més gran que hem tingut mai. El 2019 vam acollir 1.000 expositors i aquest any, 1.340. L’espai d’exhibició ocupa 82.000 metres quadrats nets, mentre que en edicions anteriors com a molt havíem arribat als 64.000. I els preregistres estan un 25% per sobre d’on estaven l’any passat per aquestes dates.

Fa poc parlava que espera uns 70.000 visitants, però aquesta xifra es quedaria encara per sota dels 80.000 del 2019 a Amsterdam, ¿no?

Abans comptàvem registres perquè era el mètode que utilitzaven als Estats Units i així podíem comparar-los. Des que som a Barcelona comptem per individu, és a dir, cada persona que entra per la porta. Vist així, a l’edició del 2019 ens van visitar 64.000 persones.

Llavors aquest any sí que batran rècord, si tot va bé.

Ara mateix hi ha més de 90.000 persones preregistrades, però sabem que habitualment un 20% falla. Així que els meus càlculs són que vindran unes 70.000 persones. No és una promesa, però crec que serà així.

¿Què és el més innovador que es podrà veure dins de la fira?

Diverses coses. Per exemple, la pantalla led transparent [col·locada a l’entrada de Fira de Barcelona] que vam encendre la setmana passada, que revolucionarà el món del comerç, de l’arquitectura... També leds flexibles que permeten construir pantalles enrotllables. Intel·ligència artificial aplicada a les conferències amb una eina que permet traduir en directe una exposició a 27 idiomes diferents. Maniquins virtuals al costat d’H&M...

¿Com influeix que el CES de Las Vegas o fins i tot el Mobile World Congress siguin tan similars, en termes de presentació de producte?

El primer motiu és que el CES se centra en l’electrònica de consum [l’ISE explota sobretot la relació empresa a empreses], però, igualment, és un avantatge: Samsung o LG tenen un esdeveniment als EUA i un altre a Europa on presentar el producte. I amb el Mobile World Congress tampoc hi ha conflicte, són productes diferents. En molts casos les companyies són les mateixes, però Samsung exhibeix telèfons al Mobile i solucions per a pantalles a l’ISE. No competim.

¿L’incomoda que els comparem constantment?

No m’agrada que ens anomenin «el nou Mobile». Som l’ISE, tenim la nostra pròpia identitat. Crec que els dos podem coexistir, perquè tenim sinergies: la indústria mòbil utilitza l’audiovisual per presentar-se a si mateixa, i la indústria audiovisual utilitza les xarxes mòbils com a plataformes de comunicació. Tenim punts de contacte, però no competim.

En aquest congrés, a més, té un pes molt important la indústria del cine. ¿Què veurem en aquesta àrea?

Sobretot equips i solucions que ajudin a fer les pel·lícules, un factor molt important perquè els directors sàpiguen el que poden aconseguir. Pensa en la sèrie The Mandalorian: abans havies de portar centenars de persones al desert per filmar i només quan hi hagués llum; ara, per aconseguir-ho, es poden utilitzar estudis virtuals. Estalvies temps i diners, i guanyes control total. També hi ha una conferència de Stephen Nuttall [director de producció televisiva a la Copa Amèrica de Vela] i el seu equip. Aquí et trobes qui crea contingut, qui el presenta, col·laboracions entre ells, integració...

¿Quina mena de perfil visita el congrés?

És només business-to-business. Per això fem tantes activitats a la ciutat mentre dura el congrés, com el mapping a la Casa Batlló, perquè ens sentim molt acollits pels ciutadans de Barcelona, però nosaltres no els convidem a la fira. És la nostra manera de compensar el que sentim que ens dona la ciutat.

¿Quin llegat creu que deixa a Barcelona? A part dels gairebé 400 milions d’euros d’impacte econòmic.

Sobretot dos elements. El primer, les companyies que estan portant aquí oficines, que s’estan assentant a Barcelona, que cada vegada n’hi ha més. El segon, crear oportunitats per ajudar a desenvolupar solucions, per exemple, educatives per a la ciutat. A Amsterdam vam posar una llar amb pantalles per a nens malalts perquè tinguessin una espècie de cine a casa o una sala de reunions perquè els metges i els pares s’hi poguessin comunicar bé... Estem treballant amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat per començar un procés d’aquest estil aquí.

¿Fins quan es queda l’ISE a Barcelona, segons el contracte?

Tenim un acord pel qual, si no cancel·lo avui el contracte, el congrés es renova per tres anys més. I l’any que ve, igual. Funciona per a les dues parts. Un dels perills del compromís a llarg termini és que el mercat s’acostumi i s’acomodi i comencin a pujar els preus dels hotels, de les aerolínies... I que llavors els clients no vulguin venir perquè Barcelona és molt cara. De tota manera, aquí, a diferència d’altres ciutats on predominen les cadenes, hi ha molt hotel de propietat familiar, i això facilita molt les relacions i que col·laborin perquè el congrés es quedi aquí.

Notícies relacionades

El (bon) efecte de cinc hores de música a la setmana

Els alumnes amb millors notes de la selectivitat toquen música

Hi ajudarà, també, l’ampliació del complex de Fira de Barcelona...

És molt significatiu per a nosaltres. El Hall Zero [el nou pavelló en construcció] ens simplifica molt la presència a llarg termini. Ens fa molt més difícil marxar-ne, perquè quan aquest pavelló estigui disponible, Barcelona tindrà el cinquè recinte firal més gran d’Europa. I això ens deixa poques opcions on buscar.