Laporta volia que Xavi esgotés el contracte fins al 2025

"Accepto aquesta fórmula perquè és Xavi qui me la proposa", va admetre ahir el president d’aquesta marxa en diferit, donant a entendre que un altre tècnic hauria sigut cessat a l’instant. "L’accepto perquè és una llegenda del barcelonisme, una persona honesta que actua amb dignitat i estima el Barça", va dir, convençut de la seva "màxima entrega" fins al final de temporada.

¿PER QUÈ SE’N VA XAVI?

El primer motiu és l’esportiu. L’equip no va com desitjaria el seu entrenador ni com espera la junta, sobretensada pel molt que hi ha en joc. La ruïna econòmica només es pot evitar amb títols que atraguin nous ingressos, esgotades totes les palanques, minimitzades les màquines recaptadores del Camp Nou i el museu i mancat l’entorn de Joan Laporta d’executius enginyosos.

"Amb una plantilla millorada teníem unes expectatives més bones que, de moment, no s’han complert", va dir en una sutil crítica a plantilla i entrenador. Aquestes expectatives no es corresponen amb la capacitat real del grup, curt en número i en qualitat. Si l’home més desequilibrant de l’atac és Lamine Yamal de 16 anys, és evident que existeix un problema; si Pau Cubarsí (17) s’erigeix en el defensa més solvent de la plantilla, corrobora que el rendiment general és baix.

El segon motiu és personal. Xavi se sent maltractat i vilipendiat. Va conduir el Barça a conquerir la Lliga amb 10 punts de diferència sobre el Madrid, a qui va donar un repàs a la Supercopa. El tècnic va veure esgotat el seu crèdit durant la pretemporada, contagiat l’entorn de l’ansietat que irradia la junta. Xavi va arribar el 2021 amb la missió de "salvar el club", segons li va dir Laporta i assentien els seus acòlits.

¿PER QUÈ HO ANUNCIA ARA?

La cruel derrota contra el Vila-real ha sigut el detonant d’una decisió meditada per Xavi, disgustat per l’ambient general extern al vestidor. L’entrenador pensa que els jugadors acusen la pressió, i l’estrès els condueix a prendre decisions errònies a la gespa. Ronald Araujo, antic exemple d’infal·libilitat, ha deixat de ser un bastió inexpugnable. Robert Lewandowski sembla haver envellit de cop.

L’equip va representar contra el Vila-real la paranoia que el sacseja: capaç de marcar tres gols en 11 minuts, es va descontrolar en els últims 11 minuts després de l’anul·lació del penal de la victòria fins a rebre dos gols en el temps afegit. Va perdre tres punts després de perdre l’oremus.

Xavi va arribar a la conclusió que els seus futbolistes són víctimes d’aquesta dinàmica i només se li va acudir la idea de renunciar ell per alliberar-los d’aquest jou, convençut de ser ell l’imant d’aquesta negativitat.

¿QUÈ PENSA EL CLUB?

Laporta no s’esperava la decisió de Xavi. Ni tampoc la determinació amb què volia comunicar-l’hi. Mentre el tècnic debatia amb els seus pròxims a l’staff la necessitat d’anticipar la seva futura marxa, els dirigents maleïen la derrota a la llotja alhora. Aquestes dues reunions simultànies i paral·leles van confluir en una.

Xavi va demanar a Laporta que baixés als vestidors i li va exposar el seu punt de vista. El president, segons algunes fonts, li va insistir que no es desanimés i li va assegurar que continuava confiant en ell i que desitjava la seva continuïtat fins al final del contracte el 2025. L’excunyat de Laporta, Alejandro Echevarría, el vicepresident Rafa Yuste i el director esportiu, Deco, van escoltar els arguments que no van ser capaços de rebatre.

I és que les bones paraules del president no es corresponen amb les percepcions de l’entrenador. No van acompanyades amb gestos en consonància. El tècnic sent que l’angoixa de la dirigència exigeix a l’equip un nivell que no pot donar, sense haver sigut reforçada la plantilla en quantitat ni en qualitat per defensar el títol de campió que alguns qualifiquen de "miracle" davant el potencial futbolístic i econòmic del Madrid.

¿QUÈ FARÀ LAPORTA?

Ningú havia interpretat les insinuacions de Xavi divendres, quan va vincular el menyspreu a la seva tasca amb la càrrega crítica que també van rebre predecessors seus molt més victoriosos, com un símptoma. Aquest entorn tòxic, d’interessos creats i crítics perennes –per convicció, per identitat, per colors, per política–, manté la seva bel·licositat per l’evident debilitat del club. Això també forma part de l’ADN Barça.

Laporta no ha sabut combatre l’atmosfera erosiva que negués l’aparent indiferència amb què va viatjant pel món mentre l’equip es desespera. Tot i que ha acudit dues vegades a Sant Joan Despí arran de dues catàstrofes. Al tornar de l’Aràbia Saudita i l’endemà del terratrèmol de Montjuïc. "El club està sota control en el tema institucional; en l’esportiu, no surten les coses com s’havien planificat", va afirmar.

¿ON RECAU LA PRESSIÓ?

Xavi ha fet un pas al costat. S’aparta del focus creient-se la causa del mal, amb la qual cosa la responsabilitat recau sobre els futbolistes. A ells els va atribuir fallades individuals amb què va justificar el tècnic diverses ensopegades, i ells els van assumir tots en el fiasco definitiu contra el Vila-real amb el rosari d’errors que van exhibir: dos gols anul·lats al Vila-real abans del primer legal, nascut en un servei de banda grollerament defensat per Romeu, Araujo i Christensen; el de João Cancelo en el 0-2, amb el qual es flagel·lava el portuguès; la pèrdua i la nul·la agressivitat de Gündogan i De Jong que va donar pas al 3-3; la mala passada d’Araujo en el 3-4 i la mà tova d’Iñaki Peña en el 3-5, els dos últims gols amb l’equip descompost i trasbalsat.

Laporta sap que el club està en mans dels futbolistes. Malgrat que Xavi veu possible ser campió de la Champions i veu "difícil" la conquesta de la Lliga que defensa, el president es conformarà, en aquestes hores baixes, amb blindar la classificació per a la competició europea. Perquè les mirades aniran de la gespa a la llotja sense passar per la banqueta. El president ja va intervenir quan va ordenar que ningú es deslliurés de la cita d’Anvers i Xavi va ampliar la convocatòria en la sisena jornada de la lligueta.

¿QUINS SÓN ELS CANDIDATS?

Cap a la banqueta ningú mirarà mentre no es conegui la identitat de l’inquilí per al curs 2024-25. Xavi va assegurar que la seva renúncia era definitiva i irrevocable tot i que es produís un altre doble miracle de proporcions bíbliques amb un utòpic doblet.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

S’ha disparat el divertiment sobre l’elecció de l’entrenador. El mercat sempre bulliciós sobre els futbolistes que se n’aniran i vindran s’amplia amb la del pròxim tècnic. El primer nom va ser el de Jürgen Klopp, que va anunciar la seva marxa del Liverpool divendres. Va aparèixer el de José Mourinho, que va aterrar a Barcelona. Rafa Márquez, l’entrenador del Barcelona Atlètic, va aixecar la seva mà des de Fuenlabrada, on el filial va guanyar (1-2) i fins i tot van preguntar a l’exblaugrana Thiago Motta, avui al capdavant del Bolonya, per la seva connexió amb Deco d’aquella època de Frank Rijkaard.

La recerca d’un nou tècnic atraurà el nom d’Imanol Alguacil, pel seu gran paper amb la Reial Societat, i el de Míchel Sánchez, la revelació del Girona, sense oblidar el de Luis Enrique per al retorn que tornaria el Barça a l’última vegada que va regnar. Ni oblidar tampoc que el Laporta candidat en les eleccions voldria un alemany (o Hans-Dieter Flick, l’home del sextet del Bayern, o Julian Nagelsmann, la revelació del Leipzig) o una figura com l’italià Andrea Pirlo. Només hi ha un nom unànime. I viu a Manchester.