Els houthis, al servei de la seva causa (i de l’Iran)

Avui, sense desistir en el seu afany de dominar el Iemen, enfrontats a una coalició militar liderada per Riad que recolza el molt debilitat Govern d’Al-Hadi, els houthis han decidit anar més enllà implicant-se en la guerra de Gaza. Amb el suposat argument de defensar la causa palestina van començar el 17 d’octubre a atacar barcos vinculats d’alguna manera a Israel, tot i que des de gener n’hi ha diversos de bandera nord-americana que han estat al seu punt de mira. Això ha provocat, primer, la posada en marxa de l’operació Guardià de la Prosperitat i, des del dia 11, la de l’operació Arquer de Posidó. Mentre que la primera, des del 18 de novembre, implica una vintena de països, amb EUA al capdavant, dedicats a neutralitzar els míssils i drons llançats pels houthis contra barcos en trànsit, la segona només compta amb Washington i Londres (amb suport d’Austràlia, Bahrain, el Canadà i els Països Baixos). El matís diferencial és que, en aquest últim cas, es realitzen atacs dins del territori iemenita controlat per Ansar Allah, batent els seus centres de comandament, bases de llançament, polvorins i sistemes de radar. En resum, suposa implicar-se sense remei en la guerra interna iemenita, prenent inevitablement partit a favor de Riad i els seus aliats.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Per als EUA aquesta no sembla la millor manera d’atendre els seus interessos per desmarcar-se dels conflictes a la regió. De fet, actualment està actuant militarment en tres països (Síria, Iraq i el Iemen) i n’hi ha prou amb recordar les declaracions de Joe Biden –reconeixent que els bombardejos contra objectius houthis no serveixen per dissuadir-los d’atacar barcos, però continuaran fent-ho– per concloure que Washington no té un pla de sortida clar i, per contra, s’està empantanegant encara més. És obvi que, amb l’experiència acumulada després d’anys de guerra, Ansar Allah no abandonarà la seva actitud agressiva per rebre uns quants cops que no destruiran tot el seu potencial de combat; menys encara quan sent que l’Aràbia Saudita està buscant desesperadament una sortida negociada després de convèncer-se de la impossibilitat de derrotar els houthis al camp de batalla. Per la seva banda, l’Iran –que ha desplegat el destructor Alborz en aigües del mar Roig– tampoc deixa de recolzar un peó que –juntament amb Hezbol·là, Hamàs i les milícies que manté a Síria i a l’Iraq– li serveix com a important element de pressió per defensar-se.

En definitiva, aquesta no sembla la millor manera de desescalar el conflicte regional, com proclama Estats Units, a l’espera que la Unió Europea posi en marxa la seva missió naval a la zona (de la qual Espanya s’ha autoexclòs).