Badalona i Sant Cugat ja han superat BCN en l’esforç familiar per a vivenda

Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, presentat recentment i finançat per la Generalitat, és l’enèsima evidència que l’anomenada taca d’oli de la inflació immobiliària s’ha assentat àmpliament a la metròpolis barcelonina. Segons l’ens empresarial, el sobreesforç realitzat el 2023 situa Catalunya en "màxims històrics" i avui a un badaloní tipus ja li pot costar més procurar-se sostre que a un veí de Barcelona.

Sous estancats

Com ja va explicar EL PERIÓDICO fa un any, les pujades del lloguer a les urbs metropolitanes més poblades deixen curta la mitjana d’ingressos familiars. Les causes són múltiples. Entre aquestes, és clar, de primeres destaca que, mentre que els lloguers a la metròpolis de Barcelona registren xifres rècord trimestre a trimestre, els sous estan estancats o, com a mínim, no creixen a prou ritme per compensar els increments en la vivenda.

Així ho explica Ferran Esquius, economista del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, que a més remarca que en urbs pròximes a la capital catalana hi ha un efecte àrea metropolitana quant a concentració de població i activitat econòmica, cosa que ara es tradueix en un augment de demanda de lloguer "davant una oferta limitada".

Per la seva banda, Fernando Antón Alonso, investigador de l’àrea de cohesió social i urbana de l’Institut Metròpoli, incideix també que a la primera corona metropolitana hi ha urbs amb nivells de pobresa superiors als de Barcelona ciutat. "Si pugen els preus, és possible que t’acabi perjudicant més si els teus ingressos de partida són inferiors", afegeix.

‘Metropolització’

Al procés d’esborrament de les fronteres municipals pel que fa al mercat de la vivenda en particular, i al preu de la vida en general, el doctor en Geografia i professor en la Universitat de Barcelona (UB) Miguel Rubiales l’anomena metropolització: "A Barcelona i les ciutats veïnes les dinàmiques urbanes que conjunten preus i mobilitat quotidiana són les mateixes. La ciutat funcional ha superat la barrera del terme municipal i, a la pràctica, funciona en dinàmiques metropolitanes", assegura Rubiales, que ha realitzat diverses investigacions en temes de desigualtats urbanes i política de vivenda.

Convergeix amb aquesta idea Antón Alonso, que explica que en els estudis portats a terme per l’Institut Metròpoli també han observat aquest fenomen: "Vam preguntar a la gent si considerava que podia accedir a una vivenda que la satisfés al seu barri o municipi. El 2017 només es destacaven problemes a Barcelona i ara en gairebé tot l’àrea metropolitana".

"És evident que Badalona està molt influïda per la proximitat amb Barcelona, que fa que sigui molt atractiu venir a viure aquí. No obstant, s’ha reduït el nombre de contractes de lloguer, creiem que a conseqüència de la inseguretat jurídica quant a les ocupacions il·legals i les últimes lleis de vivenda que s’han aprovat", diu el tinent d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Badalona, Daniel Gracia (PP).

En l’extrem oposat es troba Rafa Gómez (PSC), regidor de Vivenda de l’Hospitalet, que opina que la nova llei de vivenda espanyola "pot ajudar a reduir els preus del lloguer i fer que les vivendes siguin més accessibles per a tothom", per exemple, gràcies als límits en mercats tensats, una característica compartida per tota la metròpolis barcelonina.

Malgrat les diferències socioeconòmiques entre municipis, més complicitat mostra Gómez en la seva anàlisi amb el que fa Francesc Duch (ERC), regidor de Vivenda de Sant Cugat del Vallès, municipi amb el lloguer mitjà més car de tot l’àrea de Barcelona segons l’Incasòl i ciutat en la qual més esforç ha de realitzar un veí per accedir a una vivenda.

"El mercat immobiliari fixa els preus a partir del màxim rendiment possible de les vivendes, no entès com un dret sinó com un producte especulatiu, i allà on hi ha diners, encara pressiona més fort", afirma Duch.

La rendibilitat de la vivenda

"Un munt de població ha deixat de tenir com a horitzó l’accés a la vivenda mitjançant una hipoteca abusiva. La vivenda és un producte d’inversió molt sucós que pot produir moltes rendes perquè a més és un bé de primera necessitat, un patrimoni molt rígid i un actiu que no es deprecia", explica l’investigador en temes de vivenda de la UB Miguel Rubiales, que destaca que a Espanya "hi ha un dèficit històric de polítiques de vivenda".

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Fernando Antón Alonso remarca també el paper de les llars com a objecte d’inversió per la seva "alta rendibilitat" i recorda com, després de la crisi econòmica del 2008 derivada del boom immobiliari, s’ha dificultat l’accés a la propietat, per la qual cosa la demanda ha virat cap al mercat del lloguer, mentre que en la compravenda ha crescut el capital internacional. Els dos investigadors coincideixen a apuntar a la proliferació de lloguers turístics i de temporada com un motiu més de pressió al ja per si mateix escàs mercat de vivendes de lloguer.

Per la seva banda, Esquius remarca que transitar cap a un model amb més lloguer que compra "no ha de ser dolent", sempre, això sí, que "sigui assequible i digne". Ajuntaments com el de l’Hospitalet i Sant Cugat i experts coincideixen a assenyalar la necessitat d’ampliar un parc de vivenda pública en règim de lloguer i amb preus assequibles.